«Un nen que tingui talent, si no es diverteix jugant, té zero possibilitats d’arribar a l’elit»

By
Updated: novembre 10, 2016

El TGN Bàsquet va fer la presentació de tots els seus equips el passat dissabte. L’esdeveniment va rebre la visita d’un personatge il·lustre del món del bàsquet català, Roger Esteller, exjugador del Barça, amb qui va guanyar dues lligues ACB i dues Copes del Rei. El Tigre de Sants, tal i com se’l coneix, analitza la formació de joves jugadors actualment, incidint en el paper dels pares i també fa un repàs a la situació del FC Barcelona.

Avui es fa la presentació dels equips del TGN Bàsquet, són més de 300 jugadors de totes les edats, nois i noies, li recorda això quan vostè començava a jugar a bàsquet?

Sí, és clar. El meu pare era el delegat de l’equip i, ara que ja no està, aquest tipus d’esdeveniments em porten molts records. Jo, a més, vaig ser director tècnic d’una escola esportiva, però no teníem tants nens com ha aquí al TGN Bàsquet,  m’he quedat impressionat.

Quines són les claus d’una bona formació esportiva en nens? Ja sap que sempre hi ha un debat entre si s’ha de formar grans esportistes o prioritzar els aspectes socials de l’esport.

La vessant esportiva és molt important, evidentment però  és essencial educar a nivell social, formar persones amb els valors del respecte, compromís i solidaritat. S’ha d’incidir especialment en això, però no només amb els nens, sinó també amb els pares, un aspecte que sovint s’oblida però que és cabdal quan parlem d’una escola esportiva.

Ara que parla dels pares, creu que aquests són actualment massa exigents amb la trajectòria esportiva dels seus fills, els pressionen massa?

El més important és que el nen es diverteixi. Sempre dic que si un nent té talent, uns pares fantàstics i uns bons entrenadors té unes possibilitats determinades d’arribar a l’elit, poques però, perquè és molt difícil. Ara, un nen que tingui molt talent però que no es diverteixi, té zero possibilitats d’arribar al màxim nivell. Els pares han de ser conscients d’això, no poden pressionar els seus fills, sobretot quan són tan petits.  Si el nen juga pensant en els seus pares, deixarà l’esport quan aquests ja no hi siguin o perdin l’interès. Els nens han de practicar un esport que els hi agradi i han de gaudir fent-lo. Jo vull que l’esport acompanyi el meu fill tota la seva vida, que no ho deixi quan sigui gran, i això passa molt sovint. Els nois abandonen l’esport quan els pares s’adonen que el seu fill no arribarà al màxim nivell.

Vostè va ser un jugador molt estimat al Barça, amb molt carisma. El conjunt blaugrana, que té moltes lesions, ha començat de forma molt poc engrescadora [l’entrevista es va fer abans del partit al Palau contra el Real Madrid]

És aviat per dir què pot passar aquesta temporada perquè hi ha entrenador nou i, per tant, necessita temps. Cal pensar que venim d’una etapa on Xavi Pascual va estar molts anys i va fer molt bona feina però, de fet, el seu cicle ja s’havia acabat.

Creu que el club hauria d’haver rellevat Pascual abans?

Sí, completament, crec, a més, que ell estava esgotat. Dit això, a Xavi Pascual se li hauria de fer un monument a la sortida del Palau perquè ha estat el millor entrenador de la història del club.

Com veu l’equip actual?

Comencem una nova etapa, tot i que no hem canviat tot l’equip com es va fer els últims dos anys, que allò va ser tot un despropòsit. Ja saps què diuen, que les temporades comencen al gener, amb la Copa del Rei, però personalment crec, i em puc equivocar, que aquest equip no ens donarà alegries durant aquesta temporada.

Per què?

Crec que no hi ha un projecte de futur determinat, un projecte que aposti per la identificació de l’equip amb l’afició, on els jugadors amb projecció puguin tenir una via directa amb el primer equip. Només cal veure què ha passat amb Eric Vila, el millor júnior d’Europa i que ha acabat marxant a una universitat americana. I recordem a Mario Hezonja fa dos anys, sobretot si ho comparem amb l’exemple de Doncic al Madrid.

Bé, això no seria atribuïble a la gestió de Xavi Pascual? Ho dic perquè va ser ell qui no feia jugar Hezonja i Vila va marxar abans de l’arribada de Rodrigo de la Fuente i Bartzokas.

És una responsabilitat de tots, els entrenadors van i venen però el club queda. L’entrenador ha de tenir poder però el director tècnic, el directiu encarregat de la secció i el mateix entrenador haurien de tenir un debat clar, parlar sobre la filosofia a seguir.

Aleshores, què s’hauria de fer?

En primer lloc hauríem de tornar a enganxar l’afició. El Palau està buit i això és incomprensible. Imagina’t si ara estrenem un nou Palau i no l’omplim, aleshores tanquem la paradeta. S’ha de treballar tots a una, amb una filosofia clara, i nacionalitzar l’equip, amb una base de jugadors nacionals, que la gent s’identifiqui amb ells. No pot ser que vagis per Barcelona i li preguntis a algú que et digui un parell de noms de jugadors del Barça de bàsquet i que no te’n sàpiguen dir cap. Això és impensable. Entenc que hi ha l’NBA, que fa que molts joves valors marxin, però cal incidir en aquest aspecte, potenciar la base, el júnior i amb el segon equip pujar jugadors al primer equip.

No creu que el fitxatge de Rice, que és un jugador molt espectacular, pot fer que la gent torni al Palau com Ronaldinho va tornar la il·lusió al Camp Nou?

És un molt bon jugador, que té grans virtuts, com el seu joc en l’un contra un, que pot atreure públic, però també té aspectes no tan positius.

Quins?

Absorbeix massa joc. No el veig com a director de joc. El Barça, des que va marxar Ricky i, sobretot Saras, no ha tornat a tenir un base que dirigís l’equip amb solvència. Satoransky ho hauria pogut fer, però clar, va marxar a l’NBA.

Què li sembla Bartzokas?

M’encanta aquest entrenador. M’agradava molt com a tècnic a l’Olympiacòs i també al Lokomotiv. Allò que va fer a Kuban va ser espectacular. Recordem que ens va eliminar en un playoff al millor de 5 partits quan tots els experts del món del bàsquet deien que el Barça era molt millor equip. És tàcticament molt bo. Ara, s’ha trobat un equip que no té res a veure amb els conceptes defensius que ell té. El Barça no té els jugadors amb la duresa defensiva que Bartzokas necessita. De fet, el Barça té cada any un equip més tou i Bartzokas és un entrenador que li agrada jugar dur, ja ens va eliminar fa un parell de temporades amb l’Olympiacòs [de fet, l’entrenador d’aquella eliminatòria no era Bartzokas, sinó Ioannis Sfairopoulos] i, com deia, el que va passar l’any passat amb el Lokomotiv.

Olympiacòs és un equip que porta l’esperit combatiu a l’ADN independentment qui l’entreni…

Sí, té Spanoulis, Printezis i la resta són uns guerrers.

El panorama, pel que vostè diu, no pinta massa bé.

Em puc equivocar, evidentment, i de vegades m’equivoco molt, però tal com ho veig, a Espanya el Madrid és superior. El Barça podrà guanyar algun partit al Madrid, però no podrà competir contra ells en un playoff, a Europa tenim talent, però l’equip és tou. Em costa creure que Bartzokas hagi dissenyat aquesta plantilla.

 

presentacio-1-copiasw

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *