Albert del Rey: «Les jugadores s’han de sentir importants quan tenen la pilota a les mans»

Aquesta és la tercera temporada d’Albert del Rey al capdavant de l’equip lila a Copa Catalunya. El tècnic del TGN Bàsquet es mostra optimista de cara a aquesta temporada i creu que ha arribat el moment de fer un pas endavant que permeti l’entitat lila formar part, a curt termini, dels equips més potents de la categoria.

S’ha jugat un partit i s’ha guanyat. Tot i que és molt d’hora, veient l’equip que té, el grup que li ha tocat i l’experiència acumulada les dues últimes temporades, què podem esperar del TGN Bàsquet aquest curs?

Arrenquem amb un punt d’il·lusió que no teníem altres anys. L’equip té una solidesa i una base de treball molt important respecte els altres equips del nostre grup i això és un avantatge que, però, no ha de servir per acomodar-nos, sinó per a seguir creixent.

L’objectiu ha de continuar sent la permanència?

Sí, però hi ha altres objectius secundaris com la millora d’algunes jugadores i del nostre joc col·lectiu que pot ser més bo perquè encara tenim molts alts i baixos durant els partits.

Amb tot, arribats a aquest punt, potser aspiren a mantenir la categoria amb més antelació que les últimes temporades?

Com més aviat ho fem, millor. Si això implica quedar quartes del nostre grup, fantàstic, però si finalment quedem cinquenes o sisenes i hem de tornar a jugar al grup de permanència en la segona fase però aquesta primera part de la temporada ens ha servit per fer un salt de qualitat, benvingut sigui.

Ara que parla de grups i fases. Enguany s’ha tornat al format clàssic, per dir-ho d’alguna manera, en què aquells equips que després de la primera fase es classifiquin pel grup d’ascens, ja tenen la permanència assegurada, no com l’any passat. Per tant, aconseguir estar entre els quatre primers i anar al grup d’ascens, seria un gran premi per a vostès, no?

Sí, i tant. I seria un premi no només pel que puguem fer ara, sinó per les dues temporades anteriors, on vam treballar moltíssim. Per aconseguir-ho, però, haurem d’esforçar-nos de valent. En aquest sentit, enguany hem canviat una mica la nostra dinàmica de feina. Els altres anys fèiem una programació que anava de menys a més, ara volem començar molt fortes per aconseguir l’objectiu, si és possible, en acabar la primera fase.

Com deia abans, no serà fàcil.

No, però crec que tenim una gran oportunitat d’acabar entre els quatre primers equips del nostre grup [els 4 primers van al grup d’ascens i, per tant, es garanteixen la permanència] veient que molts equips han canviat gran part de la seva plantilla i nosaltres tenim la feina feta.

Tot i aquesta continuïtat en les integrants de la plantilla, vostè comentava que l’equip encara té molts sotracs de joc durant els partits, per què passa això?

Si ho sabés, ja ho hauria arreglat [riu]. Certament és un tema que em preocupa i, de moment, encara no hem trobat la solució. Potser hem d’incidir més en el tema mental perquè crec que, de vegades, l’equip sembla conformista, en la línea de la mentalitat del tarragoní tipus, que es conforma de seguida. I poso un exemple: ara a Tarragona no ens hauríem de conformar en fer simplement els Jocs Mediterranis, sinó intentar fer els millors Jocs Mediterranis de sempre. Tornant a l’equip, l’any passat va haver-hi partits que guanyàvem còmodament i vam acabar demanant l’hora. Això és un problema que tenim, sobretot en eficiència ofensiva i, com a exemple recent, el partit de lliga que vam jugar al Sagrat Cor (45-38 contra el Sant Nicolau).

És una qüestió de confiança?

N’estic convençut. De fet, enguany és una de les paraules que més fem servir als entrenaments. Les jugadores s’han de sentir importants quan tenen la pilota a les mans.

Sobta això que afirma si es té en compte que si per alguna cosa es caracteritza el seu equip, és per no donar mai cap partit per perdut. De fet, és un dels equips més incòmodes de la categoria, un os dur de rosegar.

Nosaltres no tenim grans estrelles, jugadores que per elles mateixes, soles, poden guanyar un partit, com sí vam tenir el primer any [Livy Fouty]. Des del començament hem volgut construir un equip sòlid, impenetrable que, com les tortugues pot semblar que camina lent, però segur.

Ara que esmenta Fouty i la solidesa del conjunt. Demostrat que l’equip és molt competitiu, no creu que li falta alguna cosa per fer un salt qualitatiu?

Nosaltres no tenim, ni a tota la demarcació existeix, una jugadora alta i determinant. Quan siguem capaços de trobar-ne una o que aparegui a les nostres categories inferiors, tindrem allò que ens cal. És una evidència que ens falten centímetres dins la zona tot i que les tres pivots que tenim ara [Velasco està lesionada] estan rendint molt bé, a un gran nivell. De fet, ara que esmentaves el salt qualitatiu, quan jo renovo amb el club ja demano poder fer aquest pas endavant per continuar creixent perquè l’equip està preparat per anar amunt.

La novetat a la plantilla és Clàudia Ejimeno, una base amb molt talent que va jugar amb la selecció catalana cadet però que l’any passat el va passar en blanc per una lesió. Ara debuta en categoria sènior i, ni més ni menys, que a Copa Catalunya. Què n’espera d’ella?

S’ha de tenir en compte, com tu deies, que surt d’una lesió important. Tot i que s’ha recuperat molt bé, ara ha de retrobar sensacions a la pista i després l’estabilitat emocional perquè és una jugadora molt jove, de només 17 anys i que ha rebut pressions de tot arreu. Estem en el punt que ella necessita minuts tot i saber que es troba en ple període d’adaptació. En aquest procés d’aprenentatge pot cometre errors, clar, però estem convençuts que a la llarga ens aportarà tot el talent que té.

Durant la pretemporada vostè va comentar que, juntament amb el cos tècnic, havien decidit canviar alguna metodologia de treball per no ser tan previsibles a la pista. Els nous conceptes s’estan assimilant bé?

Ens està costant més del que pensava. D’entrada vam tenir la mala sort que el primer dia que fèiem cinc contra cinc es va lesionar Maria Velasco i, per tant, ens falta una pivot per fer aquest cinc per cinc. Durant la pretemporada ens van faltar algunes jugadores per motius laborals o vacances i això també ho va complicar tot. És per aquest motiu que hem fet tres amistosos a la pretemporada, tot i que jo no soc partidari de tants partits com aquests, però els necessitàvem. Nosaltres treballem el sistema per parts però quan el volem fer sencer, en el cinc contra cinc, no hem pogut per aquests problemes que et comentava. De fet, en el partit contra el Sant Nicolau vam haver de recórrer al sistema ofensiu antic perquè l’altre encara no el tenim a punt.

Aleshores, quan creu que l’equip haurà assimilat els nous sistemes ofensius i podrà rendir al cent per cent?

A finals de novembre i principis de desembre crec que ja estarem a ple rendiment. Seran unes setmanes clau. De fet, durant el mes d’octubre tenim previst fer molts cinc contra cinc en els entrenaments per ajustar tots aquests mecanismes i aprofitar els divendres, que tenim més de dues hores de sessió preparatòria, per anar accelerant el procés.

En aquell pas endavant que vostè esmentava anteriorment, si no mirem a curt termini, és a dir, aquesta temporada, sinó més endavant, en què consistiria?

La primera vegada que vaig parlar amb tu t’ho vaig comentar: aleshores vaig dir que tenia un pla a cinc anys vista i que implica estar en el grup de dalt de la categoria, entre els equips potents.

L’equip sènior que vostè dirigeix s’ha de nodrir majoritàriament en un futur pròxim de les jugadores que juguen a la base del club?

M’encantaria. Tenim moltes esperances en les jugadores dels equips de base i seria meravellós poder dir que tenim un equip sènior format per moltes jugadores que van començar a jugar a bàsquet i han estudiat sempre al Sagrat Cor.