Una estrella que reparteix molt joc

Va arribar com una autèntica estrella, una jugadora de renom, consagrada, que havia jugat en la màxima categoria del bàsquet estatal. D’entrada, només posar els peus a la pista, va dir: “He decidit tornar a jugar perquè vull ajudar l’equip a aconseguir l’ascens”. Ambiciosa de mena, Ester Farré va deixar clar el seu esperit guanyador per donar una empenta definitiva al TGN Bàsquet. Contràriament al que es podia pensar d’un referent com ella, Farré no ha vingut a lluir-se ni a fer números per demostrar -si això és necessari a aquestes alçades- qui és. La pivot tarragonina, en canvi, ha mostrat una solidaritat enorme a l’hora de jugar, tant, que el seu valor principal és, estadístiques personals a banda, com fa jugar l’equip des del pal baix. “Som millors jugadores amb ella, definitivament. Atreu tota la defensa, i ara jo, ja no he de lluitar amb la més gran de l’equip contrari”, diu rient i alleujada Laura Martínez. I és que Ester Farré ha fet de la seva presència una virtut pel joc col·lectiu. Amb més d’un metre i noranta centímetres, Farré és una gegant a la Primera Catalana Femenina i els rivals han de fer mans i mànigues per poder-la defensar. Sovint, li fan un dos contra un al pal baix. “Per a mi és fantàstic. Amb ella tinc més espai i puc trobar el camí a cistella més ràpid”, diu Ona Fort, una autèntica especialista de les portes enrere i l’ocupació d’espais sense pilota. “Crec que el meu paper no és arribar i llençar tot el que m’arriba. M’agrada jugar amb la resta de l’equip, aprofitar la possibilitat que elles no tinguin un defensor a sobre, això millora el rendiment general”, explica.

Si un fa una ullada a l’anotació de Farré partit rere partit pot pensar que, en una jugadora com ella, caldria esperar més, però s’han de tenir en compte altres dades i, sobretot, altres factors. Farré feia dos anys que no jugava després d’haver patit un accident de trànsit i d’haver estat mare. Amb tot, la seva condició física és excel·lent i més tenint en compte el ritme de joc del Nemser TGN Bàsquet, que és frenètic. “Déu n’hi do com corren. Per això em vaig voler posar en forma de seguida”, admet. D’aquesta manera va començar un pla de preparació personal: anava a córrer a la platja, a fer tir en solitari…tot per estar a punt i no ser un llast per l’equip. “És veritat que ha estat una jugadora de primer nivell durant molts anys, i això suposa una gran quantitat d’entrenaments, però és increïble la velocitat amb què ha agafat el punt de forma si pensem que ha estat dos anys completament aturada”, diu Laura Martínez.  Farré juga una mitjana de 28 minuts, anotant 15 punts, agafant 9,4 rebots, ficant 1,2 taps, repartint 1,2 assistències per una valoració de 20,4. “Té una gran visió de joc i molt bones mans per passar la pilota”, destaca Ona Fort. La gran de les germanes Fort (25 minuts, 12,5 punts, 6 rebots i 14 de valoració mitjana), ara és una jugadora més polivalent, combinant les posicions de 4 i de 3. Amb Farré a pista formen un tàndem demolidor, tal com es va demostrar en el partit del cap de setmana passat a la pista del Secà (Farré 20 punts i Fort, 18). “No és gens egoista i això fa que encara la valorem més. És una jugadora d’equip”, diu Laura Martínez  (21,7 minuts, 4,6 punts, 6,3 rebots i 7 de valoració).

Amb Farré, l’equip ha crescut considerablement, i no només amb centímetres, sinó també amb les possibilitats de joc ofensiu i amb la defensa (intimidació i rebot). Aquest cap de setmana, el líder, l’Hospitalet, posarà a prova un triumvirat interior que cada vegada és més compacte.