Sovint el món de l’esport cau en el parany del resultadisme extrem, un objectiu immediat per valorar la feina feta i l’evolució d’uns projectes esportius que es mesuren a curt termini. Però hi ha altres vegades en què alguns clubs prefereixen fer apostes a llarg termini, visualitzar el futur més enllà del partit del pròxim cap de setmana amb la finalitat de collir els fruits del treball fet a foc lent a final de temporada. O fins i tot més enllà, a dues, tres o quatre temporades vista. Aquest és el cas del TGN Bàsquet.
Aquesta filosofia esportiva, la de tenir paciència i treballar amb perspectiva de futur, sovint no s’entén fora dels murs del pavelló del club de torn, sembla que només importi la victòria setmana rere setmana. Però de portes endins, els tècnics del TGN Bàquet saben què fan. Tenen un pla.
Enguany, amb el salt a la Lliga Femenina 2 per part del primer equip del club, l’entitat lila afronta un repte majúscul. Tenir dos equips sèniors femenins a l’elit: a la tercera màxima categoria del bàsquet estatal (per primera vegada a la seva història) i a la màxima categoria del bàsquet català (Super Copa).
Ha estat una aposta forta per part del TGN Bàsquet, un club que té 50 equips, sent el més gran de tota la demarcació de Tarragona. El salt a Lliga Femenina 2 ha fet que gran part de la plantilla que l’any passat militava a Super Copa (jugadores que són molt joves) ascendís a LF2. Aquesta és part de la idiosincràsia del TGN Bàsquet, creure en les jugadores del club i promocionar-les per forta que sigui la categoria on han de jugar.
Amb l’ascens de moltes de les jugadores a l’equip de Lliga Femenina 2, el conjunt de Super Copa s’ha hagut de renovar pràcticament des de zero i, com en el cas del primer equip, s’ha fet amb jugadores de la casa.
Així, l’entrenador de Super Copa (que alhora també és el director esportiu del club), Sergio Lou, ha de competir en una lliga tan difícil i exigent com aquesta amb una plantilla extremadament jove. Lou, que, a més, ha vist com una plaga de lesions s’ha acarnissat amb l’equip en aquest inici de temporada, ha fet jugar un total de 20 jugadores en les cinc primeres jornades de lliga que ha disputat. Sis d’aquestes jugadores són de categoria júnior (Puerto, Moix, Sala, Liarte, Casado i Menzinger), amb una mitjana d’edat de 17 anys.
Lou també ha recorregut a les jugadores de l’equip sènior de Segona Catalana (Álvaro, Amela, Corbacho, Morales, Socias i Duran), que han complementat a les que formen el conjunt de Super Copa (i que pateix tantes baixes): Canals, Esquivel, Domínguez, Plana, Mpord, Sanromà, Curieses i Rubio.
Totes aquestes 20 jugadores tenen una mitjana d’edat que no arriba als 18 anys i mig. Basquetbolistes molt joves per disputar una lliga tan competitiva com la Super Copa, on hi ha jugadores veteranes amb molts anys de bàsquet a sobre.
Formació per sobre de tot
L’equip de Super Copa pateix aquesta inexperiència a la categoria i, en els cinc primers partits disputats ha encaixat cinc derrotes. Algunes, tot s’ha de dir, han estat força contundents, en d’altres, la victòria va estar a tocar, escapolint-se a última hora. Però tot això no preocupa massa a Sergio Lou, que considera que tot forma part d’un aprenentatge d’unes basquetbolistes que encara tenen molt camí per recórrer: «Ja ho vaig dir durant la pretemporada: l’objectiu d’aquest equip és intentar formar jugadores algun dia que puguin jugar al primer equip de Lliga Femenina 2. Aquesta és la nostra tasca. Això vol dir que no volem guanyar? No, al contrari. Volem vèncer, però el treball que fem sempre està orientat a la formació de les jugadores joves pensant en el seu futur».
Lou admet que la categoria és molt complicada, però això precisament pot ser beneficiós per a les jugadores, que, d’aquesta manera, hauran de donar la seva millor versió en cada partit per competir contra grans rivals en la màxima categoria del bàsquet català.
«Hauríem pogut renunciar a la plaça de Super Copa i competir en una altra categoria menys exigent, però no volíem fer-ho. Vam tenir, fins i tot, propostes d’altres clubs interessats en la nostra plaça, però les vam rebutjar. Per què? Per aquesta filosofia que tenim. Volem formar les jugadores tan bé com sigui possible i volem, com sempre hem fet, que les jugadores que formen part del nostre club de fa molts anys [moltes des que van començar a jugar a bàsquet], arribin el més amunt possible», diu Iñaki Liarte, vicepresident del club. Liarte es mostra molt orgullós de veure com basquetbolistes que ell mateix havia entrenat quan eren molt petites ara estiguin a l’equip de Lliga Femenina 2, per exemple. «Això és el que volem, i per això ens hi deixem la pell cada dia», diu.
«Som conscients de la dificultat de la categoria, però les jugadores estan treballant de valent, algunes d’elles fan dobles sessions d’entrenament, compaginant l’equip de Super Copa i el Lliga Femenina 2. Aquest compromís és destacable i tot això segur que les farà millors jugadores. Aquesta és la nostra línia de treball. Hi creiem fermament», diu Lou.
El pròxim partit del conjunt de Super Copa és aquest diumenge 19 d’octubre a les 13 h contra el Castelldefels, un equip que ocupa la segona posició de la classificació amb 5 victòries i cap derrota.
