S’havien enfrontat algunes vegades, les més recents el curs passat quan Laura defensava la samarreta lila i Núria la blava del CBT però mai havien jugat en el mateix equip. “Sempre havíem parlat que jugaríem juntes i, no ho puc amagar, és una situació estranya. Estic contenta, després a la pista ja veurem com va la cosa”, diu Laura Vilamajor, la germana gran (11/6/1991). Ella coneix el club i exercirà de veterana malgrat la seva joventut en un conjunt molt jove. Laura, a més, és juntament amb Pascual, l’única de l’equip que sap què és jugar a Copa Catalunya. “Quan era sènior de segon any vaig jugar a Copa. Aquell any jo era molt jove i la temporada va ser una mica estranya i, a més, vam perdre la categoria. Em vull treure l’espina i aconseguir la permanència. Ho podem fer”, afirma.
Núria Vilamajor és una de les cares noves en el projecte del TGN Bàsquet club. La petita de les Vilamajor (26/5/1996) debutarà en una categoria que, d’entrada, li fa un xic de respecte. “He d’admetre que estic nerviosa. És el meu segon any de sènior i veig que aquesta categoria és molt gran. Serà difícil però treballaré molt”, diu amb el somriure que sempre l’acompanya. Núria afirma que el projecte que ha permès que el TGN Bàsquet i el CBT unissin forces era un vell anhel: “El projecte està molt bé i tant Laura com jo ja havíem parlat que fa molts anys que s’hauria d’haver fet. Pot sortir bé i si tothom ajuda, aconseguirem mantenir la plaça”. Ambdues havien coincidit al mateix club, el CBT, quan Laura era sènior de primer i segon any mentre que Núria era cadet, arribada de la Salle Tarragona, on havia començat a jugar a bàsquet a tres anys. “No hem jugat mai juntes. Els meus pares estan contents perquè sabien que això tard o d’hora havia de passar i perquè ara només faran un sol desplaçament per veure’ns jugar a les dues”, explica Laura tot fent broma sobre aquest últim punt. “Tinc moltes ganes de jugar amb ella. És la meva germana gran i podré aprendre molt al seu costat”, afirma Núria.
Les dues es miren constantment i creuen rialles de complicitat. Laura, però, sap que potser haurà d’adoptar el paper de veterana de la plantilla. “Conec a totes les jugadores, a algunes les he entrenat i amb altres hem compartit vestidor. No crec que hagi de ser una sola la que hagi de portar la veu cantant. Totes hem d’ajudar, no només les que som més veteranes”, diu.