L’aturada dels entrenaments desorienta els preparadors físics: treballar a les palpentes en temps de coronavirus

«El problema més gran és la incertesa. No saps quant de temps estaràs parat, quant de temps tindràs quan tornis als entrenaments fins que comenci la competició. Tot això no et deixa planificar res». Aleix Bordas, preparador físic del primer equip del TGN Bàsquet, el sènior femení que milita a Copa Catalunya, verbalitza una situació que estan patint, de ben segur, la majoria de preparadors físics d’arreu del país. Bordas, com molts dels seus companys, es troba en una situació inèdita perquè la competició encara no ha començat i no té data d’inici. De fet, la lliga havia d’haver començat el 18 d’octubre. «Pensàvem que seria una pretemporada ideal perquè teníem més temps que mai des de l’inici dels entrenaments al primer partit de lliga. En el nostre cas, a més, havíem entrenat durant els mesos de juny i juliol i això feia que l’aturada de les jugadores durant l’estiu no hagués estat tan gran com en altres anys», explica Bordas. Amb tot, les «pretemporades ideals» no existeixen, i el preparador físic del sènior femení del TGN Bàsquet es va adonar que no tot seria tan plàcid com pensava: «Molts dies no podíem tenir totes les jugadores per compromisos professionals. A més, no podíem incorporar júniors perquè havíem de respectar els grups bombolla. En definitiva, arribàvem al primer partit de lliga una mica curtes de preparació física».

El primer ajornament situava l’inici de la competició el cap de setmana de l’1 de novembre. «En aquell moment ens trobàvem en el punt de forma idoni, també mentalment, però aleshores va arribar un nou gerro d’aigua freda», diu Bordas, que remarca que el fet de no saber quan podria començar la competició, ho condiciona tot: «Al final no saps si has de fer un treball de manteniment o un treball enfocat a competir de seguida un cop reprenguem els entrenaments».

De moment, Bordas, davant la impossibilitat d’entrenar tot l’equip junt, ha manat deures a les jugadores perquè s’entrenin pel seu compte. «Els hi he fet una mica de treball perquè entrenin pel seu compte. Estem mirant tota mena de fórmules per mantenir l’equip en forma», diu, mentre admet que la «situació és difícil» i que es planteja la feina dia a dia o, a tot estirar, a una setmana vista. «Estem parlant d’aspectes físics, però tot es veu afectat, la preparació tècnica, la tàctica… potser quan tornem a competir farà prop d’un any que vam jugar l’últim partit oficial. Això és molt de temps», sentencia.

Per la seva banda, Jordi Sánchez, preparador físic dels equips federats del club, assegura que ha tornat al punt inicial pel que fa al treball dels jugadors i jugadores del TGN Bàsquet. «Els preparadors físics treballem d’acord amb una programació en mesocicles. Durant la pretemporada són mesocicles d’acumulació, de càrregues bàsiques (força i velocitat màximes, resistència aeròbica i habilitats tècniques i tàctiques). Amb l’inici de la competició hauríem d’haver passat al mesocicle 2, el de transformació i anar avançant cap al 3, però vistes les circumstàncies hem tornat a l’1», diu.

«Els entrenadors estan fent vídeo trucades amb els seus jugadors, en una mena d’entrenaments virtuals on hi ha preparació física també. Jo els hi envio una sèrie de directrius perquè puguin fer els exercicis a casa, tenint en compte precisament això, que estan al seu domicili i que no tenen material per a treballar com el que tenim al club», explica mentre assegura que ara el que es tracta és que els jugadors no perdin allò que s’ha guanyat en aquests més de dos mesos d’entrenaments.