Hi ha un jugador diferent al Torneig de Cambrils, un petit jugador asiàtic que té una gran habilitat amb la pilota i que fa driblings genials, a gran velocitat. La seva tècnica ha despertat l’admiració en companys, rivals i públic durant els dos primers dies de competició d’un torneig que mai decep.
Aquest campionat que organitza el TGN Bàsquet és propici a les grans històries personals perquè hi ha entre 800 i 1000 jugadors —tot depenent de l’edició— competint durant cinc dies. Jugadors que formen part d’equips d’arreu de Catalunya, l’estat i d’Europa. Una concentració de talent i, sobretot, d’experiències vitals que sempre resulten interessants, com la de Carlos López en l’edició del 2017, el nen triqui que jugava descalç.
En aquesta edició, el torneig compta amb un jugador increïble que va deixar bocabadat fins i tot al geni del bàsquet de l’NBA Stephen Curry. El crack dels Warriors va visitar Taiwan fa un parell d’anys per fer una promoció de la marca de roba esportiva que el patrocina, Under Armour, i l’organització de l’esdeveniment li va dur un nen de 9 anys que va demostrar que era més hàbil amb la pilota a les mans que el mateix Curry, que es va rendir al talent del petit. «Va ser com un petit regal a Curry. El meu fill va ser l’únic nen escollit per a representar a tot el poble de Taiwan», diu Charles Chin.
Jeffrey Chin té ara onze anys i defensa la samarreta del Toulouse Travel Team (TTT), un equip que està format per jugadors francesos i d’arreu del món i que és un fixe en el Torneig de Cambrils. «Jeffrey és famós a Taiwan, tothom el coneix perquè és boníssim amb la pilota a les mans. Una de les meves millors amigues viu allí i em va explicar la seva història i aleshores vaig decidir convidar-lo al meu projecte», diu David Fauthoux, màxim responsable del TTT.
«Vaig començar a jugar quan tenia quatre anys. El meu pare em va dur més tard a un parc de Taipei i allí vaig començar a practicar més i més», diu Jeffrey Chin, que ha vingut a Cambrils acompanyat pels seus pares. «Va ser realment sorprenent. Un dia, sense que ningú li hagués ensenyat res, va començar a fer l’aranya amb la pilota —spider drill, botar la pilota entre les cames— i em vaig quedar parat. Ho havia après ell sol, mirant la televisió», diu Charles Chin, que també va jugar a bàsquet, tot i que no a un nivell important, tal com admet amb un somriure.
«El bàsquet és un esport molt popular a Taiwan, hi ha moltes lligues i campionats allí», apunta Amy Lin, la mare de Jeffrey. Segons ella, a banda del talent natural que pot tenir el seu fill, Jeffrey entrena moltes hores i treballa molt fort per tenir l’habilitat que té. Actualment, a banda de jugar aquests dies pel Toulouse Travel Team, Jeffrey milita regularment en dos equips a Taipei: al seu club, el Glory Days Sports (GDS) i a l’equip de l’escola Beitou Elementary School.
«És molt jove, però li agrada molt el bàsquet i veien la progressió que té ens agradaria que jugués professionalment en algun equip», diu el pare. Jeffrey té clar on voldria jugar, però: «M’agradaria jugar a l’NBA. Golden State és el meu equip favorit». «L’equip d’Stephen Curry», li dic abans de preguntar-li: «Ets amic d’ell?». Jeffrey em mira i sense dubtar em diu: «Sí!».