Ona Fort: «Sempre es pot rectificar allò que es diu»

Ona Fort és tot un referent al TGN Bàsquet i ara al projecte Tarragona Fem Bàsquet. Jugadora interior tot i no ser molt alta i sí molt prima, ha estat capaç d’adaptar-se a una categoria molt exigent que no coneixia gràcies a la seva habilitat per llegir cada situació de joc i esprémer les seves virtuts a l’hora que atacava els defectes de les rivals.

Aquesta temporada era tot un repte col·lectiu i individual.

En general ha estat una temporada molt positiva i el projecte ha funcionat. Quan vam començar, va costar però quan ens vam adaptar a Copa Catalunya vam acabar molt bé. A nivell personal em va costar una mica però, a mesura que agavafa confiança, vaig millorar.

Què li diries a la gent que pensava que no podies jugar a Copa?

Els hi diria que sempre es pot rectificar allò que es diu [riu]. Si treballes, pots arribar on vulguis.

En què has notat el canvi de categoria?

En defensa. Les jugadores tenien més centímetres i pesaven més que quan jugava a Primera Catalana.

Què et demanar Albert del Rey quan estiguessis a pista?

Tant a mi, com a Vadillo, que correguéssim. Volia que fóssim ràpides perquè les nostres rivals segurament sempre serien més lentes que nosaltres. S’havia d’aprofitar aquest aspecte.

Fa molt temps que estàs al club i les has vist de tots colors. Pensaves que veuries un projecte com el del Tarragona Fem Bàsquet?

Fa deu anys que estic al TGN Bàsquet i quan vaig arribar, no m’ho esperava, clar. Penso, però, que ja era hora. El fet d’acabar jugant a Copa és la conseqüència lògica de fer un projecte com aquest.

No havies jugat amb cap de les noves companyes fins al curs passat. Com ho has viscut?

Crec que hem fet pinya totes. La integració ha estat molt bona.

Al final tot va acabar bé, aconseguint la permanència, però hi van haver moments difícils, amb moltes derrotes seguides. En aquell tram de la temporada, pensàveu que no ho aconseguiríeu?

Ho vèiem negre, però els entrenadors ens van aportar la dosi d’optimisme necessària i ens deien constantment que ens en sortiríem, i així va ser.

Com es produeix aquest canvi de ser un equip que perdia molts partits però que acaba la temporada de forma pletòrica?

En el moment que vam guanyar els dos primers partits seguits es va produir el canvi. El fet d’haver estat molt temps durant la temporada perdent molts partits, afectava la nostra moral. Quan vam començar a guanyar ho vam veure molt més clar.

Ets una jugadora veterana si et comparem amb la resta de la plantilla. Vau haver de fer molta teràpia en els moments durs?

No, tot va passar d’una forma natural. Les dues capitanes, Pasku i Vila, es van encarregar de dur la veu cantant, però eren xerrades abans dels partits. Crec que totes sabíem què ens hi jugàvem.

Què esperes de la temporada vinent?

L’objectiu ha de ser la permanència i si podem fer jugant al grup de dalt, molt millor. Si acabéssim al grup de sota, com enguany, intentar evitar el play–off de descens. Tot dependrà del grup que ens toqui al setembre.