El júnior masculí, un grup de lluitadors gairebé invencibles

La pel·lícula 300, basada en un còmic del mateix nom, recreava la mítica batalla de les Termòpiles, on un grup de soldats espartans plantava cara al totpoderós exèrcit del rei persa Jerjes. El film diu que van ser 300 els soldats espartans qui es van enfrontar a més de 250.000 invasors tot aprofitant l’orografia de la zona i només van ser vençuts per la traïció d’Efialtes [hi havia tropes auxiliars d’altres ciutats gregues, tot i que el total, comparat amb els perses, era ridícul]. De fet, la pel·lícula vol destacar la capacitat de batalla dels espartans, una societat que vivia per a la guerra i en què els nens eren separats ben aviat de les seves mares per formar part d’una acadèmia que els convertia en autèntics soldats d’elit. Les condicions d’entrenament i alimentació eren extremes i d’allí ve la dita de dur una “vida espartana”, és a dir, austera, dura.

El TGN Bàsquet té el seu particular grup d’espartans. El júnior masculí s’ha refet d’un inici en què va encaixar dues derrotes seguides i ha finalitzat la fase regular en primer lloc, guanyant 10 partits de forma consecutiva i acabant la segona volta de la lliga invicte (balanç de 15 i 3). Aquelles dues primeres derrotes contra el Calafell (56-59), Teresianes (47-46) en els dos primers partits de la competició i en la vuitena jornada contra el CB Valls (59-42), van forjar un grup de valents amb ànims de demostrar que encara els hi quedava molt a dir. Les dificultats els van endurir. “El que més destacaria d’aquest grup és la seva capacitat de convertir-se en un equip, amb el significat més intens d’aquesta paraula. Com entrenador valoro la capacitat de tots els membres de l’equip pel sacrifici i saber adoptar els rols necessaris en cada moment pel bé col·lectiu, sovint sacrificant el lluïment personal”, diu Jordi Crespo, el seu tècnic. I així és. La capacitat de jugar en equip, de pensar en el grup per davant de tot, els ha fet grans. Com els espartans i la cèlebre falange a l’hora d’entrar en combat. Perfectament organitzats, compactes, tots a una.
“Pel que fa als resultats esportius; més enllà d’haver fet una segona volta millorant tots els registres de la primera, fet que mostra l’evolució del grup, em sento especialment orgullós de ser la millor defensa de la categoria [47 punts encaixats de mitjana]. A més això s’ha aconseguit sense deixar de ser un dels millors atacs del grup [63,3 punts]. Només puc dir que després de més de 15 anys sense entrenar equips masculins, no podia trobar millor col·lectiu per tornar-hi, els estic molt agraït”, assegura Crespo. I no és per menys. El júnior és un equip temible en la categoria i per rematar-ho va donar una altra mostra del seu potencial aquest cap de setmana passat guanyant el torneig Koolton Basket Club a Salou. Els nois de Crespo estan en forma. I encara falta el millor.