Livy Fouty s’ageganta a Copa Catalunya

«No sóc jo, és l’equip. Estem jugant el nostre millor bàsquet perquè cadascuna de nosaltres sap el paper que ha de fer a la pista i anem totes a una». Livy Fouty (Toledo -Ohio-, 28/6/1992) treu mèrit al gran final de curs que està fent. La pivot nord-americana està exhibint el seu millor joc des que va arribar a Tarragona i s’ha convertit en una jugadora imparable, decisiva, definitiva a la categoria. Diumenge passat, en un partit cabdal a la pista del Sant Nicolau, Fouty va brillar com mai. El Tarragona Fem Bàsquet necessitava vèncer per evitar precisament l’equip de Sabadell i tenir el factor pista en contra al play-off de descens. El Sant Nicolau ja havia guanyat al Sagrat Cor en la primera volta i hauria estat, doncs, un rival temible.

Fouty va sortir decidida a marcar territori contra les interiors locals, molt fortes, i que ja havien mostrat de què eren capaces a Tarragona. Així, en el primer quart la pivot d’Ohio va anotar 16 punts seguits i només un triple de Casado va trencar el monòleg de la ianqui. «La seva adaptació a l’equip ara ja és completa. Al començament no entenia la forma de jugar d’aquí, amb molts contactes. Ara és més pivot que quan va arribar, que jugava més oberta», diu el seu entrenador, Albert del Rey. És cert, Fouty juga amb més contundència, aprofita millor el seu cos per fer-se un lloc sota l’anella i anotar tot i l’oposició rival. A Sabadell, va fer més d’un dos més un davant la impotència rival. De fet, la jugada clau la va protagonitzar ella. Quan faltaven set segons pel final, va rebre una pilota una mica lluny del pal baix, però va remuntar per la línia de fons i la pivot del Sant Nicolau Viana no va tenir més remei que fer-li falta. No va fallar els tirs lliures. Aquesta és una altra de les seves característiques: té molt bon canell.

Contra el Sant Nicolau, Fouty va anotar 36 punts, va agafar 13 rebots i va forçar 13 faltes per una valoració oficial final de 49, la millor de la temporada. La setmana passada, contra l’Asfe Sant Fruitós, va valorar 47. Imparable. «No crec que hagi canviat la meva manera de jugar. Cada partit és diferent i tot depèn també del rival. Si les seves pivots són més petites que jo, puc posar-me al pal baix més sovint. Si són més grans, intento superar-les amb velocitat, atacant ràpidament els bloquejos. Amb tot, això que està passant és gràcies a l’equip. Les meves companyes saben llegir cada situació i trobar la millor opció per a mi», diu.

En aquesta segona fase del campionat, Fouty té una mitjana de 19,3 punts (78% tirs lliures, 50% tirs de dos i 8% triples), 12,6 rebots, 6,5 faltes rebudes i 27,6 de valoració. «Crec que el partit de Sant Nicolau va ser el millor que hem jugat perquè mai ens vam rendir. De fet, aquest partit està entre els cinc millors de la meva carrera».

En la primera fase, Fouty tenia una mitjana de 13,8 punts, (69% en tirs lliures, 37% tirs de dos i 25% triples), 10 rebots, 5,4 faltes rebudes i 16,3 de valoració. «La millora de Livy s’ha produït arran dels nostres entrenaments. Al començament, quan va arribar, les seves companyes no la defensaven prou fort perquè creien que, sent tan gran com és, no la podrien aturar. En el moment que les vam convèncer de defensar-la durament, Livy es va trobar als entrenaments situacions que vivia durant els partits. Ara està més acostumada als contactes i no es queixa tant als àrbitres», explica Del Rey.

Així, Fouty no entenia com és que podia rebre tants contactes al pal baix sense que els col·legiats xiulessin falta. Es queixava sovint i això va provocar que rebés sancions en forma de tècnica. Ara va per feina. «Albert [Del Rey] m’ha ajudat a adaptar-me al joc d’aquí perquè molts cops intento treure la falta en lloc d’anar directament a anotar. Ell m’ha dit que pensi anar de cara a barraca i no pensar si és falta o no».

És evident que sense un equip darrere el joc de Fouty seria en va. Així, les companyes ara la coneixen molt millor sobre la pista —la nord-americana és una noia de caràcter jovial, de les que fa grup— i això es nota en el seu rendiment i en el de la resta de l’equip. «A Tarragona sempre hem tingut un dèficit de pivots. Això feia que no era una posició cabdal i les exteriors, per norma general, no aprofitaven el joc interior. Ara, les nostres jugadores de perímetre saben trobar millor a Livy, fer-li passades en millors condicions i, si veuen que està molt marcada, aprofitar aquesta atenció que ella genera per anar directes a l’anella», diu Del Rey. «Ens ha costat tota la temporada arribar al nivell de joc que ara tenim. Hem guanyat cinc partits seguits i durant tot el curs no havíem estat capaces de guanyar-ne dos consecutius», explica la nord-americana.

Dissabte, Fouty té una nova oportunitat de demostrar la seva vàlua. La seva actuació, i la de la resta de l’equip, van servir per aconseguir el factor pista a favor i jugaran contra el Ploms el play-off de descens que s’iniciarà al pavelló del Sagrat Cor (hora per confirmar). «Encara no he pensat que faré la temporada que ve. Estic concentrada en mantenir l’equip a la categoria i anar partit a partit. Diumenge vam aconseguir una bona victòria però encara ens falta molta feina a fer per continuar a Copa Catalunya».