«El projecte Tarragona Fem Bàsquet està molt bé i ara cal consolidar-lo»

Laura Vilamajor és, juntament amb Laura Pascual, una de les dues capitanes del Tarragona Fem Bàsquet. Vilamajor, que va jugar al CBT en el seu dia però que porta al TGN Bàsquet un grapat d’anys, és la personificació de la rauxa, l’esperit lluitador i l’ànima del conjunt lila. El destí li havia reservat un lloc d’honor en la història de l’entitat perquè, gràcies al seu gran partit en el segon partit del play–off de descens contra el Reus Ploms, l’equip va salvar la categoria.

Ha estat una temporada en què l’equip, pel que fa a resultats, va anar de menys a més.

Quan perdíem tants partits va ser complicat perquè treballàvem molt i les coses no sortien. Al final tot això va canviar.

Però tot va acabar bé, i gràcies a una gran actuació teva en el partit de la permanència.

Va ser un premi col·lectiu a la feina ben feta. Personalment, la temporada em va costar una mica perquè, tot i que havia jugat amb moltes de les meves noves companyes, feia molt que no ho feia. Tot era pràcticament nou, el projecte, l’entrenador, tot. Costa adaptar-se però el treball i el bon ambient que vam generar entre totes va ser fonamental. I sí, al final em va sortir un bon partit i va ser genial.

Al començament hi havia molta por a la categoria. Com t’has trobat dins la competició?

Vaig jugar a Copa un any al CBT i no va ser gaire bo per a mi perquè era sènior de segon any i, evidentment, no vaig tenir el protagonisme que tinc ara, per exemple. Quan vaig estar a Mallorca també vaig jugar en una categoria així. Al començament va ser difícil perquè hi ha un salt notable des de Primera Catalana. A nivell físic es nota molt. A mesura que passava la temporada em vaig anar sentint molt còmoda i cada vegada em trobava més a gust.

Hem vist la millor versió de Laura Vilamajor?

No, sempre es pot fer una mica més.

Ah sí?

Sí.

Què pots millorar?

Bé, ningú pot dir que no m’esforço a la pista però si parlem de millorar, crec que sempre pots millorar el nivell d’encert. De fet, durant tot l’any no vaig estar massa encertada i, justament en el partit més important, el vaig tenir. Sempre pots millorar aquella defensa en què et van superar, aquella entrada que vas fallar, aquell dia que et vas emprenyar pensant més en mi mateixa que en l’equip… tot es pot millorar.

El bon ambient que hem detectat entre vosaltres ha estat decisiu?

Ha estat clau perquè ens hem portat molt bé i no hi ha hagut cap jugadora que pensés només en ella mateixa. Si algú tenia pocs minuts, s’emprenyava, plorava, i vinga a animar a la resta de companyes. Aquesta actitud d’anar contentes a entrenar, donar-nos suport i que, en acabar l’entrenament, si ens venia de gust, anàvem a prendre alguna cosa, ha estat molt important.

Has hagut de fer de capitana moltes vegades?

No ha fet gaire falta. De fet, ho hem comentat alguna vegada amb Pasku i nosaltres dos, a banda de ser les capitanes, som les més grans juntament amb Ona. Algun dia, quan veies alguna companya una mica baixa de moral, anaves a parlar amb ella, però en el fons, totes hem fet això, totes ens hem ajudat i això és d’agrair.

Primer any de projecte de la unió d’esforços del bàsquet femení a Tarragona. Quina valoració en fas?

Jo he estat als dos clubs i feia molts anys que ho esperava. Aquest projecte s’havia de fer sí o sí, perquè permet unir el treball fet pels dos clubs en la formació de jugadores de casa. El projecte està molt bé i cal que es consolidi i, a partir d’aquí, sense córrer més del compte, s’ha d’anar avançant.

Ara que ho esmentes, quin hauria de ser l’objectiu per la temporada vinent?

Salvar la categoria primer de tot. La resta d’objectius crec que s’han de marcar a mesura que avança la temporada. La idea seria salvar-nos sense fer el play–off i, si a sobre, podem quedar més amunt, fantàstic. Hem de tenir clar que enguany ens va tocar el grup més dur en la primera fase i això coincidia en el fet que era el nostre primer any a la competició.