Un triomf per a la història. El TGN Bàsquet ha guanyat el seu primer partit oficial com a equip de Lliga Femenina 2. Ha estat a la Lliga Catalana Femenina 2, però el triomf ja forma part de la història d’un club que no para de créixer.
Era difícil fer pronòstics abans del partit. El TGN Bàsquet arribava amb un equip molt jove, sense experiència, i amb tres jugadores estrangeres que amb prou feines feia una setmana que entrenaven amb el conjunt lila, però el resultat va ser magnífic. I això que el club tarragoní ha hagut d’afrontar un munt de dificultats abans d’arribar a aquest matx. D’entrada, no té entrenador. Bé, no té entrenador oficial per a tota la temporada, perquè a la banqueta hi havia un tècnic que és l’ànima del club, Iñaki Liarte. Vicepresident del TGN Bàsquet i home per a tot a l’entitat lila, Liarte ha agafat el bou per les banyes i ha assumit la direcció del grup mentre es troba un entrenador per a tot el curs després que l’home que s’havia triat, Òscar Pedroche, al final no arribés a entrenar l’equip. La seva baixa es va fer oficial al començament de setembre. Poc marge de maniobra li quedava al TGN Bàsquet.
Liarte, però, no ha estat sol. Com ha repetit tots aquests dies, la direcció de l’equip ha estat una feina col·lectiva. A la banqueta es trobaven Adrià Adam (que serà el segon entrenador tot el curs) i Sergio Lou, director esportiu del club i entrenador de l’equip de Super Copa. El mèrit del triomf també els hi correspon.
Però les dificultats no han acabat aquí. A la segona meitat, un dels fitxatges d’aquest curs, MacKeely Shantz, ha pres mal i ja no ha pogut continuar. Encara no se sap l’abast de la lesió al genoll i les proves que li efectuïn els pròxims dies seran claus per conèixer el període de baixa.
Una posada en escena de pel·lícula
Lluny de mostrar nerviosisme per un partit que suposava l’estrena de la temporada, l’atreviment del jove equip tarragoní va ser la seva millor arma en un inici de partit somiat.
El TGN Bàsquet va passar per sobre del seu rival en els primers deu minuts. Una defensa molt intensa deixava el Viladecans sense idees. Les interiors de les locals eren molt superiors (60 rebots del TGN Bàsquet per 34 del seu rival), fent una defensa d’anticipació complementada per les ajudes de les exteriors quan les pivots eren superades.
Però allò que més va desequilibrar la balança va ser el ritme de les tarragonines. Semblava que jugaven a una altra velocitat. I així, van arribar a tenir 14 punts d’avantatge (23-9, a 2:45 del final del primer quart). El primer període va acabar 28-17.
El segon quart va mantenir la tònica del primer, tot i que la fluïdesa ofensiva ja no va ser la mateixa. Amb una gran Torruella i una bona direcció de Farell. A dins, Emi García León es va fer enorme (durant tot el partit), així com Brigitte Lefebvre-Okankwu. Aquestes dues, juntament amb Shantz, van ser totalment desequilibrants. El Big Three del TGN Bàsquet va imposar la seva llei (però s’haurà d’estar pendent de l’evolució de la lesió d’aquesta última).
38-24 al descans.
Col·lapse ofensiu
El tercer període va ser, però, un malson. El Viladecans va plantejar una defensa en zona (2-1-2) que va col·lapsar completament l’atac de les locals. Quan faltaven 3 minuts per acabar el període, les tarragonines només havien anotat 3 punts (41-36). Sort en van tenir que les visitants no van estar gens inspirades en atac i això va minimitzar els danys. Però això duraria poc.
Una antiesportiva de Terrón va permetre al Viladecans acostar-se molt en el marcador i, fins i tot, capgirar-lo al final del període (44-45). La victòria corria perill perquè la dinàmica s’havia invertit completament.
Sisniega al rescat
La falta de clarividència ofensiva del TGN Bàsquet va trobar, però, un far que va il·luminar el camí cap a la victòria. Encara quedava molt de partit, però la inspiració de Sisniega en el quart període va ser clau perquè les locals poguessin guanyar el partit.
L’exterior del TGN Bàsquet es va carregar l’equip a l’esquena i amb una sèrie de triples va permetre les locals mantenir l’esperança del triomf. Sisniega va fer una actuació col·lossal en aquests minuts (màxima anotadora del partit amb 20 punts), els més difícils pel seu equip, que va arribar a perdre de 6 punts 44-50.
Amb Sisniega aportant confiança a l’equip i Farell sense perdre pistonada, el TGN Bàsquet es va refer d’aquells minuts crítics (amb molt d’encert de les visitants) i va ser capaç de forçar la pròrroga (60-60, amb un triple del Viladecans que s’ha sortit de dins).
A la pròrroga, el TGN Bàsquet va ser molt millor. Havia recuperat la confiança i tenia clar que no havia de deixar escapar el partit. I no ho va fer (72-65).
TGN BÀSQUET 72
DISHELEC 65 VILADECANS 65
TGN BÀSQUET: Shantz (6), Lefebvre-Okankwu (10), García León (14), Terrón, Torruella (13) —cinc inicial— Farell (5), Sisniega (20), Sanromà, Picó (2), Domínguez (2), Rubio i Curieses. 6/26 triples: Sisniega (4), Shantz i Torruella . 20/45 tirs de dos. 14/21 tirs lliures. 60 rebots (21 ofensius). 18 assistències. 26 pilotes perdudes. 9 pilotes recuperades. 21 faltes. Eliminada: Picó.
DISHELEC 65 VILADECANS: Torné (2), L. Sánchez (14), Ribera, Torreño (6), Anducas (2) —cinc inicial— N. Sánchez (15), Turrión (11), Curto (7), Soler (5), Collado, Ubia (3). 9/31 triples: Turrión (3), Curto (2), N. Sánchez, Soler, L. Sánchez i Ubia. 15/39 tirs de dos. 8/16 tirs lliures. 34 rebots (9 ofensius). 18 assistències. 20 pilotes perdudes. 10 pilotes recuperades. 22 faltes. Eliminada: Anducas.
PARCIALS: 28-17, 10-7, 6-21 i 16-15. 12-5.
ÀRBITRES: Garcia i Gusta.
