El Torneig de Cambrils exporta la complicitat entre l’afició i els equips a Austràlia

«He quedat impressionat i m’ha agradat molt. Al meu país això no existeix, tot és molt competitiu allí i crec que s’ha de potenciar aquest bon ambient entre les aficions i els jugadors que hem vist aquí. El fet que els equips aplaudeixin al seu públic és molt bonic i ho penso dur allà, fer que els nostres equips ho facin també, això crea una complicitat molt bona entre afició i jugadors que és molt necessària». Supun Samarawickrama té un somriure d’orella a orella. Està molt content després d’uns dies al Torneig de Cambrils que ell qualifica «d’inoblidables» abans de tornar a Melbourne (Austràlia), on viu amb la seva família.

Tot i que resideix al país d’Oz —tal com es coneix popularment a Austràlia—, Supun Samarawickrama és originari d’Sri Lanka, on jugava al bàsquet, igual que la seva dona i ambdós van defensar la samarreta de la selecció nacional d’aquell país, ell en categoria júnior i la seva muller en categoria sènior. L’esport de la cistella sempre ha estat la seva gran passió i, tot i que va anar a Austràlia a estudiar enginyeria i que té dues empreses en aquell país (de neteja i de manteniment elèctric), Samarawickrama va crear fa uns anys una escola de bàsquet que compta actualment amb 200 jugadors des dels 3 anys d’edat i fins a categoria universitària.

«Vam començar amb una instal·lació molt petita, d’una sola pista. L’èxit va ser immediat i ara tenim tres pistes i ens hem convertit en l’escola de bàsquet privada més gran d’Austràlia», diu. L’escola es diu Hoops 24-7 i es troba a Melbourne. Supun Samarawickrama ha estat a Cambrils perquè el seu fill petit, Dhiluk (11 anys), ha militat en el Touluse Travel Team, que finalment va quedar subcampió del Torneig després de perdre la final contra el Sant Nicolau (49-56).

«Ha estat fantàstic el fet de poder jugar amb nois de diferents països i que parlen altres llengües. El campionat ha tingut dues fases diferents: en la primera part ha estat senzill per a nosaltres però en la fase final s’ha complicat i hem perdut la final contra un gran rival, el Sant Nicolau», diu Dhiluk Samarawickrama, que afirma que de gran vol jugar a la lliga universitària americana (NCAA), a l’equip de North Carolina i, potser, més endavant, a l’NBA, als Chicago Bulls.

«Gràcies a David (Fauthoux), vam tenir l’oportunitat de venir a aquest torneig. Ha estat una experiència increïble. És la segona vegada que visitem Europa, anys enrere havíem estat a Londres. A banda d’aquest torneig, jugarem a un campionat de Vilassar», afirma Supun Samarawickrama, que té una filla de 14 anys que també juga a bàsquet. «És una gran tiradora», diu ell amb orgull.

El TTT, un projecte mundial

El Torneig de Cambrils és el punt de trobada de molts equips procedents de diferents indrets de Catalunya, Espanya i la resta del món i, per tant, una barreja de llengües i cultura que sovint actua com a inspiració per a futurs projectes en el món del bàsquet. Un dels més interessants és el del Toulouse Travel Team (TTT). Impulsat pel francès David Fauthoux, màxim responsable del projecte i entrenador, aquesta associació forma equips que competeixen en vuit tornejos cada any però on Cambrils té un paper destacat. «Aquest és l’únic torneig on podem dur jugadors de tot el món. Té la durada suficient per a fer-ho possible i per això venim cada any», diu Fauthoux.

Així, en aquesta edició que va acabar dimecres passat, el Toulouse Travel Team comptava amb jugadors de França, Taiwan (Jeffrey Chin), Austràlia (Dhiluk Samarawickrama) o els Estats Units. Tots junts per primera vegada i parlant una llengua universal: la del bàsquet.

«Som l’única associació que fem un equip de tot el món amb aquesta edat. És important que els nens puguin jugar junts i disputem fins a vuit tornejos durant tot l’any però amb jugadors diferents. Cambrils és l’únic torneig suficientment llarg on podem convidar jugadors d’arreu del món. Nosaltres els hi paguem el viatge, estiguin a un quilòmetre o deu mil de distància», explica David Fauthoux. Ell és el president d’una empresa d’informàtica que destina una part dels seus recursos a fer possible el projecte del Toulouse Travel Team. «Hem de tornar a la societat part del que ens ha donat. No som una empresa que només guanya diners, sinó que també té aquest vessant social», diu.

El barber de les estrelles de l’NBA

Entre els jugadors del Toulouse Travel Team n’hi ha un que és molt ràpid i àgil. Sembla que voli sobre la pista amb els seus rínxols negres al vent. És Miles Williams. Aquest jugador prové de Las Vegas (Nevada) i en la final contra el Sant Nicolau es va lesionar. David Fauthoux el va veure jugar en un torneig a Utah i va demanar als seus pares si voldrien formar part del TTT en aquesta edició del Torneig de Cambrils. «No havíem estat mai a Europa i he de dir que aquesta ha estat una experiència magnífica. Tot aquest ambient, amb els nens jugant i formant part d’un equip de tot el món i aquestes graderies plenes. Ha estat fantàstic», diu Johnnie Williams, el pare de Miles.

Johnnie Williams va jugar de petit a bàsquet, tot i que matisa que no va disputar cap lliga, sinó que jugava al carrer amb els seus amics, mentre la seva muller i mare de Miles, Nina Williams, va practicar atletisme en pista. Johnnie, però, té una relació molt especial amb la millor lliga de bàsquet del món, l’NBA: és el barber de les principals estrelles d’aquella lliga, des de Kevin Durant, passant per Andre Igoudala, Rajan Rondo, Paul Pierce o Mo Williams. «Fa més de 25 anys que m’hi dedico. Si soc un dels millors en la meva professió? És clar», respon tot rient.

Johnnie Williams regenta a Las Vegas el seu negoci, el Presidential Barber Shop, un establiment que, com el seu nom indica, ret homenatge a un president dels Estats Units, en aquest cas, Barack Obama. «La seva elecció com a president va tenir un fort impacte en mi i va ser tota una inspiració», va dir en una entrevista als Estats Units. Williams, que va treballar al casino Bellagio, un dels més importants de Las Vegas i va ser nomenat treballador de l’any en una plantilla que està formada per més de 9.000 treballadors.

El seu fill, Miles, té el bàsquet com a meta professional i assegura que vol acabar jugant als Lakers mentre afirma que la seva millor virtut és la defensa «M’esperava molt bon bàsquet aquí i la prova és que hem perdut la final. Crec, però, que puc jugar millor del que ho he fet».

Foto de portada: Foto guanyadora del concurs d’Instagram del Torneig de Cambrils del TGN Bàsquet i feta per Alejandro Gómez (@aleh_5)