Claudia Vadillo: «Si en aquesta vida no treballes, no arribes enlloc»

Claudia Vadillo ha estat la pivot més jove del Tarragona Fem Bàsquet en el primer any de l’equip i d’ella mateixa a Copa Catalunya Femenina. Tot i ser una jugadora prou alta, ha hagut de treballar de valent per poder aturar rivals molt més grans que ella. Amb tot, el seu caràcter lluitador dins la pista i la seva determinació a millorar l’han convertit en una peça valuosa de cara al futur.

Primer any a la categoria, com t’has trobat?

Crec que Copa Catalunya és una categoria on hi ha molt bones jugadores, molt dura, i he après molt, la lliga m’ha aportat coses moltes coses bones que em serviran per evolucionar com a jugadora.

Quines coses?

He pogut comprovar que si en aquesta vida no treballes, no arribes enlloc i que tot l’esforç acaba tenint la seva recompensa. Nosaltres ens vam proposar mantenir la categoria i ho hem fet.

Tu has jugat en una posició una mica ingrata, havent de lluitar contra jugadores físicament molt més grans que tu i amb més experiència.

Sí, les meves rivals no és que fossin més altes que jo però el gran problema ha estat guanyar la posició. Les altres pivots eren més grosses, amb un cos més gran que el meu i això ha estat un handicap. Ara sé que m’he d’esforçar molt més, que he d’anar al gimnàs, que he d’enfortir el meu cos perquè aquesta diferència de corpulència no sigui un problema per a mi en el futur.

Com has suplit aquest desavantatge físic?

Sempre m’han dit que sóc una jugadora molt ràpida i, per tant, vaig aprofitar la meva velocitat, sobretot en transició ofensiva.

Dones una imatge de noia molt tranquila però quan surts a pista ets realment lluitadora, et transformes.

Intento no mostrar massa el meu estat d’ànim en cada moment perquè crec que no és bo per l’equip. He d’admetre, però, que en els partits que ens jugàvem la categoria estava molt nerviosa. Era una situació estranya perquè, alhora, vaig gaudir molt d’aquells partits.

Alguna companya teva, molt jove també, va dir que a principi de temporada li tenia por a la categoria, tu també?

No, i  respecte tampoc. Com he dit abans, m’ho he passat molt bé.

Tens molt marge de millora?

Sí, sobretot en atac a l’hora de guanyar la posició dins la zona. També quant a la meva confiança. He de poder creure més en mi per saber que puc aportar molt a l’equip.

Et veus jugant a Copa els pròxims anys?

Tant de bo. M’agradaria jugar molts anys a Copa perquè si t’agrada el bàsquet i t’agrada competir, és una categoria sensacional.

I a Lliga Femenina 2?

No, ara per ara no. Crec que cada any aniré aprenent coses noves amb el pas del temps i Lliga Femenina 2 ho veig molt lluny.

Has parlat amb Albert del Rey? Què t’ha dit en aquest primer any teu a la categoria?

Em deia que entrenava molt bé però que en els partits no demostrava tot allò que feia als entrenaments, que podia fer més. Amb tot, em va animar sempre i estava segur que la feina que feia durant la setmana sortirà als partits.