Aleix Bordas és el preparador físic del Nemser TGN Bàsquet. Aquesta temporada s’ha incorporat a l’equip tècnic que capitaneja Juan Carlos Arjona i del que també n’és l’ajudant. L’extraordinària capacitat de treball del grup, amb una despesa física envejable durant els quaranta minuts de cada partit ha provocat que moltes mirades s’hagin fixat en ell. Bordas ha aconseguit que les jugadores estiguin en plena forma a l’inici de temporada, que ofeguin els rivals en cada partit. Bordas és l’arma secreta del Nemser TGN Bàsquet aquest curs.
L’equip pressiona, salta, corre amunt i avall i sembla que no s’esgota. Com s’ho fa?
– [riu] Als partits es veu el treball setmanal. La part fonamental de tot això és la predisposició i la motivació de les jugadores perquè pots tenir les cames molt fortes però si el cap no vol córrer, no vol saltar i no vol lluitar no serveix de res. Estem mantenint bé la durada dels partits però no ens quedarem aquí i sempre es pot millorar.
Què cal millorar?
– Els primers minuts de cada partit. Hem de trobar la manera durant l’escalfament, no sé si a nivell físic o a nivell mental, de sortir millor al començament de cada partit.
Veient els partits es podria pensar que les jugadores ja estan al cent per cent, no és massa aviat per tenir aquest punt de forma?
– Ara és un debat que està una mica de moda. Un equip està bé globalment, físicament, mentalment, tècnicament i tàcticament, si una d’aquestes potes va fluixa se’n ressenteix la resta. El nostre volum de treball a nivell d’entrenaments no és tan gran perquè hi pugui haver molta diferència entre algun punt de la temporada o altre, penso que si hi ha alguna diferència serà coincidint amb les vacances de Nadal, haurem d’estar atents però de moment seguirem la mateixa seqüència de treball que hem mantingut fins ara.
L’equip va perdre tres partits seguits i els dos últims, que es van guanyar, es van haver de remuntar molts punts. Fins a quin punt la força mental és important?
– Si estàs bé físicament et trobes més còmode a l’hora de realitzar qualsevol acció dins el partit, això és evident. Durant la pretemporada, però, Juanca [Arjona] jo vam estar parlant i vam coincidir en què les jugadores han d’estar a gust i venir amb ganes de treballar. Si tens aquesta predisposició al treball podràs demostrar el teu bon nivell físic, en canvi, si un dia no tens ganes d’entrenar o et fa mandra, no servirà de res que estiguis al cent per cent. L’aspecte mental fa que tot el que això es potenciï i ho hem vist en els dos últims partits on veníem de derrotes i vam ser capaços de remuntar. Si l’equip s’hagués deixat anar, per molt bé que estiguéssim físicament, no haguéssim guanyat.
A la pretemporada va comentar que faria entrenaments al voltant de la pilota, dinàmics a pista. Això ajuda a tenir resultats a nivell físic?
– Com comentava abans l’equip ha d’estar a gust, content i tenir ganes de treballar. Si les eines que els hi proporciones són “divertides” ho faran més a gust, si fas una feina feixuga que dista molt del que són els quaranta minuts de bàsquet de poc serviria. La preparació física general ha quedat abandonada fa temps, l’específica de cada esport és la més útil i la que més agrada als jugadors. Vaig preguntar a Juanca quin estil de joc volia i vam preparar un apartat físic específic.
Fins a quin punt ajuda la condició física innata de les jugadores?
– El nostres és un equip que les característiques físiques estan molt clares, segurament som l’equip més baixet de la categoria. Això té coses bones i coses dolentes. Si féssim una valoració d’un treball proper a la força màxima, no seríem els millors, però com que volem que l’equip sigui agressiu, defensi els quaranta minuts amb pressió intensa i surti al contraatac doncs aquests són els aspectes que cal potenciar. Si tinguéssim un equip gran amb jugadores altes dins la zona, hauríem de treballar un altre tipus de coses.
Suposo que, pel vist fins ara, deu estar content amb la feina feta.
– Estic content perquè formem un grup tècnic en què tothom fa el seu paper i perquè tenim unes jugadores amb una gran predisposició al treball. En una categoria com aquesta no passa sempre que puguis disposar de totes les jugadores a cada entrenament i aquí sí, això facilita la meva feina.