Llàgrimes liles: història d’un descens

By
Updated: Juny 10, 2019

Igualada es va convertir ahir a la nit, 9 de juny del 2019, en el punt final de l’equip sènior del TGN Bàsquet aquesta temporada, però també en el final d’un camí que es va emprendre fa quatre cursos. El TGN Bàsquet, que mai abans a la seva història havia militat en la màxima categoria del bàsquet català, la Copa Catalunya, va veure ahir com deixava de pertànyer a l’elit després d’una temporada difícil, irregular, amb problemes de tota mena i que va finalitzar amb un descens dolorós per a un equip de lluitadores que ha caigut amb les botes posades.

Les llàgrimes relliscaven galta avall entre les components de l’equip sènior segons abans, fins i tot, que la botzina indiqués el final del partit i consumés, d’aquesta manera, el descens. Cares de desesperació, mirades perdudes, cossos que es deixaven caure al terra incapaços de suportar el pes de la decepció. Rostres que s’amagaven rere la samarreta suada de joc per plorar en tranquil·litat, aïllats de tot, intentant que una altra botzina sonés novament i despertés les jugadores d’aquell malson. Però no. No hi va haver despertador ni les llums es van encendre sinó que el pavelló de Les Comes, prou fosc durant el partit, encara es va ennegrir més. I el silenci va regnar en una pista que ara ja quedava buida i solitària enmig d’un polígon industrial de la capital de l’Anoia i que s’ha convertit en un nefast record en la història lila.

La gènesi

Igualada va ser el desenllaç d’un curs que es va iniciar l’agost del 2018 amb moltes esperances, cares noves i il·lusió pel que havia de ser la quarta temporada de l’equip en la màxima divisió catalana. El curs del salt endavant.

El projecte va canviar de director d’orquestra. Juan Carlos Arjona, un tècnic de la casa i que ja havia dirigit l’equip en la seva etapa de Primera Catalana va agafar les regnes en substitució d’Albert del Rey. Arjona estaria assistit per Manuel Rubio i Pau Robert, mentre Esteve Martí continuaria fent les tasques de delegat de l’equip i Adrià Adam seguiria sent el fisioterapeuta. A la plantilla, pocs canvis però significatius. En un grup que havia demostrat la seva solvència en una lliga tan exigent, s’hi va afegir Xisca Vachiano, una escorta amb molts punts a les mans. També es va decidir renovar la nord-americana April Watson, amb un bon joc de peus d’esquena al cèrcol, i es va incorporar una altra jugadora dels Estats Units amb nacionalitat txeca Jessica De Gree. Però el fitxatge estrella va ser, sense cap mena de dubte, la tarragonina Cristina Peña, una jugadora amb molt de talent i gran capacitat d’anotació que podria aportar versatilitat a l’equip. De fet, Peña va ser la màxima encistelladora de la lliga durant gran part de la competició, rànquing que l’ha dut a ser entre les tres millors anotadores de la lliga per mitjana de punts per partit.

Les coses es van començar a enredar des de l’inici. L’equip va perdre els dos primers partits de lliga contra rivals en teoria assequibles com el Femení Sant Adrià B i el Grup Barna, dos equips que acabaven d’ascendir a Copa Catalunya i que, per cert, han mantingut la categoria. El Femení Sant Adrià B ho ha fet, a més, sense haver de jugar ni la promoció de permanència. La primera victòria va arribar a la tercera jornada contra el CN Terrassa (63-59). La felicitat, però, no va ser completa perquè en aquell partit De Gree es va fer una greu lesió al genoll que la va obligar a passar per la sala d’operacions més tard i, per tant, perdre’s la temporada.

La baixa de De Gree no seria l’única. Una setmana després, l’altra aposta ofensiva de l’equip, Xisca Vachiano, decidia deixar el conjunt lila per motius personals. Arjona perdia dues de les noves incorporacions de la temporada després de tres jornades de competició. Amb tot, l’equip semblava fort mentalment perquè en la seva visita a la pista del totpoderós Basket Almeda en la quarta jornada gairebé aconsegueix el triomf en una gran actuació de les tarragonines i, especialment, de Cristina Peña, exjugadora de l’Almeda (21 punts).

El partit de la cinquena jornada s’havia de disputar al Sagrat Cor contra el Joventut Les Corts, un equip que, per cert, ha perdut la categoria després de perdre contra el Grup Barna en la fase de permanència (2-1). El matx no es va jugar perquè les barcelonines van al·legar mal temps (s’havia activat el pla Inuncat) i la federació les va permetre jugar un altre dia. El partit ajornat s’acabaria jugant el 18 de gener, és a dir, mesos després i, a més, el TGN Bàsquet va perdre. Va ser una derrota dolorosa perquè en el moment de jugar-se el matx, les tarragonines tenien un balanç de 3 victòries i 10 derrotes.

L’impàs de l’ajornament del matx contra el Joventut Les Corts va donar pas a la primera victòria a domicili i segona del curs. El conjunt d’Arjona es va imposar a Igualada al rival que ara l’ha condemnat al descens. En un partit on les liles anaven per sota, una gran reacció després d’anar perdent de 17 punts (com en el tercer partit del play-off de permanència)  gràcies a una actuació extraordinària de Watson, Peña i Pascual.

A aquella victòria esperançadora van seguir tres derrotes consecutives fins que es va tornar a vèncer, aquesta vegada al Sant Fruitós, un equip que també ha perdut la categoria. El triomf contra el Sant Fruitós va estar precedit de la lesió al turmell de Laura Pascual, un dels pals de paller de l’equip. La base tarragonina va estar dos mesos fora de joc i això, inevitablement, va condicionar el rendiment de l’equip perquè va trobar a faltar una jugadora que ha estat, ni més ni menys, All-Star dues vegades. Com Cristina Peña.

I novament quatre derrotes seguides fins a la visita a Banyoles, que va ser balsàmica, tot guanyant el Bencriada (que també ha baixat) per un clar 60-81. Aquell partit va ser el segon de la flamant nou nord-americana de l’equip, la pivot Laura Hughes, que va arribar per substituir April Watson, a qui es va decidir buscar un relleu per millorar el rendiment de l’equip. Hughes va debutar en el partit contra el CB Lleida i, en un poc més de deu dies va disputar tres enfrontaments (Lleida, l’ajornat contra Joventut Les Corts i Bencriada), un fet que va accelerar la seva adaptació i la va convertir en un dels referents de l’equip.

Aquell triomf contra el Bencriada va significar el moment més dolç de la temporada per l’equip sènior del TGN Bàsquet perquè va encadenar quatre victòries seguides: Bencriada, Femení Sant Adrià B, Grup Barna i CN Terrassa. Com sempre, la felicitat no va ser completa. Arjona perdia una altra jugadora per lesió, en aquest cas la selvatana Clàudia Ejimeno, que es va fer mal al lligament creuat anterior del genoll. No tornaria a jugar aquesta campanya. El tècnic lila es quedava sense el relleu natural de Laura Pascual.

Els dies de vi i roses —lesió d’Ejimeno a banda— es van acabar abruptament contra el Basket Almeda. Les de Cornellà de Llobregat van vèncer contundentment al Sagrat Cor (42-65) en el que seria l’avantsala d’una davallada de joc i resultats que ha condemnat el TGN Bàsquet al descens. Després de l’Almeda, el conjunt lila va perdre contra el Joventut Les Corts per a refer-se momentàniament contra CB Igualada novament (li va guanyar els dos partits de la fase regular) i el CB Roser (un equip a qui va condemnar, la temporada passada, a jugar la promoció de descens). Però rere aquestes alegries va arribar el túnel llarg i fosc que ha desembocat en un final gens desitjat.

Després de la victòria contra el CB Roser l’equip d’Arjona ocupava la dotzena posició empatat a 9 victòries amb Femení Sant Adrià B, Joventut Les Corts i UE Mataró (equip que marcava la permanència directa). Per tant, tenia al seu abast sortir de la zona de perill i més si es té en compte que dues setmanes més tard del matx a la pista del Roser el rival eren les mataronines, i al Sagrat Cor. Però es va perdre. La setmana anterior, tot just després del triomf sobre el CB Roser, el TGN Bàsquet va encaixar una derrota contundent a la pista de l’Uni Girona i això va afectar la moral de l’equip. La desfeta, la més gran des que l’equip militava a Copa Catalunya (65-30), es va arrossegar fins al final de temporada. De fet, aquella derrota va provocar que les liles guanyessin un sol partit dels últims vuit que van jugar a la fase regular.

Les alarmes van sonar quan les tarragonines van caure a la pista del Sant Fruitós (55-51), perdent també l’average particular i deixant aquest rival, que ocupava plaça de descens directe, a un sol triomf del TGN Bàsquet. La promoció de permanència semblava aleshores el mal menor.

En una dinàmica que només es va redreçar puntualment contra el Bencriada (ja descendit) al Sagrat Cor en un partit que corresponia a l’última jornada però que la federació va avançar i que va passar a ser l’avant penúltima jornada del campionat, el TGN Bàsquet va sumar un triomf molt important per fugir de les places de descens directe, tot i que el perill continuava allí (61-52).

El moment crític es va viure al pavelló Barris Nord de Lleida. En l’últim partit de la fase regular el TGN Bàsquet depenia d’ell mateix per evitar el descens directe, tot i que la promoció de permanència ja era segura. Contra un rival ja classificat per a la final a quatre, les liles no van poder contra un adversari poderós (70-65) i quedaven en mans del Sant Fruitós. Una victòria d’aquest equip dos dies després, diumenge, a la pista del Draft Gramenet, que no es jugava res, provocaria el descens de les tarragonines. Van ser gairebé 48 hores d’espera angoixant (no es podia haver unificat la jornada havent-hi tant en joc?) fins que les de Santa Coloma de Gramenet van donar una vida més al TGN Bàsquet en vèncer el Sant Fruitós (70-63). Hi hauria, per tant, promoció de permanència.

La promoció

El rival era un vell conegut, el CB Igualada, al qual el TGN Bàsquet havia derrotat en els dos partits de la lliga regular. Ara, però, calia disputar un play-off a tres partits amb el factor pista en contra. Les de l’Anoia tindrien el matx de desempat  a casa i això, tal com s’ha comprovat, ha estat decisiu.

Les tarragonines ja havien disputat una promoció de permanència abans, va ser en la primera temporada del conjunt lila a Copa Catalunya. Aleshores, la van guanyar. Tenien el factor pista a favor en una eliminatòria que van jugar contra el Reus Ploms. Només els hi van caler dos partits.

En el primer partit, el CB Igualada va ser superior, duent les regnes del partit al ritme que volien i controlant el rebot. En el segon assalt, el TGN Bàsquet va aprendre la lliçó i va tancar millor la seva cistella i va augmentar la seva intensitat per forçar el tercer partit. En el matx decisiu, les tarragonines van mantenir el resultat igualat fins al llindar del descans, moment en què les igualadines, amb tres recuperacions de pilota van obrir una escletxa de 9 punts (29-20 al descans) que es va ampliar a 17 al final del tercer quart (47-30). Tot i la reacció de cor de les liles, amb un parcial de 0-11 en tres minuts i mig, el CB Igualada no es va deixar sorprendre, va vèncer el partit i va condemnar el TGN Bàsquet a Primera Catalana.

Les llàgrimes s’escolaven galta avall com el somni de la permanència a Les Comes.

HISTÒRIC DE RESULTATS DEL PRIMER EQUIP DEL TGN BÀSQUET TEMPORADA 2018-2019

PRIMER PARTIT PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA

SEGON PARTIT PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA

TERCER PARTIT PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA

 

 

 

 

Un Comentari

  1. Clara

    Juny 10, 2019 a 16:31

    Es podria fer menció a Sofía Llanos…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *