Juan Carlos Arjona: «No he sabut transmetre la meva filosofia de joc a les jugadores»

By
Updated: Juny 17, 2019

Juan Carlos Arjona va tornar a agafar les regnes del primer equip del TGN Bàsquet aquesta temporada després d’un parèntesi de cinc anys. Aleshores, la temporada 2013-2014, va entrenar el conjunt sènior a Primera Catalana, fent una bona temporada. Ara, però, no ha pogut ajudar l’equip a mantenir la categoria en la màxima divisió del bàsquet català, la Copa Catalunya.

Com ha viscut el descens de categoria?

Un descens sempre és complicat, sobretot perquè em sento el màxim responsable d’haver arribat a aquesta situació. Penso en tota la gent que ha estat treballant darrere de l’equip  i em sap molt  greu no haver aconseguit l’objectiu inicial. Per altra banda, aquest play-out ha estat una conseqüència del que ha estat la temporada, per tant, si després de 30 jornades més un play-out no hem aconseguit la permanència, hem d’admetre que no hem fet els mèrits suficients.

Per què no s’ha pogut aconseguir l’objectiu de la temporada (la permanència)?

Després d’una setmana fent valoracions, està clar que com entrenador no he sabut transmetre la meva filosofia de joc a les jugadores. Esforç, sacrifici, exigència o responsabilitat són pilars fonamentals per treballar durant una temporada. Reitero que no he sabut inculcar aquests valors a la totalitat de l’equip, per això em sento el màxim responsable de la situació.

El fet d’arribar a un grup consolidat, amb jugadores que feia molt de temps que jugaven juntes, ha estat un hàndicap per a vostè? Creu que s’han entès les seves idees i els seus conceptes de joc?

No ha sigut un hàndicap. Simplement no he sabut transmetre les meves idees de bàsquet. Per tot això soc el màxim responsable, però no el culpable. Així i tot, estic orgullós del joc mostrat en moments de la temporada, però sobretot, per veure el Pavelló del Sagrat Cor ple de gom a gom com mai s’havia vist. Jugadors i jugadores,  petits i grans, de totes les categories, acompanyants, aficionats de bàsquet, he gaudit molt veient tanta gent als partits.

El fet que aquest curs baixessin cinc equips (més que en altres temporades) ha perjudicat l’equip?

No parlaria de perjudici, és una situació que ja sabíem a l’inici de temporada. El que ha diferenciat d’altres temporades, és el format d’una lliga regular de tots contra tots, que crec, tot s’ha de dir, que és el millor format i més just. Altres temporades es jugava una primera fase i després (en el nostre cas), es jugava la fase de permanència on es jugava amb els equips del mateix nivell. És una obvietat que aquest sistema fa més dura la competició i a la vegada més justa.

No ha estat una temporada plàcida. Només començar, lesió greu de De Gree i marxa de Vacchiano. Abans de les festes de Nadal lesió de Laura Pascual, canvi d’americana i en el tram final del curs lesió greu d’Ejimeno. Com va anar resolent cada entrebanc?

És cert que l’equip inicial no té res a veure amb el que hem acabat. Dos dels tres fitxatges de la temporada no van continuar per diversos motius, i això va fer canviar l’estructura de l’equip. A partir d’aquell moment l’objectiu va ser la permanència. Crec que la lesió de Laura Pascual durant dos mesos ens va fer molt de mal, no només a nivell de joc i resultats, sinó que va ser un cop dur mentalment, perquè va coincidir amb un tram delicat de la temporada. Vull agraïr el paper de les jugadores júniors i cadets que ens han ajudat durant tot el curs, especialment en aquells moments on vam patir les lesions esmentades.

Pascual va tornar en bona forma, però.

La recuperació de Laura, va coincidir amb el canvi d’americana, i aquí l’equip va créixer, tot i que setmanes més tard, es va lesionar Clàudia Ejimeno, i va tornar a ser un cop dur. El tema de lesions sempre és complicat, però no és cap excusa.

S’esperava una temporada així o pensava que l’equip podia estar a la part mitjana de la classificació?

Evidentment no m’ho esperava. Sabia que seria difícil, però no així. Quan vaig començar la temporada tenia uns objectius de joc que creia que ens servirien per aconseguir la permanència. Mai penso en la classificació, sinó que creia que la filosofia de l’equip ens duria a guanyar partits, però com he dit abans no he sabut traslladar-ho a moltes jugadores.

Hughes ha jugat a un gran nivell. Va ser un error renovar Watson? 

Laura ha estat una peça fonamental, una jugadora dominant en atac a la competició. És cert que ha tingut limitacions en defensa per culpa del seu imponent físic però ha fet una gran temporada, essent una jugadora molt professional i integrada al club. No seria just, a posteriori, parlar d’error renovar a April [Watson]. Ningú es pensava que les seves prestacions i el seu compromís baixarien tenint en compte el rendiment de la temporada anterior. A mesura que passaven les jornades tothom va veure que es necessitava un canvi.

El fet de jugar la promoció de descens contra un rival al qual havien guanyat dues vegades a la lliga regular ha jugat en contra seva (per un possible excés de confiança)?

No, d’excés de confiança res de res. Sabíem que  la lliga era passat i que el play-out era una cosa diferent. Vull felicitar el CB Igualada per l’eliminatòria que va fer, demostrant en el global de la lliga i en el play-out que han estat millors que nosaltres.

Si pogués anar enrere en el temps, què no faria ara? I què tornaria a fer?

Després de no complir l’objectiu i haver fallat, està clar que prendria decisions completament diferents. Però prefereixo guardar-m’ho per mi, no seria elegant per part meva. Porto al Sagrat Cor des del 1993 (26 anys) amb un parèntesi al CB Valls. Soc soci fundador del TGN Bàsquet, i m’estimo tant l’entitat que tinc clar que està per sobre de tot.

Continuarà entrenant?

Continuaré entrenant equips del club, ajudant »n allò que pugui perquè, per sort, el TGN Bàsquet no comença ni acaba en si el sènior femení està a Copa o a Primera Catalana, tot i que, evidentment, millor a Copa. La salut del TGN Bàsquet està més forta que mai, només hem de veure els equips que el formen, des de l’escola fins al júnior, tant masculí com femení.

Ha rebut tot el suport necessari durant la temporada?

Vull agrair públicament la confiança mostrada per tot l’staff tècnic —Manolo (Rubio), Pau (Robert), Adrià (Adam) i Esteve (Martí)—, a Iñaki [Liarte] i Raül [Bonet]. I també moltes altres persones com  jugadores del club, entrenadors i amics que en els moments difícils han estat allà. Per últim, no vull oblidar el suport infinit que m’ha donat la meva dona i els meus fills durant tota la temporada, sense ells no hauria pogut aguantar. Per tot això, gràcies a tothom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *