Olivia Fouty esvaeix qualsevol dubte

Olivia Fouty es va quedar adormida esperant que la seva companya d’equip, Analía Casado, trobés alguna manera de dur-la a casa, a Salou, després de fer el primer entrenament amb el TGN Bàsquet. Casado no podia arrencar el cotxe i van ser els dos tècnics del primer equip, Albert del Rey i Jordi Crespo, qui les va anar a recollir quan ja eren més de les deu de la nit. Fouty estava estirada sobre un banc, adormida, mentre el mecànic de la grua que havia enviat l’assegurança intentava solucionar el problema, cosa que al final va poder fer. La nord-americana havia arribat el dia abans a l’aeroport de Barcelona procedent d’Ohio (Estats Units) després d’un viatge llarguíssim en la que havia de ser la seva primera experiència a l’estranger. “Vaig sortir de dia de casa meva i vaig arribar de dia a Tarragona, què podia fer?”, va dir la pivot nord-americana. No va haver de pensar massa per trobar un bon pla per passar la jornada. Fouty es va trobar una ciutat en festes, Santa Tecla, i va poder contemplar la diada castellera de la mà del tècnic Albert del Rey i la seva esposa, Anna Pocino, que juga en els dos equips sèniors del club, el de Copa Catalunya i el de Primera Catalana. “Hi Havia una gentada pel carrer, va ser molt divertit”, va dir somrient Livy (d’Olivia, tal com tothom l’anomena).

El jet lag li va durar ben bé un parell de dies perquè divendres al matí Livy i Casado tenien previst anar a fer una sessió de tir però la pivot, a les dotze del migdia, encara estava al llit. Amb dos entrenaments amb l’equip i sense parlar gairebé res de castellà (alguna paraula com “gracias”, “un momento” o “por favor”), Livy Fouty va encarar el seu primer partit al continent europeu. I va marcar diferències. El tècnic Albert del Rey no la va fer sortir en el cinc inicial, sinó que va esperar fins que faltven 5 minuts i 18 segons per finalitzar el primer període. La primera pilota que va tocar, Fouty la va convertir en or. Un dos més un després de fer una penetració a cistella i tir contra el tauler. Malgrat tot, va fallar el tir lliure, però l’acció, plena de força i decisió, va fer aparèixer somriures de complicitat entre cos tècnic i directius del conjunt lila, satisfets amb el fitxatge de la primera jugadora nord-americana de la història de l’entitat. Fouty va ser decisiva perquè el TGN Bàsquet A dominés el partit en tot moment contra el Bencriada. Ella va ser el referent interior tal com volia el seu entrenador i en cap moment va ser aturada per les pivots rivals. De fet, el Bencriada va jugar molts minuts en zona, intentant protegir-se del joc d’esquena al cèrcol de Fouty i, de pas, temptar les exteriors locals a buscar el tir de tres punts (quatre triples del TGN Bàsquet). Les visitants van remuntar en un últim període esplèndid que va culminar una segona meitat inspirada des de la línia de triples, anotant 5 en 20 minuts que els van atorgar la victòria (64-67). Fouty va anar fent la seva feina i va tenir el tir de la victòria a les seves mans. Sola, a quatre metres del cèrcol, des del lateral, pegada a la línia de fons. El ferro va escopir la pilota. Va ser un mal final a una gran actuació. Un tir que pot errar qualsevol i que, si l’hagués anotat, l’hauria convertit en ídol més enllà de les estadístiques (29 minuts jugats, 15 punts amb una estadística de 5/11 en tirs de 2 i 5/7 tirs lliures, 6 rebots defensius i 5 ofensius, 2 assistències, 6 faltes rebudes i una valoració final de 20). Amb tot, Fouty ja s’ha guanyat el cor de la graderia, un públic que va acudir en massa com mai abans s’havia vist al pavelló del Sagrat Cor en un partit del seu sènior A, amb gent dempeus per falta de seients. Una afició que reia en veure com la nord-americana, molt motivada, celebrava cada acció positiva de les seves companyes amb vehemència picant de mans (una cosa molt ianqui, per cert).

Les jugadores més petites del club ja se l’han fet seva i corejaven el seu nom “Livy, Livy” durant el matx, i això que només feia tres dies que estava a la seva nova casa, el Sagrat Cor.