El Tarragona Fem Bàsquet recupera el seu millor nivell tot i perdre contra el Platges de Mataró (61-67)

By
Updated: febrer 11, 2017

És difícil d’explicar perquè es pot experimentar alegria després d’una derrota, orgull en un equip que suma, amb la desfeta d’avui, cinc partits perduts consecutius. Però hi ha molts motius per celebrar l’actuació que les noies que entrena Albert del Rey han fet aquest vespre al pavelló del Sagrat Cor. Malgrat el resultat, una llum d’esperança s’albira després d’un període de foscor en què ha estat immers el conjunt lila des que va tornar de les vacances de Nadal. Per primera vegada en més de dos mesos, el Tarragona Fem Bàsquet ha recuperat l’essència d’un equip caracteritzat per la lluita fins a l’últim segon, l’entrega, la fe, el treball inesgotable encara que l’electrònic no transmeti bones notícies. L’esperit d’un grup molt cohesionat que, en només dos anys a la categoria, s’ha guanyat la fama de rival incòmode, que no es rendeix mai, ànima competitiva. Com l’Olympiacòs a l’Eurolliga, en aquelles reminiscències dels herois grecs de l’antiguitat on claudicar significava el deshonor.

El matx d’avui, a més, a efectes de classificació no tenia cap transcendència. El Platges de Mataró —un conjunt que porta la mateixa equipació que els Lakers— ja està classificat pel grup de dalt, per lluitar per l’ascens i el Tarragona Fem Bàsquet ho farà per mantenir la categoria. Per tant, la victòria o la derrota aquest vespre no tenien conseqüències per a la segona fase. Les visitants, que només han perdut 5 partits en aquesta primera meitat de competició, han hagut, però, de posar tota la carn a la graella en un matx que han començat dominant còmodament després d’una arrencada intimidant però que han hagut de treballar fins a l’últim segon per endur-se el triomf.

D’entrada, l’envergadura de les mataronines impressionava. Bé, millor dit de les nord-americanes que juguen al conjunt mataroní, especialment la número 52, Keohe, un autèntic gegant de més d’1m90 que imposava, i molt, dins la zona. Amb tot, les noies del Tarragona Fem Bàsquet han estat en mil batalles i no s’han deixat intimidar. En una altra actuació memorable, Ona Fort ha fet una demostració de lluita, rauxa i intel·ligència i, tot i ser molt més baixeta que Keohe, li ha plantat cara i ha estat la millor de l’equip tarragoní amb 14 de valoració. L’esperit de Fort es demostra en una jugada: al quart període ha rebut un tap de la gegant ianqui després d’intentar fer una cistella a anella passada. Ona no s’ha immutat i en la jugada següent ha agafat la pilota, ha encarat Keohe i ha tret un dos més un.

Fort, però, no ha estat un llop solitari al conjunt local. Laura Vilamajor, especialment en la primera meitat (dos triples en els primers vint minuts) i Tierno, Romeu i la jove Ferrús en el tercer i quart períodes, han estat a un nivell excels. Laura Tierno, que no estava travessant el seu millor moment —com la resta de l’equip, tot s’ha de dir— ha dirigit magistralment el Tarragona Fem Bàsquet i el seu concurs ha estat tan bo que Laura Pascual ha estat molts minuts a la banqueta, cedint la batuta de joc a Tierno. Romeu, pel seu físic, és de les poques jugadores lila que podien plantar cara a les visitants i així ho ha fet però la notícia més sorprenent ha estat el joc de la júnior Marta Ferrús. La jove pivot ha lluitat com una lleona contra interiors molt més fortes i amb més experiència i això li ha valgut el reconeixement del seu entrenador, que l’ha mantingut més de 13 minuts a pista.

En general tot el Tarragona Fem Bàsquet ha estat a gran nivell. El començament del matx, però, presagiava una altra tarda de patiment i dolor. El Platges de Mataró, que no ha fet jugar a la tarragonina Ari Magriñà, principal botxí del conjunt lila en la primera volta, ha marcat un parcial de sortida de 0-9. Les pivots visitants dominaven la zona a plaer mentre les tarragonines topaven contra el mur defensiu rival. Amb tot, Vadillo s’ha carregat inicialment l’equip a l’espatlla, Pasku ha agafat el relleu i Laura Vilamajor tancava el primer quart amb un triple que aturava el temporal groc (12-19).

En el segon quart, la millora local s’ha accentuat. Les diferències s’han estabilitzat i han estat minuts en què l’afició lila ha pogut veure els primers moments de Vilamajor petita, amb la samarreta del Tarragona Fem Bàsquet. Núria ha fet fins i tot un triple, davant l’alegria general i la felicitat hauria estat completa si els col·legiats Alemany i Garcia no haguessin xiulat una falta personal amb el rellotge a zero quan una jugadora del Platges de Mataró intentava fer l’última acció de la primera meitat. Els àrbitres han cregut que era una acció de tir —seria discutible que fos, fins i tot, falta— i han donat tres tirs lliures. La graderia i la banqueta local han protestat molt. Especialment significatiu ha estat l’emprenyada i l’esbroncada del públic, habitualment molt correcte al Sagrat Cor.

El tercer quart ha estat, sens dubte, el millor del Tarragona Fem Bàsquet dels últims mesos i un dels millors de tota la temporada. Amb Tierno, Romeu, Ferrús, Fort i Vilamajor a pista, les locals han anat retallant diferències (45-49 a 2:12 del final del tercer quart) davant la sorpresa del Platges de Mataró. El tècnic visitant ha hagut de demanar temps mort però la dinàmica s’ha mantingut en el quart període. El Tarragona Fem Bàsquet no ha concedit cap cistella fàcil, fent falta en cada acció clara de bàsquet i les mataronines han començat a errar tirs lliures. El marcador mostrava un prometedor 53-56 (a 6:08 del final) però aleshores les locals s’han estancat en atac, passant més de dos minuts i mig sense anotar i això ha provocat que les visitants agafessin una renda més gran (57-64, a 1:12).

El Tarragona Fem Bàsquet havia anotat, com a màxim, 44 punts en els últims quatre partits i la millora ofensiva i de confiança de les lila ha estat clau per mostrar una versió més fidedigna a les seves possibilitats. Amb tot, l’encert ofensiu ha vingut arran del treball defensiu, un dels grans signes d’identitat d’aquest equip.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.