Paraula de capitana: Laura Pascual i Laura Vilamajor renoven amb el TGN Bàsquet i analitzen el projecte del sènior femení A

By
Updated: juny 5, 2018

Amigues inseparables fora de la pista, Laura Pascual i Laura Vilamajor formen el tàndem que du els galons al vestidor del primer equip del TGN Bàsquet. Ambdues són les capitanes del sènior femení A del conjunt lila i ja han acordat la seva renovació per a la pròxima temporada. Des de la perspectiva privilegiada que els atorga la capitania i l’experiència, repassen la temporada que ha finalitzat recentment i analitzen el curs vinent, que comptarà amb un entrenador nou a la banqueta lila: Juan Carlos Arjona.

Com valoreu la temporada que acaba de finalitzar fa poques setmanes, la tercera a Copa Catalunya Femenina?

Laura Pascual (LP). La temporada ha estat molt bona perquè hem fet la millor arrencada de competició dels tres anys pel que fa a victòries i derrotes. Amb tot, hi ha hagut un cert regust agredolç també, perquè ens hauria agradat estar al grup de dalt però vam patir alguna relliscada en moments claus.

Laura Vilamajor (LV). Hem acabat molt bé i ha estat la millor temporada de les que hem disputat a Copa Catalunya però també ha estat una campanya difícil perquè alguna derrota, com la del Lleida, va impedir que estiguéssim al grup de dalt i això es va unir que vam quedar-nos sense algunes jugadores en un moment decisiu de la competició.

Què cal esperar de la pròxima temporada?

LP. El més important és continuar gaudint tot jugant a bàsquet…

Enguany no t’ho has passat bé?

LP. Sí, i tant, per això ho dic. És molt important per a mi el fet de gaudir del joc.

D’acord. Disculpa, t’he tallat abans. Repeteixo la pregunta: què cal esperar de la pròxima temporada?

LP. L’objectiu seria competir tots els partits, sigui quin sigui el rival i quedar, pel que fa a la classificació, a la part mitja alta.

LV. Jo espero mantenir les ganes d’entrenar que l’equip ha demostrat aquest curs i, amb aquesta fam, aspirar a estar com més amunt millor, que és el que tot esportista vol.

Què li falta a l’equip per estar entre els millors de la categoria?

LP. Regularitat. Hi ha hagut partits que hem competit molt bé durant trenta minuts i els altres deu no, i això ens ha fet perdre la victòria. El fet que el bloc que jugadores és el mateix de sempre fa que tothom sàpiga que pot fer. El canvi d’entrenador serà positiu perquè descobrirem noves maneres d’entrenar.

LV. Si hagués de demanar alguna cosa, doncs una interior anotadora [riu]. Ara, bromes a part, estic d’acord amb la Pasku, ens ha faltat regularitat. La presència d’un entrenador nou sempre aporta un extra de motivació i de guanyar-se les garrofes cada dia.

El fet que Albert del Rey hagi estat el vostre entrenador durant tantes temporades, sobretot per gran part de la plantilla, que feia encara més anys que entrenava amb ell abans d’arribar a Copa Catalunya, ha pogut provocar certa relaxació a l’equip?

LV. Jo crec que sí, hi ha hagut certa relaxació en general, per totes les parts. L’exigència als entrenaments que nosaltres ens imposàvem o ens imposaven, ha baixat una mica, potser pel fet que tots en coneixíem massa. Com deia, l’arribada d’un entrenador nou ens pot aportar una motivació extraordinària.

LP. Mantenir un mateix entrenador molts anys té coses bones i dolentes. Ja saps què diuen de la confiança… Al final entres en una zona de confort. Com deia la Laura, l’arribada d’un nou entrenador pot fer despertar a jugadores que s’havien adormit.

Els rols dins de l’equip estaven massa definits?

LP. No tant com això perquè, al final, els minuts te’ls havies de guanyar igualment. Crec que és un tema d’acomodar-se a les dinàmiques que ja teníem. No és un tema de l’entrenador, sinó de cinquanta per cent de cada bàndol, cos tècnic i jugadores.

LV. No era un tema de rols. Jo, en aquests tres anys, he vist una davallada de la intensitat. El primer any va ser molt fort, però en el segon ja es va experimentar una davallada.

Abans, Laura Vilamajor esmentava que un dels moments difícils de la temporada va ser la marxa d’algunes jugadores de l’equip abans d’acabar la competició. Com ho vau viure?

LP. Ens va afectar perquè estàvem en un moment de la temporada on ens ho jugàvem tot. Cal que pensis que aleshores ens vam quedar sense poder entrenar cinc contra cinc en condicions. L’Adri va haver d’ajudar-nos en els entrenaments [el fisioterapeuta del club, que feia de defensor d’April Watson] i Anna Alícia [del sènior B] va entrar a la rotació. A la pista, el fet de faltar-te dues companyes, es nota negativament a nivell de ritme de joc. Vam tancar files i on no arribava una, arribava una altra. Hem fet història a còpia de treball.

LV. Ens va afectar anímicament també. Però de tot s’ha de treure alguna cosa positiva i, en aquest cas, va ser la demostració que som un bloc compacte i vam superar aquella situació a còpia de treball i confiança. Ha estat un cop d’orgull, sense importar-nos quantes érem, sinó què volíem aconseguir.

Ara que parleu de solidesa i confiança, en el partit més decisiu de la temporada, a la pista del CB Roser, Laura Pascual, que estaves sent el gran referent ofensiu de l’equip, et lesiones al final del tercer període però la teva baixa, a priori decisiva, va ser coberta de forma brillant per Clàudia Ejimeno i Anna Garcia. Aquesta és una bona mostra de l’orgull que esmentàveu?

LP. Som un equip compacte i que, quan veu que una jugadora no pot, l’ajuda. Ens donem un cop de mà entre totes. El partit del CB Roser és un matx d’equip al cent per cent. L’aspecte ofensiu és el que més es veu però la manera com vam defensar, vam tancar les penetracions rivals, les línies de passada, etc, va ser una mostra de tot allò. Vam treballar molt i ens ho vam merèixer. Som un equip que té molt de cor.

LV. No som un equip sobrat de talent però que tenim aquest esperit combatiu, de fer un crit quan les coses no van bé, com el dia de la derrota contra el CB Igualada, que vam parlar molt clar entre nosaltres.

Què va passar a Igualada?

LV. [riu] Doncs que vam jugar molt malament. Va ser un partit molt dolent, vam perdre de molt i, a sobre, ens havien vingut a veure les nenes. Vam fer algun crit al vestidor [torna a riure].

Teniu el respecte de la resta del vestidor?

LP. Sí, crec que ens tenen respecte però som molt properes també. Les dues són molt observadores i quan hem vist que alguna companya no està bé durant la setmana intentem parlar amb ella per veure què passa. A la pista, tant la Laura com jo intentem parlar molt per solucionar els problemes que hi pugui haver.

LV. Admeto que tinc un caràcter molt dur i que exigeixo molt però, com deia la Laura, sempre estem allí per si algú ens necessita.

Vosaltres sou molt amigues fora de la pista. Aquesta bona relació pot arribar a ser un problema dins l’equip pel fet de traslladar un possible conflicte del joc a l’àmbit personal?

LV. No, perquè si ens hem de dir alguna cosa, ens ho diem [riu]. Per exemple, enguany no he tingut la meva millor temporada i ella sovint ha volgut parlar amb mi i jo ho he refusat fins que no m’he sentit preparada per a parlar-ho.

Perdó, dius que no has jugat bé enguany? No m’ho ha semblat.

LV. Soc molt exigent i crec que ho podria haver fet millor. M’ha costat molt aquesta temporada.

Ah sí?

LV. Personalment m’ha costat molt més.

Per què?

LV. Ha estat un any de molta feina i, en alguns moments, he estat saturada.

Però has renovat…

LV. [riu] Sí, perquè estic molt motivada i tinc moltes ganes de jugar encara.

Parlem del club. El TGN Bàsquet ha crescut molt els últims anys. Des del vostre punt de vista, quin ha de ser el futur de l’entitat en el bàsquet femení?

LP. Ara mateix som un referent en el bàsquet femení a Tarragona, s’està treballant molt bé. Un club el forma els jugadors de base, és a dir, si no tens un bon bàsquet base, no pots tenir un sènior potent. El TGN Bàsquet també té un vessant familiar molt gran i la gent, quan arriba aquí, té moltes ganes de fer coses i això, aquesta part social, no s’ha de perdre mai, sense deixar de banda, evidentment, el vessant més competitiu. D’aquí a uns anys es vol fer el salt a Lliga Femenina 2? Per què no? No s’ha de renunciar a res, s’ha de ser ambiciós, però mantenir durant molts anys a Copa Catalunya, ja és complicat i això portarà feina. Crec, per tant, que s’ha d’anar pas a pas.

LV. Fa set anys que estic al club i he vist una evolució molt important. Cada vegada hi ha més nens i que la gent en parla més. El TGN Bàsquet es coneix cada vegada més arreu i això és important. Com deia la Laura cal una bona base per tenir equips competitius però també perquè els pares estiguin contents de com entrenen i es formen els seus fills. Jo parlo amb molt d’orgull de tot el que fem aquí, hi ha iniciatives increïbles, com la dels padrins dels equips de categories inferiors, que és molt maco. Només cal que pensis que moltes vegades els més petits ens venen a veure jugar als partits, també alguns de fora o, per exemple, aquesta filosofia que té el club que tots els nens tinguin la seva pilota. És genial.

Abans n’hem parlat per sobre, però és un fet que serà decisiu de cara a la pròxima temporada. Hi ha entrenador nou, Juan Carlos Arjona, quina impressió en teniu en els pocs entrenaments que heu fet?

LP. La primera impressió és que té moltíssimes ganes de treballar, ens ha transmès molta energia i molta passió. És molt bonic que algú que inicia un projecte ho faci amb tantes ganes i que, de fet, ho fa per tu, perquè nosaltres estiguem còmodes.

LV. A mi ja em va entrenar i he de dir que és un entrenador que et transmet molta confiança. Sap parlar amb la gent i té aquell tarannà positiu que, quan t’equivoques, és capaç d’ajudar-te a millorar, a refer-te.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.