«He après a confiar més en la gent de la casa»

Albert del Rey és un home profundament satisfet. Tenia un repte important al seu davant, aconseguir la permanència del seu equip a Copa Catalunya Femenina. L’objectiu era més complicat del que esportivament sembla. Per primera vegada, TGN Bàsquet i CBT havien unit forces per potenciar el bàsquet femení de la ciutat. Del Rey tenia aquesta responsabilitat sota la denominació de Tarragona Fem Bàsquet i ha complert. Ara, sense la pressió del debut i ser el centre de totes les mirades, Del Rey afronta una temporada que serà la segona d’un projecte que ha guardat pràcticament en secret fins ara.

Enhorabona, ha aconseguit l’objectiu que es va proposar a la pretemporada: la permanència.

Gràcies. La veritat és que estic molt content i satisfet del que hem fet. Ens hem tret un pes de sobre, tot s’ha de dir. Era el primer any del projecte de bàsquet femení de la ciutat i era essencial mantenir la categoria. Ara, a més, amb el temps, encara ho valoro més. Jo havia estat a Copa Catalunya Femenina una temporada i vam baixar, i sempre passava quan els equips de Tarragona hi competien. La permanència suposa treure’ns l’etiqueta d’equip ascensor.

Què ha estat el més difícil d’aquesta temporada?

Quan no arribaven les victòries. Va ser dur mentalment, especialment per a les jugadores, que treballaven molt i no tenien premi. Amb tot, les vuit derrotes que vam encaixar ens van servir per madurar, aprendre i acabar la temporada de la manera que ho vam fer [7 victòries seguides].

Parla d’aprenentatge. Què ha après Albert del Rey aquest curs?

He après molt d’altres tècnics i equips perquè hem fet molt scouting. També he après molt de les nostres jugadores, en el sentit que no t’has de rendir mai. I, per descomptat, anglès. Era la primera vegada que entrenava jugadores americanes i això ha servit també per aprendre una altra manera d’entendre i sentir el bàsquet.

Expliqui’m això de la relació de les jugadores nord-americanes.

Ha estat una experiència molt gratificant. Amb Livy, que és qui ha passat tota la temporada amb nosaltres perquè, al cap i a la fi, Steffi només va estar un parell de mesos, vam intentar integrar-la a la ciutat i al club. Analía va ser clau en aquest apartat. La rebuda per part de l’equip també va ser bona i ella de seguida es va acoblar, va entendre que aquí tothom treballava moltíssim sense ser professional.

L’actitud de Livy Fouty va ser molt bona, doncs.

Sí. Mira, una anècdota. En un partit, al començament, una companya va caure a terra durant una jugada. Ella va anar corrent a aixecar-la i el públic va començar a aplaudir. Ella em va preguntar: per què aplaudeixen? Per a ella és un fet normal aquest tipus de situacions, com el fet que si s’equivoca, ve i admet l’error.

Més enllà del que ha explicat abans com aprenentatge basquetbolístic, ha après coses més enllà de la pista?

Una de les coses que he après és a confiar més en la gent de la casa. El fet que dos clubs com el TGN Bàsquet i el CBT es reunissin per tirar endavant un projecte com aquest, que la gent digués que l’entrenador no tenia ni idea, i que ningú cregués en el que estàvem fent va implicar aïllar-nos de la negativitat i passar al positivisme. Jo sempre he estat molt negatiu i enguany he canviat el xip perquè veia que el meu entorn no era positiu.

Quan parla del seu entorn, a qui es refereix?

Hi havia molts dubtes fora dels clubs que no formaven el projecte.

Quins dubtes?

Bé, jo sóc coordinador d’equips femenins d’un club (CBT) i em proposen entrenar el sènior A d’un altre club. Molts dels meus amics, que són entrenadors de bàsquet, em deien que em mirarien amb lupa en arribar al TGN Bàsquet.

La temporada ha acabat, com valora ara el treball que ha fet vestint de lila?

Al final, arribes al Sagrat Cor i la gent sap que sempre has vestit de blau i has estat el seu rival. El primer que vaig fer va ser demanar un jersei lila del TGN Bàsquet. Crec que la gent va veure que la meva implicació era tota i la percepció que podien tenir de mi va canviar en dues setmanes d’entrenaments. Per primera vegada a la meva vida hi havia públic mirant els meus entrenaments a les graderies. M’he sentit respectat, molt ben tractat i m’han deixat treballar. Amb tot, s’ha notat que tots érem novells en diverses situacions.

Com quines?

Bé, vam tenir una jugadora que va patir una lesió de llarga durada, més de tres mesos. Jo apostava per una solució definitiva però finalment ningú va voler fer el pas, fins i tot jo. Totes les decisions es prenen amb la direcció tècnica.

Com deia, hi havia molta gent escèptica a l’inici del projecte. Ara, un cop aconseguits els objectius, com veu el Tarragona Fem Bàsquet?

Això ha de continuar perquè seria una estupidesa trencar el conveni quan s’acabi en dos anys. Moltes de les nostres jugadores m’han trucat per dir-me que estaven molt contentes perquè el projecte havia funcionat i també gent de fora. De fet, si t’hi has fixat durant el curs, les graderies sempre han estat plenes de gom a gom. Estaria bé posar-ne més [riu].

Si mirem una mica al futur. Quin hauria de ser l’objectiu a mitjà termini, ascendir a Lliga Femenina 2?

Home, això són paraules majors.

Bé, tothom diu que el salt realment gran i important és de Primera Catalana Femenina a Copa Catalunya Femenina…

Lliga Femenina 2 és un somni a llarg termini. Bé, he d’admetre que tinc un pla que he confessat a alguna jugadora.

Me’l pot explicar?

Es tracta d’una planificació a cinc anys. El primer any s’ha de mantenir la categoria com sigui, i ho hem fet. El segon es tracta de mantenir la categoria jugant al grup de sota, però sense patir, com han fet el SESE i el Granollers. El tercer any quedes al grup de dalt, el que juga per l’ascens. El quart any intentes competir amb els millors per accedir a la final a 4 i el cinquè any et classifiques per a la final a quatre. Si mantenim el grup de jugadores que tenim i fitxem bé, podem fer-ho. En tot cas, vull fer un projecte a 3 o 4 anys vista i, per tant, les jugadores que vinguin han de fer-ho per aquest període. Vull un projecte continuista i si no podem aconseguir el que deia en cinc anys, que sigui en deu, i amb Albert del Rey al capdavant o amb l’entrenador que es decideixi.

Quin és el seu model d’equip?

Que estigui format per jugadores de casa i amb un parell de fitxatges molt bons de fora, siguin americanes o croates. Ara, si veiem les jugadores que pugen, ens faltarà una anotadora. Però bé, també deien això de nosaltres i l’hem tingut.

Parla de Laura Pascual?

Sí, ha fet quinze punts de mitjana.

Tampoc surten jugadores molt grans a la demarcació.

Completament d’acord. I les que surten, se’n van, com Martiáñez, les filles de Jordi Clavero, Pat Valiente… No dic que s’hagin de recuperar, però ser capaços de retenir-les. També s’ha de dir una cosa: crec que el projecte ha de ser més visible, però no de cara al públic, que ja ho hem aconseguit, sinó de cara a les institucions. Se’ns valora poc pel que hem fet i hem invertit. Portem el nom de Tarragona per tot arreu i, de fet, nosaltres estem jugant a la tercera divisió estatal, com un equip de futbol ha fet durant molts anys [2a B].

Creu que el bàsquet femení està sent oblidat per les institucions?

S’ho haurien de fer mirar. Estic molt cansat de veure certs tipus de reportatges en el principal mitjà escrit de la ciutat en què surt com jugadors de bàsquet combinen els estudis amb el seu esport. Al meu equip totes les noies fan això i també treballen. I a mi mai m’han trucat per fer-me una entrevista, a les meves jugadores. Hi ha un poder establert on mana el masclisme. Això és del tot injust.

S’han renovat set jugadores de l’equip i una s’incorpora definitivament des del sènior B. Quins fitxatges es preveuen?

Estem buscant una base que ajudi a Pasku en la direcció de joc, estem intentant renovar a Livy Fouty i buscant una quarta pivot. El paper d’Anna Garcia pot ser important perquè Núria Vilamajor estarà els tres primers mesos fora de l’equip per un tema d’estudis.

Fouty ha estat clau.

Sí. Al començament la gent em deia que jugava pocs minuts però això era part de la planificació de la temporada. Jo volia que Livy estigués en plena forma a la segona volta. Ella té tocat el genoll i la vam haver d’infiltrar dues vegades. Amb aquest panorama, havia de protegir la seva salut i buscar el millor per a l’equip i crec que al final va sortir bé.

El cos tècnic seguirà sent el mateix?

Sí. Només estem pendent d’Aleix Bordas, que és cap de colla de la Jove de Tarragona i això fa que tingui una agenda molt plena. Ell ha fet un treball fantàstic enguany perquè no hem patit lesions.