Laia López: «L’any que ve vull donar molta canya»

Laia López és una de les jugadores amb qui hi ha dipositades moltes esperances en els pròxims anys. Dotada d’una capacitat física notable —un tres alt i fort, que pot ocupar la posició de quatre també— la temporada passada no va ser el seu millor any. Ella n’és conscient, afirma que ha après la lliço i promet donar molta guerra el curs vinent.

Com has viscut el primer any del projecte Tarragona Fem Bàsquet?

Al començament em va costar fer-me a la idea perquè tota la vida els dos equips havien estat rivals. Amb tot, les jugadores ja conexíem i des del primer minut totes vam anar a una. Crec que el temps ens ha donat la raó perquè les coses han anat molt bé. Per la meva part estic molt contenta.

Et vas sentir ben acollida al TGN Bàsquet?

Sí, completament. A l’inici era estrany perquè, clar, entraves a formar part d’un club que sempre havia estat el teu rival, però des del començament tothom del TGN Bàsquet ens va rebre molt bé i es van mostrar predisposats a ajudar-nos en tot el que fes falta.

Sempre s’ha esperat molt de tu com a jugadora. Tens un físic únic per jugar en la categoria i, en canvi, has alternat bones actuacions amb altres que no ho han estat tant. Com ha estat la teva evolució a Copa Catalunya?

Va ser realment dur perquè vaig començar més tard la pretemporada per motius laborals. Veia que s’esperava de mi un nivell que jo no tenia aleshores. Això i el fet que sóc molt autoexigent de mena, va fer que em sentís atrapada. Va ser molt difícil mentalment per a mi. Volia jugar segons el potencial que jo crec que tinc, i no ho feia. En algun partit vaig despuntar però no va ser fins al final que em vaig adonar que aquell era el meu moment, que calia guanyar aquells partits per aconseguir la permanència. No em podia permetre acabar la temporada sense haver donat tot el que tenia dins. El que tinc clar és que la temporada vinent no tornaré a cometre els mateixos errors.

En els moments difícils has buscat el suport d’algú en concret?

El suport del cos tècnic i les companyes l’he tingut en tot moment. El fet que els dies difícils elles s’acostessin i em donessin ànims, va ser molt important per a mi.

Per què una jugadora com tu, que transmets força i seguretat, vas tenir tants dubtes?

Perquè no vaig tenir paciència. Vaig arribar més tard a la pretemporada, com he dit abans, em volia menjar el món, volia arribar al pas tres saltant el pas dos. Això no pot ser. Aquesta és una de les coses que he après d’aquesta temporada.

Va ser dur?

Sí, perquè jo havia acabat molt bé la temporada anterior.

Volies anar massa de pressa...

Sí. Encara he d’aprendre moltes coses a nivell tàctic en la categoria i en aquell moment volia fer-ho tot ràpidament. Necessitava anar adaptant-me a poc a poc, no podia aprendre res tàcticament si jo mentalment no estava preparada. Ara crec que he après la lliçó, que sóc més forta mentalment i que, per tant, estic preparada per millorar tàcticament.

La prova-error ha estat fonamental aleshores. Aquesta temporada passada, anaves prenent decisions sobre la pista o arriscaves a instància de l’entrenador?

Sempre he estat una jugadora amb molta falta de confiança. Albert [Del Rey] me n’ha donat molta, però m’ha faltat creure-m’ho. Li he donat massa important als errors. Ara sé que els he d’assumir, que no passa res per arriscar i equivocar-te.

En què ets millor jugadora ara?

No he tingut massa encert ofensivament parlant i, aleshores, he intentat treballar més en defensa i en el rebot.

Creus que la feina fosca que fas es valora suficientment?

Sí, crec que tothom la valora, sobretot l’entrenador. Crec que ell confia en mi. Encara que no anotés, feia moltes altres coses. A tothom li agrada anotar, a qui no li agrada ficar punts? Però hi ha més coses.

Tens, per tant, molt interioritzat el teu paper dins l’equip.

Sí i, com deia abans, m’ajuda molt que el meu entrenador reconegui la meva feina.

Què podem esperar de Laia López la temporada vinent?

L’any que ve donaré molta canya. Tinc moltes ganes de treballar, vull millorar molt el meu tir i defensivament vull ser una bèstia.