«Els bons resultats no són res més que la conseqüència del treball que fem»

By
Updated: juliol 11, 2016

Àngel González ha complert un any al capdavant del projecte esportiu del TGN Bàsquet. Com a director tècnic ha tingut la tasca de treballar en un club que té un volum considerable d’equips i jugadors i, a més, ha estat el primer any del projecte Tarragona Fem Bàsquet, en el qual ell ha format part de la Comissió Tècnica.

Ha estat una temporada on s’han aconseguit campionats de Tarragona i participat en fases finals de campionats de Catalunya. Guanyar títols ha de ser el seu objectiu en el bàsquet de formació?

A principi de temporada no ens marquem objectius a nivell competitiu com seria quedar primers o mirant constantment la classificació, sinó que són objectius pel que fa a la feina que s’ha de fer amb els jugadors. Al cap i a la fi, però, els bons resultats de la competició no són res més que la conseqüència del treball que fem.
Històricament el TGN Bàsquet sempre ha tingut bons equips en les categories inferiors però després li ha costat més mantenir aquest nivell quan els jugadors es feien més grans. Creu que ara hi ha una bona fornada per ser optimistes?
Sí. Ara tenim una bona fornada de jugadores en quantitat i qualitat. Estem parlant que a cada categoria fins a infantil tenim dos equips amb un volum d’entre 24 i 25 jugadores amb qui estem treballant per igual. Creiem que tot això farà que tinguem en un futur molt bones jugadores en categories superiors.
Tot aquest treball, amb aquests jugadors i jugadores, quin objectiu té?
A nivell formatiu, per tenir el màxim nivell possible, perquè les nostres jugadores siguin l’enveja de la demarcació. Sempre treballem amb les jugadores del nostre planter. Tenim també un equip sènior, a Copa Catalunya, i volem nodrir-lo de bones jugadores.
A Tarragona s’aconsegueixen bons resultats i campionats, però la cosa canvia quan cal anar a jugar a Barcelona. Allí sembla que el nivell és molt més alt. Algun dia podrem tenir èxits comparables als campionats territorials?
Històricament, a Tarragona, tenim una tradició de competicions escolars. Ara, el que estem fent nosaltres és que els equips juguin una categoria per sobre de la qual els hi pertoca, perquè s’acostumin a rivals més forts. D’aquesta manera podrem augmentar el nivell competitiu. També intentem competir en diferents tornejos en què participen equips de tota Catalunya i de l’Estat. Això, però, requereix un compromís gran de les famílies.
També s’explica que en categories superiors cal tenir equips en categories preferents. Ara hi ha un acord per reforçar el bàsquet femení —Tarragona Fem Bàsquet—, això pot servir per tenir habitualment equips de primera línia?
Això ens facilitarà la continuïtat en la progressió de les noies de les categories inferiors. Elles poden veure clar un camí, quins són els passos a seguir, tenen altres jugadores més grans que poden ser un referent per a elles.
L’objectiu seria nodrir el primer equip amb noies de la casa.
Sí. Al júnior preferent del Tarragona Fem Bàsquet ja hi ha jugadores que poden ajudar en els entrenaments del sènior.
Parlant del Tarragona Fem Bàsquet. Vostè forma part de la Comissió Tècnica d’aquest projecte. S’ha complert el primer any d’aquest històric acord, quin balanç en fa?
Al començament no va ser fàcil perquè tothom té la seva pròpia visió i maneres d’entendre el bàsquet, però a mesura que passaven els mesos, les dues parts hem posat el nostre gra de sorra perquè això tiri endavant. Jo valoro molt positivament aquest projecte perquè és la fórmula perquè el bàsquet femení de Tarragona cada vegada sigui més competitiu.
Quins han de ser els objectius del projecte?
Els que estan establerts al conveni: que els equips femenins més competitius es desenvolupin al TGN Bàsquet i els masculins més competitius al CBT. Sempre hem de portar una línia conjunta però amb la personalitat de cada club. Intentarem vetllar pel futur dels jugadors.
Sempre s’havia comentat que un projecte així no podia reeixir perquè les diferències personals, entre gent que forma part del bàsquet tarragoní de fa molt temps, no permetria que hi hagués un acord així. Vostè és una cara relativament nova, creu que ja s’ha trobat la via d’entesa?
Els temps estan canviant i és un bon moment perquè la gent que fa temps que hi és i la que ha entrat nova obrin una mica la seva ment. No s’ha de fer un canvi radical sinó cal tenir una perspectiva més oberta. Nosaltres ara amb el Tarragona Fem Bàsquet hem començat a explorar aquesta via però potser fa falta molta més feina a nivell de la demarcació.
Vostè fa un any que és el director esportiu del TGN Bàsquet. Ha complert els objectius que es va marcar? Quina valoració personal en fa?
He intentat ser una persona visible i accesible a tots els membres del club i, fonamentalment, a entrenadors i pares. He intentat fer un seguiment i saber què passa al club dia a dia. Crec que els entrenadors han entès la filosofia de bàsquet que vull per aquest club i la temporada que ve l’aplicarem plenament.
Comentava el paper dels pares. Sovint s’explica, en el món de l’esport en general, que els pares es fiquen massa en la tasca de l’entrenador, que ocupen una parcel·la que no els hi correspon. Com ho veu?
Els pares han de gaudir dels entrenaments i dels partits i, evidentment, poden preguntar i consultar. Ara, han de respectar la figura de l’entrenador i de la gent dels clubs, a qui han de deixar treballar. Crec que els pares no han d’entrar en qüestions tècniques. Jo sempre els hi dic: veniu i gaudiu, però no digueu als vostres jugadors què han de fer, per això ja està l’entrenador. Al TGN Bàsquet crec que tenim uns pares molt correctes, que no es fiquen amb la feina dels tècnics, llevat potser d’algun cas puntual. Nosaltres, la gent del club, hem d’educar també als pares perquè ells sàpiguen quin és el seu paper en tot aquest engranatge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.