Laura Martínez viu el seu millor moment de forma

“No sóc massa alta i, per tant, o estic bé físicament o no puc competir amb les altres pivots”. Laura Martínez té clar que ha de fer per ser una jugadora referent a la primera catalana. Durant gran part de la seva trajectòria en el món del bàsquet va jugar en la posició d’exterior, però en aquestes dues temporades al Nemser TGN Bàsquet el tècnic Juan Carlos Arjona li va demanar jugar com a pivot. Ella, com Ona Fort, o les germanes Martí, s’han d’enfrontar gairebé sempre amb jugadores més altes dins la zona, un fet que constitueix un autèntic handicap. “Intento resoldre les meves mancances i millorar sempre, per això vaig decidir que havia de fer més en l’apartat físic, que calia estar forta”, explica. I ho va fer. Així, Martínez va començar el mes de gener passat a anar pel seu compte a un gimnàs tres vegades per setmana, sense comptar els dos dies que entrena amb el Nemser TGN Bàsquet i el partit dels caps de setmana. “Faig spinning, cinta, una mica de tot. Havia de compensar el fet que els dilluns, per motius professionals, no puc entrenar amb l’equip i, per tant, ho faig pel meu compte. Em trobo molt bé ara, en bona forma”, assegura.

En l’últim partit al pavelló del Sagrat Cor contra el CBT (51-46), Laura Martínez va ser la millor d’un equip, el Nemser TGN Bàsquet que, de forma col·lectiva, va fer una gran actuació. Martínez va anotar 11 punts i va agafar 14 rebots (5 ofensius)  i, sobretot, va donar la sensació de ser a tot arreu. “Hem [ella i la resta de pivots] de compensar la manca de centímetres amb la força i l’agressivitat”, diu mentre assegura que l’equip està físicament millor que el curs passat gràcies “a la gran feina d’Aleix Bordas”. Martínez, una de les jugadores amb més pes específic dins el vestidor, admet que l’equip està fent una feina destacable i que no té cap intenció d’abaixar els braços i, per això, es va reflexionar profundament després de la derrota de fa dues setmanes contra el Sabadell (42-60). “Juanca [Arjona] ens va fer veure que ens havíem deixat anar en els últims minuts contra el Sabadell. Era un partit que perdíem per pocs punts, que es podia remuntar i, en canvi, vam fer uns mals últims finals. Vam reflexionar entre tots i vam decidir que allò no podia tornar a passar i ara anem a totes, com en tot el curs”, explica.

Laura Martínez es troba en un moment esplèndid i, tot i que compagina el bàsquet amb la seva feina de periodista a Barcelona, afirma que no pensa deixar l’esport de la cistella i que per això farà “els esforços que calguin”.