El TGN Bàsquet no troba el seu lloc a la pista i perd contra el CB Lleida (48-62)

El TGN Bàsquet va encaixar la segona derrota consecutiva després de perdre amb l’Aquagan CB Lleida. El conjunt lila va fer un partit molt irregular i va claudicar contra un rival molt sòlid que va demostrar tenir les idees molt clares en tot moment, fins i tot quan semblava que afluixava. Aquesta és la segona derrota del TGN Bàsquet en tres jornades i la segona també consecutiva a la seva pista, al pavelló del Sagrat Cor.

El matx tenia l’al·licient, a banda d’intentar aconseguir una victòria que fes oblidar la derrota de la setmana passada, del debut de la nord-americana April Watson, que fa un parell de setmanes que entrena a les ordres del tècnic Albert del Rey. Watson no va sortir en el cinc inicial, sinó que va entrar a pista al cap de tres minuts de joc. Va demostrar tenir talent, bon joc de peus i molta velocitat de moviments. Tot i que va rebre poques pilotes en condicions, el seu debut va ser engrescador perquè va anotar 12 punts, va agafar 7 rebots i va valorar 16 (més que cap companya) en 27 minuts de partit. A la segona meitat, l’Aquagan CB Lleida va intensificar la defensa sobre Watson. La seva marcadora la va cobrir sempre per davant i quan la nord-americana aconseguia rebre la pilota —sovint amb moltes dificultats—, fins a tres jugadores lleidatanes l’envoltaven per evitar que s’aixequés i anotés. L’agilitat del tècnic visitant en la vigilància de Watson va ser cabdal perquè el TGN Bàsquet va tenir molts problemes en trobar el seu referent interior i, en general, qualsevol referent.

El primer quart ja va suposar un avís de què seria el partit. El TGN Bàsquet va tenir molts problemes per construir els seus atacs. La defensa pressionant de les visitants, amb constants dos contra un laterals, va provocar nombroses pèrdues de pilota, algunes per exhaurir els vuit segons que marca el reglament per creuar la pista. En tot el partit, l’equip lila va perdre 24 pilotes, per 17 del seu rival.

Amb tots aquests problemes, l’anotació es va ressentir. El TGN Bàsquet va tardar tres minuts per anotar i el resultat, a l’equador del primer període era de 2-13. El CB Lleida, un conjunt compensat, amb jugadores altes i fortes dins la zona i exteriors hàbils i, sobretot, amb bona mà, va anotar tres triples en els primers deu minuts i això li va aportar una dosi de confiança que seria cabdal. Ara que esmentem els tirs de tres punts: al final del matx, el TGN Bàsquet va marcar una estadística de 3/13 mentre que el CB Lleida, 6/15.

El primer quart va acabar amb un marcador de 9-18 però tot canviaria en el segon període. El CB Lleida va seguir dominant el ritme de partit però no podia aturar Watson que aprovava el seu equip (15-21 a 7:20 pel descans). Van ser minuts en què Anna Garcia també va aparèixer. Aquesta base tarragonina ha demostrat que ha començat molt bé la temporada i amb un triple, acostava encara més el TGN Bàsquet (20-24 a 44 segons del descans). Aquest triple va ser el preludi d’un tram final esplèndid de les locals que van acabar el quart amb un resultat de 27-24 després de fer un parcial de 10-0 en l’últim 1:23.

A la represa, semblava que el TGN Bàsquet podia sentenciar. Watson anotava un altre bàsquet però la reacció lleidatana va ser immediata, cinc punts consecutius amb triple inclòs i el matx va entrar en una fase d’igualtat en què cada cistella rebia la seva resposta de seguida (33-33 a 4:20 del final del quart). Però l’Aquagan CB Lleida estava creixent. Les visitants van buscar la superioritat física. Les exteriors amb envergadura se situaven a pal baix on les locals tenien problemes per a defensar-les. Les de la Terra Ferma van llençar molts tirs lliures i van tornar a trobar els triples (35-41 a 3:04). Com en el segon quart, però, el TGN Bàsquet no va llençar la tovallola —un fet que és intrínsec en aquest grup— i, amb un triple anotat per Ejimeno sobre la botzina deixava el marcador en 44-45 al final del període.

Els problemes ofensius que va tenir durant tot el matx el TGN Bàsquet es van fer encara més evidents al quart període. Les locals van anotar un punt en cinc minuts i mig i el partit se’ls escapava de les mans (45-56). Algunes jugades de força de Laia López i Garcia mantenien l’equip a una distància assequible per aconseguir el triomf però el Lleida jugava amb molta confiança. La seva defensa semblava inexpugnable i en atac trobaven la fluïdesa necessària. Els últims minuts van ser voler i no poder per les noies d’Albert del Rey que, tot i que ho van provar tot, no van aconseguir trobar l’escletxa en el mur lleidatà.

GALERIA DE FOTOGRAFIES DEL PARTIT