El nou entrenador del TGN Bàsquet té un posat tranquil, però és àgil a l’hora de fer broma. Quan parla de bàsquet, però, el seu gest és més seriós, mostrant-se segur d’allò que diu gràcies a l’experiència del quart de segle que du a les banquetes de Copa Catalunya en amunt. Òscar Pedroche (10/9/1970) és des de fa dues setmanes l’entrenador del club lila i amb el qual afrontarà el gran repte de l’entitat tarragonina: jugar per primera vegada en una lliga estatal, la Lliga Femenina 2.
Què va pensar quan li van oferir ser l’entrenador del TGN Bàsquet?
Vaig pensar que es tractava d’una oportunitat per a mi perquè hi havia un món de possibilitats al ser un equip nou a la categoria. Però també vaig pensar en la responsabilitat que suposava acceptar aquest repte pel fet que era el primer projecte del club a la Lliga Femenina 2 i perquè du associat el nom de la ciutat de Tarragona.
El fitxatge pel TGN Bàsquet suposa el seu retorn al bàsquet català, després d’algunes temporades a l’estranger. Aquesta etapa que ara enceta a Tarragona, és un repte personal per a vostè?
Cada temporada o nou projecte és un repte per a mi, aquí o on sigui. Com he dit abans, en aquest cas, el repte personal va unit al del club i al de ser conscient que portarem el nom de Tarragona per tot arreu.
Serà la primera vegada que el TGN Bàsquet jugui a la Lliga Femenina 2, l’actual tercera màxima categoria del bàsquet estatal. Això li suma pressió al fet d’haver agafat un equip nou?
La pressió se la posa cadascú, ja sigui entrenant un equip de base, un sènior semiprofessional o un equip totalment professional. Aquesta pressió ben entesa és voler fer les coses bé. En el cas del TGN Bàsquet, no hem de veure el debut en una categoria com aquesta com una pressió afegida, sinó com l’oportunitat de fer les coses bé amb l’equip i créixer.
Vostè ha entrenat a Suècia algunes temporades, també en altres llocs a l’estranger (Escòcia). Aquest bagatge li pot ser útil de cara la pròxima temporada?
I tant. Cada experiència que tens, sigui a casa o a fora, és molt útil. I el bàsquet suec no és una excepció, malgrat que hi pot haver diferències en el tarannà de les jugadores o en la manera que entenen el bàsquet, per exemple. Tot i això, sempre es poden aprofitar coses [per aplicar aquí].
Quin joc despleguen els equips d’Òscar Pedroche?
Sempre he preferit el joc ràpid que el lent a l’hora d’atacar, però això depèn molt de les jugadores que tinguis. Si resulta que tens una plantilla amb jugadores veteranes, potser has de jugar més lent. Jo m’adapto a les plantilles que tinc i, segons el perfil de les basquetbolistes de les quals disposi, jugo a una cosa o l’altra. Generalment, als entrenadors els agrada que els seus equips corrin i facin moltes transicions ofensives ràpides, però això no ho pots fer si no agafes rebots o defenses [en el sentit de trobar un equilibri]. Com he dit, tot dependrà de la plantilla que confeccionem.
L’objectiu ha de ser la permanència?
Per mi hi ha diferents objectius la temporada vinent. La permanència pot ser un objectiu final, però això ja es veurà. El primer objectiu, però, ha de ser fer equip, en el sentit de fer grup, de treballar totes juntes. El segon, ser competitives. No podem pensar des del començament en l’onzena posició de la classificació [la que marca la permanència], crec que seria un error. Allò que hem de fer és sortir a guanyar tots els partits.
Vostè és un entrenador amb molta experiència. Fa gairebé 25 anys ja entrenava a Copa Catalunya (aleshores era la tercera màxima categoria del bàsquet femení) i va arribar a dirigir equips a Primera Nacional, el que ara seria l’equivalent a Lliga Femenina Challenge (segona divisió). Com ha canviat el bàsquet des d’aleshores fins ara?
Amb el pas dels anys, el nom de les categories ha anat canviant i se n’han afegit de noves, com la Super Copa, que està per sobre de Copa Catalunya, o la Challenge, que ocupa el lloc de la Lliga Femenina 2. A banda d’això, s’ha de dir que, parlant del joc, ara hi ha moltes més eines per a preparar els partits que no pas abans. També el tema de la condició física de les jugadores ha canviat molt.
Quina impressió li fa el club després d’aquests primers dies?
Conec el TGN Bàsquet perquè he jugat contra els equips del club en temporades passades. Aquí es fa molta feina pel bàsquet, només cal veure la gran quantitat d’equips que hi ha, tant en categoria femenina com masculina, i això permet fer-se una idea molt clara de com es treballa a l’entitat.
Què creu que necessita una entitat com el TGN Bàsquet, que ara jugarà per primera vegada en una lliga estatal, per consolidar-se en aquestes categories que entren en el professionalisme?
En categoria femenina és clau enfortir la base perquè les jugadores joves arribin al primer equip. S’ha de potenciar això perquè, aleshores, si vols jugar de Lliga Femenina 2 en amunt, o jugues amb les jugadores formades a la base o has de posar molts diners. I això últim no és garantia de res perquè podem trobar molts exemples d’equips que han estat dalt de tot i quan s’han acabat els diners, s’ha acabat el club.
Pel que diu, vostè és un entrenador de confiar en jugadores joves o, en canvi, prefereix l’experiència que puguin aportar jugadores més veteranes?
Soc de jugadores compromeses. M’és igual el que digui el carnet d’identitat. M’agraden les jugadores que vulguin continuar aprenent, treballant i esforçant-se a la pista.
