El TGN Bàsquet arriba al Sàhara

Samarretes de color blau amb el nom de Saco sobre l’àrida terra marronosa del desert del Sàhara. L’esport no coneix fronteres i el bàsquet tarragoní, amb arrels del centre de la ciutat, de l’escola Vedruna Sagrat Cor, d’on va sorgir el TGN Bàsquet, ha arribat molt lluny. Una professora de l’escola, Vicki Boada, ha estat l’encarregada de fer d’ambaixadora del club lila a terres del Magrib.
Boada va participar durant les festes nadalenques passades en el projecte de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Una finestra al món. Es tracta d’un programa en què participen diversos professionals de l’educació de la ciutat i on es fa un intercanvi cultural amb la població de Smara (Algèria), que és de fet un camp de refugiats del Front Polisario, l’organització política fundada el 1973 amb l’objectiu d’aconseguir la independència del Sàhara Occidental, que va estar en mans espanyoles i actualment del govern del Marroc. «L’any passat vaig anar a veure com funcionava el projecte sobre el terreny i enguany hi he format part completament. Vam explicar als alumnes allò què anàvem a fer allí, què era aquella ciutat i després els hi vam demanar que fessin un dibuix arran de la nostra explicació. Els dibuixos es van portar a les 7 escoles de Smara, juntament amb tota una sèrie de material», explica Boada, que va marxar cap a Algèria el 26 de desembre del 2016 i va tornar el 6 de gener. «A Smara hi ha toc de queda a partir de les 6 de la tarda. El primer dia ens vam dedicar a distribuir entre les escoles el material que portàvem i després, la resta, a fer tallers amb els alumnes».

Part del material que l’expedició portava a Smara era esportiu, entre ells, samarretes, pilotes, cons, xiulets i altres coses del TGN Bàsquet. «Enguany van demanar material esportiu per poder fer classes d’educació física en condicions. Vaig demanar al TGN Bàsquet si ens podien cedir algunes coses i molt amablement ho van fer», diu. Smara viu principalment gràcies als diferents programes d’ajuda internacional que hi ha centrats en aquesta zona del món. Algèria permet la presència dels refugiats mentre aquests encara aspiren a poder governar sobre el seu territori. «Els habitants de la ciutat són els néts i besnéts d’aquells que van haver de marxar de la seva terra per la pressió del Marroc. La vida allí és molt precària, amb prou feines hi ha botigues. En l’àmbit educatiu, molts homes adults van poder marxar a estudiar a Cuba i, almenys, han tingut una formació universitària», explica aquesta mestra que fa 17 anys que imparteix classes a l’escola Vedruna Sagrat Cor.

«Vam col·laborar amb molt de gust perquè la iniciativa és molt lloable i es tracta d’ajudar a gent que viu en condicions molt difícils. Vam entregar un parell de caixes grans amb tot el material que Vicki ens va demanar», explica el vicepresident del club Iñaki Liarte.

FOTOS: Elia Romero