Paco Zapata, un mite del bàsquet estatal al Torneig de Cambrils del TGN Bàsquet

Passejant per les graderies del Torneig de Cambrils aquests dies es pot veure molta gent relacionada amb el món del bàsquet, fins i tot un exjugador ACB (CAI Saragossa, FC Barcelona i Andorra) i de la selecció espanyola. Francisco Javier Zapata (1966), va ser un dels noms propis en el bàsquet estatal de finals dels anys 80 i començaments de la dècada dels 90 del segle passat. Aquest jugador aragonès va fer-se un nom en aquell gran CAI Saragossa dels germans Arcega que va guanyar dues Copes del Rei (1983 i 1990), i això li va servir per ser internacional i per fitxar pel Barça que aleshores entrenava Bozidar Maljkovich. “Tinc un gran record de la meva etapa al Barça, el primer any allí vaig jugar una mitjana d’uns vint minuts per partit però el segon any hi va haver un canvi d’entrenador i vaig passar a jugar quatre minuts. Veient que no jugaria molt, vaig marxar a Andorra”, recorda. Zapata va ser un dels  jugadors fonamentals per entendre aquell gran CAI SAragossa que era un dels referents basquetbolístics de l’Estat. “Jugar al CAI va ser molt especial per a mi perquè sóc de Saragossa. Va ser una gran època perquè hi havien molts jugadors de la pedrera que estaven al primer equip i també hi havia una gran comunió amb l’afició. Van ser uns anys ideals. Tot i que no vam aconseguir cap lliga, sempre estàvem lluitant amb els equips més poderosos i vam guanyar dues Copes del Rei”, explica.

Paco Zapata va formar part de la selecció espanyola que es va quedar amb la mel als llavis en l’Europeu de Grècia  el 1987 -Espanya va ser l’únic equip que va vèncer a l’equip amfitrió comandat per Nikos Galis i Pananagiotis Giannakis, que es va endur l’or en una final història contra la Unió Soviètica-. “En aquell europeu ens va guanyar la Unió Soviètica i, en el partit pel tercer i quart lloc, vam perdre contra la Iugoslàvia de Drazen Petrovic i companyia”, recorda. Van ser anys on Espanya no dominava com fins ara en el panorama mundial i, així, en el Campionat del món de 1990 a l’Argentina, la selecció espanyola va quedar en desena posició. “Al mundial vam quedar desens perquè el sistema de competició era molt dur, es van fer grups de quatre i passaven dos, però en el nostre grup hi havia Estats Units i Grècia. Guanyar títols amb la selecció és molt difícil, hem de ser conscients que vivim una època excepcional perquè disposem de grans jugadors, els millors, com Pau Gasol o Navarro”, explica. L’exjugador aragonès afirma que les principals diferències entre el bàsquet de la seva època i el d’ara es troben en la millora de mitjans per practicar-lo:  “Ara hi ha entrenadors més preparats, s’estudia molt més al rival, una preparació física molt bona…El nivell tècnic dels jugadors, però, crec que no és tan diferent”, assegura. Zapata es va retirar als 33 anys, però, cinc anys més tard, l’UGT Aragón de la lliga EBA el va convèncer per tornar a competir. Va jugar dos anys més.

El Torneig de Cambrils
Zapata viu la seva primera experiència al Torneig de Cambrils del TGN Bàsquet. La seva filla, que juga a l’Stadium Casablanca, forma part de l’expedició aragonesa. “Tinc una nena d’11 anys que ha començat a jugar bàsquet enguany a l’Stadium Casablanca. Ens han parlat molt bé d’aquest torneig i per això hem vingut. Malauradament, en el primer partit hem perdut de molt”, diu rient. L’exjugador del CAI valora molt positivament aquest tipus de tornejos per la formació esportiva i personals dels nois i noies:  “Crec que aquest tipus de tornejos són una gran iniciativa pels nens, no tan sols pel tema basquetbolístic, sinó també per la seva experiència personal.Encara no he tingut temps de viure el torneig perquè tot just vaig arribar ahir per la nit, però tothom que me n’ha parlat, ho fa fet molt bé, de veritat, tinc unes referències excel·lents”, afirma. Paco Zapata admet que, de petit, li hagués encatat participar en un Torneig com el que organitza el TGN Bàsquet. “Vaig començar a jugar al bàsquet als 13 anys, que actualment es consideraria molt tard, però havia fet d’altres esports al col·legi. No hi havia tantes iniciatives com aquestes en relació als tornejos i és una llàstima no haver pogut viure aquests tipus d’experiències en primera persona”, diu.