Pasku agafa el toro per les banyes

Està sent la sorpresa de la temporada. Tothom coneixia les seves virtuts, la seva qualitat, el seu compromís, però ningú podia esperar que Laura Pascual Pasku, es convertís en el referent de l’equip, en una mena de segona americana, de fitxatge estrella. La base tarragonina, que va a més a cada matx que disputa, està sent el valor en alça del Tarragona Fem Bàsquet A en una temporada difícil per un equip nou dins un projecte històric en una categoria tan dura com la Copa Catalunya Femenina.

Pasku es troba en un moment molt dolç. Fa dues setmanes, contra el JET Terrassa, en el matx que va suposar el primer triomf de l’equip que entrena Albert del Rey (74-71), la base va ser clau amb una aportació de 23 punts i 24 de valoració.  “No m’esperava començar tan bé, de veritat. De totes maneres, havia fet una molt bona pretemporada perquè des de finals de juliol ja estava entrenant i pensava que no ho faria malament”, diu. De fet, mai abans havia començat a entrenar tant d’hora com enguany, conscient de la importància d’un curs diferent per a ella i pel bàsquet femení de la ciutat, arran de l’acord entre el TGN Bàsquet Club i el CBT. “No havia fet mai una pretemporada tan llarga. Totes estàvem molt engrescades aquest estiu i per això vam començar a fer sessions de tecnificació i tir ben aviat”, admet.

El partit contra el JET no va ser una excepció. La base és, hores d’ara, la jugadora més regular de l’equip, un valor segur i, en els moments difícils, demostra una clarividència i decisió sorprenents. “Em trobo còmoda. He tingut bones èpoques altres temporades, tot i que en aquells moments no jugava a Copa Catalunya, és clar, però tinc confiança, sento que l’entrenador també confia amb mi, així com les meves companyes, i surto a la pista a per totes”, afirma.

En sis partits, Pasku té unes estadístiques d’11,3 punts (41% triples, 45% tirs de dos i 86% tirs lliures), 1,5 assistències, 2,8 pilotes recuperades, 3,5 perdudes, 2,5 rebots i 10,1 de valoració per partit. “Sempre he tingut papers protagonistes en els equips en què he jugat, estic acostumada a agafar la responsabilitat. Quan veig que l’equip té dificultats, em motivo encara més”, diu mentre assegura que ella és una jugadora de sang calenta, impulsiva. “No penso massa què he de fer, ho faig i punt”. Així, d’aquesta manera, és com brolla el seu joc. És una jugadora de força, disciplinada tàcticament, ràpida de cames i que sempre està ben situada a la pista. Però també té talent. En el partit de dissabte passat a la pista del Ploms, on l’equip va perdre amb contundència després d’una mala segona meitat (79-64), Pasku va fer un recital en el segon quart amb tres triples llençats sense errades i un total de 17 punts. “Encara no sé per què vam perdre aquell partit. Hi he pensat molt però no trobo resposta. Vam desaparèixer de la pista després del descans”.

Tot i estar jugant com els àngels, Laura Pascual no en té prou. Cada dijous a les dotze del migdia aprofita un descans en l’escola on treballa per fer tecnificació amb Laura Tierno. Vol millorar, no cau en l’autocomplaença. “La temporada passada vaig acabar molt bé però aquesta l’he començat millor. Sento que milloro cada setmana”.

El paper de Pasku havia de ser, inicialment, el de segona base un cop el club va decidir fitxar la base extremenya Analía Casado, amb experiència a Lliga Femenina 2, però les grans actuacions de la tarragonina li han permès disputar molts minuts (27,5 de mitjana per partit), dirigint l’equip amb mà ferma. “Quan em vaig assabentar del fitxatge d’Analía em vaig posar molt contenta. No volia ser l’única base de l’equip. Sabia que, amb ella, compartiríem la responsabilitat i, a més, podria aprendre molt perquè Analía havia jugat a Lliga Femenina 2”, diu amb sinceritat.

De família

Pascual és sinònim, cognom, de bàsquet. El pare de Laura va jugar al Nàstic i va ser també àrbitre i entrenador. La seva germana, Sandra, milita en el sènior B del club lila a Primera Catalana Femenina. “Suposo que tot això ha influït però més aviat penso que jugo a bàsquet perquè m’agrada molt l’esport i n’he fet des de petita”. Pasku va començar la seva relació amb l’esport de la cistella a P-5, a l’escola Pax. Fins cinquè de primària va jugar també a futbol fins que, segons ella, va trobar un entrenador que li va fer perdre la motivació pel joc pilota amb els peus i es va decantar finalment pel bàsquet. “A casa sempre ens ha agradat molt. Vèiem tots els partits que es feien per televisió”. Ara espera continuar ajudant l’equip que necessita guanyar per no arribar a la segona fase amb massa derrotes i, d’aquesta manera, veure com perilla la salvació. “Ens falta acabar de creure que tenim nivell i qualitat per mantenir la categoria. Ens falta una mica de confiança”. Tota la confiança que ella té ara mateix.