Se’n diu taló d’Aquil·les al punt dèbil d’una persona, un grup d’aquestes —com un equip de bàsquet—, una organització, una institució, etc. L’expressió prové de la mitologia grega, concretament d’un dels passatges ocorreguts durant la guerra de Troia (segles XIII o XII aC). Una federació de ciutats-estat gregues van decidir atacar i assetjar la ciutat de Troia, a l’Àsia Menor (actual Turquia). L’excusa per a fer-ho va ser el «rapte» de la dona d’un dels reis grecs, Menelau, per part d’un dels fills del rei de Troia Príam, Paris. Rere aquesta campanya militar per rescatar Helena —aquest era el nom de la dona de Menelau— hi havia l’antic anhel, per part de la federació grega, d’acabar amb el seu principal rival en aquella part del món, Troia, una ciutat imponent que controlava el comerç de la zona.
Paris va dur Helena a Troia, i els grecs van assetjar la ciutat durant deu anys, sense poder conquerir-la. Un oracle (sacerdot o sacerdots que a l’antiguitat revelaven els designis dels déus) va predir que els grecs no guanyarien la guerra si no hi participava el seu guerrer més fabulós, Aquil·les.
Quan després de moltes peticions i súpliques Aquil·les va accedir a anar a la guerra de Troia, aquest va demostrar ser un lluitador formidable, decantant la batalla cap al bàndol grec, sobretot després de matar el millor guerrer troià, Hèctor, el cadàver del qual va arrossegar al voltant de la ciutat emmurallada de Troia durant diverses voltes.
Aquell va ser un cop molt fort per als troians, que veien com havien perdut el seu principal baluard en la defensa, Hèctor. Però en la mitologia grega, els déus de l’Olimp (muntanya on a l’antiguitat es creia que residien els déus) prenien part activa de les accions dels humans. Així, mentre els grecs tenien del seu costat Atena o Posidó, els troians rebien el suport d’Apol·lo o Afrodita, per exemple.
Va ser Apol·lo qui va guiar la fletxa que va disparar Paris i que, finalment, mataria Aquil·les. El déu va dirigir la sageta al taló del guerrer grec, qui moriria. El taló era l’únic punt dèbil d’Aquil·les des que la seva mare, la deessa Tetis, el va banyar al riu Estix, un fet que el feia invulnerable a tot, però resulta que quan Tetis va submergir Aquil·les al riu, el taló, que era per on la mare subjectava el seu fill, va quedar-ne fora de l’aigua, convertint-se aquest part del seu cos en el punt dèbil (i això que durant la guerra de Troia, Aquil·les duia una armadura forjada pel deu del foc Hefest).
L’equip que més pilotes perd
El taló d’Aquil·les del TGN Bàsquet en aquest inici de temporada en la tercera màxima categoria del bàsquet estatal, la Lliga Femenina 2, són les pilotes perdudes. El conjunt lila, que és cuer de la classificació amb un balanç d’1 victòria i 8 derrotes, és l’equip que més en perd de tota la competició (28 equips entre els grups A i B), amb una mitjana de 20,6 pilotes perdudes per partit. En el seu grup (B), el segon equip que més en perd és el Robles Lleida —avantpenúltim classificat, 2 i 7— (17,8) i després hi ha el Lleó, últim botxí de les tarragonines (83-76), que en perd una mitjana de 16,6. El Lleó és el tercer classificat del grup B amb un balanç de 7 i 2.
En el grup A, el Móstoles (novè classificat) és qui més en perd (18,6), seguit del Distrito Olímpico (segon classificat, 18,2 pilotes perdudes de mitjana) i el Gran Canària (setè classificat, 17,9).
En l’últim partit del TGN Bàsquet, a la pista del Lleó, les pèrdues de pilota van ser un llast des de bon començament. Així, les liles no van poder ni llençar a cistella en els dos primers atacs perquè van perdre la pilota. I ho van fer en l’inici de la jugada, tot just passat el mig camp. De fet, la majoria de pilotes que perd el conjunt tarragoní es produeix en aquesta circumstància, a primera línia, fet que permet al seu rival anotar amb molta facilitat en el contraatac. Contra el Lleó, el TGN Bàsquet va perdre 24 pilotes, 7 en el primer quart, 3 en els primers dos minuts de partit.
Un altre exemple molt clar d’aquest taló d’Aquil·les tarragoní es va veure en el partit contra un dels altres grans rivals del grup, l’Ibaizabal (segon amb només una derrota). El TGN Bàsquet tenia el partit controlat en el segon quart (22-30 al minut 15), va acabar perdent per 18 punts de diferència (73-55) després d’encaixar un parcial de 42-17 fins al minut 35, un fet que va ensorrar les seves possibilitats de victòria en aquell matx.
Aquest parcial demolidor va arribar provocat per les nombroses pilotes perdudes de les liles, que no van poder superar la pressió local. Moltes vegades durant aquell matx, el TGN Bàsquet no podia ni passar de mig camp i les jugadores del conjunt basc van anotar en contraatacs en solitari per acabar guanyant a plaer. Aquell dia, el TGN Bàsquet va perdre 28 pilotes.
Des de l’equip tècnic del primer equip del club ja treballen intensament per minimitzar les pèrdues de pilota durant els partits, conscients que aquest apartat pot ajudar a entendre per què l’equip, tot i que juga molt bé en molts trams dels partits, encaixa moltes derrotes. I és que perdre 28 pilotes en un partit significa que has llençat a les escombraries 28 atacs. 28 situacions ofensives en les quals no has pogut ni llençar a cistella.
«Les pilotes perdudes són un apartat negatiu del nostre joc, però no ens podem obsessionar amb això. Al final, si vols jugar un bàsquet ràpid, saps que perdràs pilotes. El bàsquet és un joc d’errors i ho hem d’acceptar, ara, allò que hem de controlar són les pèrdues de pilota a la primera línia. Aquestes són les que ens fan més mal», diu l’entrenador del TGN Bàsquet Sergio Manzano.
El tècnic barceloní del TGN Bàsquet assenyala que s’han de compensar les pèrdues amb recuperacions de pilota i, sobretot, entrenant molt per tal de millorar aquest aspecte negatiu del joc de l’equip: «Si perdem 20 pilotes per partit, però en recuperem 15, el balanç serà molt positiu [el TGN Bàsquet recupera una mitjana de 9,1 pilotes per partit)]. Treballar aquest aspecte als entrenaments, compartint molt la pilota i entrenant moltes situacions de passar al pilota i exposant a les jugadores a situacions de conflicte permanent en les sessions és el camí per a millorar i prendre bones decisions».
Aquest dissabte 6 de desembre, el TGN Bàsquet té una nova oportunitat per a millorar en les pèrdues de pilota i, sobretot, sumar un nou triomf. El partit es jugarà en una hora i una ubicació gens habitual. Serà a les 19 h i al pavelló de Riuclar —el Palau d’Esports Catalunya de l’Anella Mediterrània està ocupat per un altre esdeveniment esportiu—. El rival serà l’Aceites Abril ABDA (Agrupación Deportiva Baloncesto Avilés) Sanfer, que ocupa la sisena posició amb un balanç de 5 victòries i 4 derrotes.
