Una exjugadora del TGN Bàsquet a la millor lliga d’Escòcia

Joana Duran va deixar Tarragona per fer un Erasmus i ha acabat jugant en la màxima categoria del bàsquet femení a Escòcia (National League). Duran (20 anys i 1m64), que les dues passades temporades va militar al Nemser TGN Bàsquet a Primera Catalana, ja ha debutat a la lliga amb el seu nou equip, el St Mirren (derrota contra el City of Edinburgh Kool Kats, 53-62) i, fins i tot, ha sortit al diari de la ciutat de Paisley, una vila d’uns 80.000 habitants que es troba a poc menys de 15 quilòmetres de Glasgow, que és on estudia. “Volia aprendre anglès i tenia molt clar que anés on anés, jugaria a bàsquet” diu la tarragonina que segueix les seves classes d’Administració i Direcció d’Empreses a la University of the West Scotland (UWS).  “Vaig contactar amb ells [el club] abans d’arribar (el 12 de setembre) i fins i tot em van presentar sense ni tan sols haver-me vist jugar” diu rient. L’acollida va ser fantàstica, doncs els primers dies de la tarragonina a Paisley va viure a casa dels pares de l’entrenador de l’equip. “Han estat molt amables, he tingut molta sort” confessa. El seu equip, el St Mirren, forma part del Basketball Paisley, el club més gran del  país. La plantilla està formada bàsicament per jugadores escoceses, una de les quals, Natalie Chaloner,  va jugar a Copa Catalunya amb l’UNI Girona. “Ella és el referent de l’equip, té molt bon nivell; de totes maneres, l’equip tècnic m’ha dit que vol que jo tingui molt protagonisme en atac” assegura. Duran era l’única jugadora no escocesa del St Mirren fins l’arribada d’una pivot hongaresa aquesta setmana. “Juga prou bé, es veu que havia estat a l’equip de la Universitat de Jaén, o sigui que puc parlar espanyol amb ella, tot un descans perquè l’accent escocès no és gens fàcil d’entendre” explica.

Joana tot just abans de la seva presentació

Tot i ser la màxima divisió escocesa la lliga no és professional. Els equips només entrenen dos cops per setmana però l’ambició és màxima. “L’entrenador em va dir que volen guanyar la lliga, van forts”. Amb tot, Duran admet que el nivell de la competició equivaldria a Copa Catalunya, això sí, amb matisos:  “Hi han moltes coses que són diferents aquí. Una d’elles és l’actitud de les jugadores en els entrenaments. L’ambient és molt més relaxat i distés que a Catalunya, on tot és més seriós. Per exemple, quan practiquen els tirs lliures gairebé ni es concentren; ho fan en grup, tot xerrant i fent broma. Ho trobo divertit i mira, és una experiència” afirma. L’exjugadora del Nemser TGN Bàsquet també ha pogut experimentar una altra diferència en relació al joc de Catalunya: “L’arbitratge és molt estricte, massa. Un horror. De fet, al primer partit van xiular moltes faltes, tot i que un dels àrbitres era espanyol. Es veu que n’hi ha un munt per aquí” recorda. Duran admet que encara s’ha d’adaptar a l’estil de joc al mateix temps que ho fa en un entorn completament diferent al que ha conegut fins ara. “Al primer partit em van situar de base i va ser complicat per a mi perquè jo jugo d’escorta; necessito temps per conèixer l’equip i, de retruc, una nova cultura i una nova llengua, però cada dia em trobo més a gust” admet, alhora que destaca el potencial de les pivots de la competició britànica. “Són totes molt altes, tenim una jugadora a l’equip, per exemple, que fa 1m88, però no les aprofiten prou” analitza.

Joana Duran estarà a Escòcia fins juny de l’any vinent compaginant els estudis i el bàsquet, un esport que li pot donar el seu primer títol de campiona d’una lliga nacional de bàsquet.

Joana, durant un partit