by Transposh - translation plugin for wordpress

Albert del Rey: «Deixo l’equip perquè necessito un descans»

By
Updated: maig 17, 2018

Albert del Rey ha estat l’entrenador del primer equip del TGN Bàsquet les últimes tres temporades, totes a Copa Catalunya Femenina, on ha aconseguit mantenir el conjunt lila a la màxima categoria del bàsquet català. Ara, però, assegura que plega perquè necessita apartar-se dels equips sèniors per a millorar com a entrenador. Del Rey fa balanç de la temporada.

Ha estat una temporada intensa, però s’ha complert l’objectiu.
Estem contents perquè l’objectiu primordial era la salvació. Un dels camins era estar al grup de dalt però no va poder ser per només una victòria. L’equip, però, ha treballat molt per aconseguir la permanència. Amb tot, hem anat millorant any rere any perquè al primer curs a Copa Catalunya vam jugar la promoció de descens, l’any passat ens vam salvar a l’última jornada i enguany a la penúltima.

Què li falta a l’equip per fer un salt qualitatiu i aspirar a quelcom més que la permanència?
L’equip té confiança en ell mateix però, tot s’ha de dir, contra certs rivals. Si juguem contra l’Almeda o el Cerdanyola, veig les cares de les jugadores i no són les mateixes que si juguem contra altres adversaris. L’equip sap quins partits pot guanyar i aleshores destina totes les seves forces a fer-ho. Això ha estat un error nostre, del cos tècnic, que hem incidit massa en aquest aspecte, de saber a qui es pot guanyar i a qui no. Amb tot, les jugadores han respost quan calia, guanyant els partits que s’havien de guanyar.

L’equip té un rendiment molt semblant any rere any: comença molt fluix però acaba pletòric abans de Nadal, torna a caure després de les vacances i finalitza la temporada com un tro. Per què?
Sí, aquesta és la meva manera de preparar les temporades. M’agrada molt parlar amb els meus preparadors físics i buscar sempre els pics de forma durant cada campanya. Per a mi, acabar bé abans de vacances és molt important, així com fer-ho a final de temporada.

Hi ha jugadores molt consolidades a l’equip, però cal destacar algunes altres que han fet un gran pas endavant, com Anna Garcia i Laia López.
Sí, i afegiria també a Núria Vilamajor, que en l’apartat anotador ha estat molt important. Ella, finalment, ha pres consciència que és i ha de ser la nostra tiradora. Ara, pot llençar fins a vuit triples per partit i només falta que en lloc de ficar-ne dos, n’anoti quatre o cinc [riu].

La solidesa de l’equip hi haurà influït en la millora d’aquestes jugadores, no?
Som un equip jove però hem madurat molt aquests anys. Amb això vull dir que, tal com esmentava al començament, tenim confiança en les nostres possibilitats i això ha provocat que enguany tinguéssim un bon balanç de victòries i derrotes. Aquests bons resultats han fet que jugadores com Garcia o López assumissin més riscos a l’hora d’agafar protagonisme i han crescut a la pista.

El sènior és un equip compacte, de jugadores que fa molt que estan juntes. De fet, aquest curs només hi ha hagut dues incorporacions al club, Clàudia Ejimeno i April Watson. Com has vist la seva actuació?
Quan fitxes una americana és com obrir un meló, no saps com sortirà. April ha anat de menys a més, com la resta de l’equip. No ha estat la jugadora dominant i determinant que volíem però ha fet una feina cabdal. Ha tingut una gran presència física a la zona però li ha costat adaptar-se, de fet, ens comentava que, a diferència dels Estats Units, aquí jugàvem molt de pressa i molt dur. Però a partir de Nadal hem vist una altra April. Vull destacar que ella va rebutjar dues ofertes dels Estats Units durant les vacances nadalenques i va decidir continuar amb nosaltres i ho ha fet amb els cinc sentits. L’hem entrenat específicament, defensant-la amb més força i, en atac, li vam canviar l’orientació de les seves accions, i així ha anotat més. S’ha de posar en relleu, però, la seva millora defensiva perquè ha estat més agressiva i ha intimidat més, ficant molts taps.

I Ejimeno?
Només puc dir chapeau. Ella havia estat aturada un any recuperant-se d’una lesió de lligaments creuats al genoll i, després de fitxar per nosaltres com tot Tarragona sap com va anar el seu fitxatge, ha fet una gran temporada.

Què vol dir amb això?
Quan Ejimeno decideix fitxar té molta gent al voltant dient-li que s’equivoca, que no és una categoria per a ella i que es lesionarà una altra vegada. Tot això es va fer per evitar que vingués al TGN Bàsquet. A mi no em sembla normal. Si jo tinc una jugadora en categories inferiors que pot anar a jugar a un equip que la pot fer progressar com a jugadora, jo estaria content, no li ho impediria. Ejimeno va decidir venir al TGN Bàsquet per a progressar i ho ha fet i només cal veure els seus partits. En el matx contra el Roser, on aconseguim la permanència, amb Pasku lesionada, la seva actuació és tot un exemple.

Continuarà la temporada vinent com a entrenador del primer equip?
No, deixo l’equip.

Com?
Sí. Deixo l’equip perquè necessito un descans. Fa més de deu anys que dirigeixo equips sèniors i crec que he de fer una pausa. Entrenar equips sèniors comporta molt desgast i no tinc l’energia suficient. Fa poc que he estat pare i, tot i que la meva filla Laia és un encant i dona molt poca feina, suposa un cansament extra. A més, tinc una altra feina. Fins ara, havia estat professional del bàsquet però ara em llevo a dos quarts de sis del matí cada dia per anar a treballar. Al final de la setmana vaig molt cansat i això es nota durant la temporada.

Ho saben les jugadores?
Els hi vaig dir abans del partit contra el Draft Gramenet.

Com ha estat la relació amb elles? A gran part del grup fa molts anys que l’entrena.
Aquest és un altre motiu. Fa molts anys que conec i entreno aquest grup i, fora de la pista, tenim una gran relació. Moltes han vingut a la meva boda, i a l’hospital quan va néixer la meva filla. Però això té la seva contrapartida: hi ha massa confiança. En determinats moments, el cos tècnic ha demanat a les jugadores certes coses que no han fet o algunes d’elles potser han abusat del nostre tarannà per aconseguir certes concessions i ho hem permès per mantenir la bona dinàmica i el bon ambient dins del grup. I també hi ha una altra cosa.

Quina?
Hi ha una qüestió fonamental: tenir el mateix grup t’obliga a jugar sempre de la mateixa manera i ara necessito canviar i veure altres coses. El temps que passi fora de la categoria sènior em servirà per a millorar com a entrenador perquè tindré una altra forma de veure i llegir el bàsquet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *