by Transposh - translation plugin for wordpress

Laia López, de la frustració al somriure

By
Updated: abril 19, 2018

«L’any vinent vull donar molta canya». Laia López es mostrava molt esperançada en vista a la temporada següent després de la que havia estat el seu debut a Copa Catalunya Femenina. Era juliol del 2016 i López, com gran part de l’equip, no havia rendit al màxim de les seves possibilitats en la categoria més important del bàsquet català, fruit de l’adaptació a la lliga, tot i haver aconseguit l’objectiu de la permanència. L’aler pivot tenia grans expectatives en el segon curs a Copa, però el seu rendiment no va ser, ni de lluny, l’esperat.

En la seva primera temporada a Copa Catalunya, la 2015-2016, López va jugar una mitjana de 17:12 minuts i va anotar 3,9 punts (15% triples, 40% de dos i 45% en tirs lliures), va agafar 4,1 rebots per una valoració de 2,5. En la següent temporada, en la que havia de «donar molta canya», l’aler pivot va jugar una mitjana de 15:31 minuts, va anotar 2,7 punts (14% triples, 31% de dos i 75% tirs lliures), va agafar 3,8 rebots i una valoració de 3,6. «Em vaig arribar a plantejar que jo no estava feta per a l’exigència que requeria un equip de Copa Catalunya, i no només a nivell tècnic o físic, sinó també mental», diu.

Laia acabava sovint els partits abatuda, amb llàgrimes als ulls per culpa de la impotència en comprovar com les coses no li anaven bé. Aquesta temporada, però, ha canviat completament i això s’ha vist dins de la pista, millorant el seu rendiment fins a convertir-se en una jugadora clau a l’equip. «Crec que ara he après a no frustrar-me tan aviat, a acceptar els errors i també he après  que cal evitar que les coses alienes al bàsquet m’influeixin. Ara gaudeixo del moment», assegura.

Aquesta temporada López té unes estadístiques de 17:25  minuts jugats amb 4,2 punts (9% triples, 41% de dos i 44% tirs lliures), 4,5 rebots i una valoració d’4,8.  «És un tema mental. He necessitat caure dues vegades per aixecar-me a la tercera», diu.

«El problema que tenia Laia és que no era conscient de com estava entrenant i del que no estava fent per a millorar. Es pensava  que amb allò que feia i el seu nivell d’autoexigència era suficient per tenir minuts, i no», diu Albert del Rey, entrenador del sènior femení A del TGN Bàsquet. Del Rey considera que el temperament de López i alguns factors externs a l’equip la van perjudicar: «Laia no estava centrada, hi havia elements externs que li impedien concentrar-se en el bàsquet.  A més, ella és molt visceral i  durant aquestes tres temporades hem tingut una relació d’amor-odi. Enguany estem molt bé però el curs passat estàvem enfrontats perquè ella no entenia el seu rol a l’equip».

L’aler pivot considera que el suport de les companyes i de la seva família ha estat clau per superar els mals moments i aconseguir el nivell de forma que exhibeix actualment: «Les companyes han estat crucials per donar-me un cop a l’esquena quan les coses no sortien bé i, evidentment la família, que s’ha empassat un munt de viatges amb cotxe amb ploreres i drames varis».

El rendiment de Laia López va fer valorar a Albert del Rey la seva possible sortida de l’equip fins i tot, però actualment considera que l’aler pivot és un dels pals de paller del conjunt lila: «Ella sap que va estar a punt de sortir de l’equip, va tenir un peu fora. Ara mateix, però, no imagino el sènior A del TGN Bàsquet a Copa Catalunya sense Laia López, és una noia completament diferent».

La jugadora és conscient que no ha estat al seu millor nivell fins aquesta temporada i només pensa a continuar progressant. «Tinc molt clar que no puc jugar pitjor del que ho vaig fer. Aquesta temporada m’ha servit per comprovar que puc competir en aquesta lliga. M’encantaria seguir millorant però, toquem de peus a terra, porto un any bo de tres, o sigui que a poc a poc i bona lletra», acaba dient amb el seu característic sentit de l’humor.

López assegura que vol continuar dins de la disciplina del club lila la temporada vinent i per això s’esforça cada dia més: «Vull continuar jugant al TGN Bàsquet i que l’equip mantingui la categoria. Seria una passada estar entre els equips de dalt de la classificació la pròxima temporada però hem de tenir clar que som un grup de jugadores de Tarragona i és molt gran el que estem fent perquè juguem contra rivals molt potents, que fitxen moltes jugadores de qualitat».

Imprescindible, ara, per a Del Rey

«Laia està molt centrada en ella mateixa i això es nota a la pista. És una jugadora que ens aporta molt. Les estadístiques sovint no mostren com d’important és per a nosaltres. Ella vol fer més punts, clar, però fa un munt de coses bé, com ajudar-nos en el rebot, sortir al contraatac, defensar la millor jugadora rival. Només li falta agafar més confiança amb el seu tir, però tot al seu temps», diu Albert del Rey, que encara afegeix una virtut més de l’aler pivot: «Ella transmet molt bones sensacions dins el vestidor. Quan Laia està contenta, tot és més fàcil, fa que hi hagi millor ambient encara».

Del Rey té raó. López mostra aquest curs un somriure d’orella a orella, està més implicada dins del club —també és entrenadora— i no para de fer bromes a uns i als altres. Ha guanyat confiança. «L’any vinent veureu a la vertadera Laia», diu. Esperem que ara l’encerti.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *