El llarg camí de tornada de Clàudia Ejimeno

Han hagut de passar nou mesos fins que la jove jugadora del TGN Bàsquet Clàudia Ejimeno tornés a disputar un partit oficial amb la samarreta lila. Ejimeno, que el passat 10 de juliol va complir 19 anys, es va lesionar al genoll en el matx del 9 de febrer d’enguany contra el Grup Barna i va reaparèixer diumenge passat a la pista del Reus Deportiu. El TGN Bàsquet va vèncer clarament a les reusenques (23-109) i Ejimeno va sortir, fins i tot, de titular, anotant el primer triple del matx. Des de la lesió de la temporada passada fins al seu retorn a les pistes, Ejimeno s’ha sotmès a moltes sessions de recuperació, ha mantingut l’esperança i, sobretot, ha demostrat una gran força mental.

En un primer moment, tot just després de lesionar-se, la jove base de l’Albiol no va voler passar pel quiròfan i va seguir un tractament conservador, però finalment va haver de sotmetre’s a una intervenció quirúrgica el 21 de juny. Era la segona operació de genoll d’Ejimeno en la seva carrera esportiva amb una diferència de menys de cinc anys. Així, abans d’arribar al club lila la temporada 2017-2018, Ejimeno, que havia estat membre de la selecció catalana cadet, ja havia passat un any en blanc per una lesió al genoll. Ha estat, per tant, la seva segona experiència en el que suposa la part més trista de l’esport. «El fet d’haver passat per una experiència semblant m’ha ajudat a superar aquest tràngol. Sempre tens dubtes, sobretot quan és una segona lesió al mateix lloc, de seguir, de continuar jugant. El metge —el mateix que la va tractar en la seva primera lesió— em va dir que no hi havia cap problema perquè continués fent bàsquet. Així, les ganes de jugar han estat més grans que no pas les de rendir-me, per això he treballat tant per tornar», diu Clàudia Ejimeno.

La base tot just ha acabat la pretemporada. En haver-se operat a finals de juny, va començar la recuperació quan l’equip iniciava els entrenaments. El treball d’Ejimeno ha estat doble. S’entrenava a part amb el preparador físic del primer equip, Aleix Bordas, quan les companyes ho feien en grup. Els altres dies de la setmana anava al gimnàs per continuar la seva preparació. «A l’estiu no podia córrer, no podia fer res. Amb Aleix entrenava els tres dies de la setmana i després em preparava uns exercicis que feia pel meu compte al gimnàs. Havia de treballar els músculs després de molts mesos aturada», diu.

«Hem treballat per fases. Primer, reduir el dolor i guanyar mobilitat, tot seguit muscular el quadríceps i la cama en general, guanyar força, readaptar i recuperar sensacions amb la pilota, després fer exercicis de resistència, força explosiva i velocitat, més endavant fer pista sense oposició i finalment entrenar amb les seves companyes durant dues o tres setmanes», explica Aleix Bordas. El preparador físic assegura que, a banda d’aquesta feina física, «l’aspecte mental i la capacitat de sacrifici són el més important en una recuperació» i destaca «l’esforç i la voluntat de treball» d’Ejimeno. «La recuperació amb Aleix ha estat molt bona i les companyes m’han ajudat molt. El cos tècnic també m’ha aportat molta confiança i això m’ha ajudat en la recuperació», diu Ejimeno que assegura que va rebre amb molta alegria la notícia de sortir en el cinc inicial contra el Reus Deportiu.

«Ha treballat molt fort per tornar a jugar. Quan es va incorporar als entrenaments amb el grup ens va sorprendre com de ràpid es va adaptar en la dinàmica d’entrenaments del grup. És una jugadora que ens millorarà encara més la línia exterior i ens aporta més rotació i, sobretot, bona lectura de joc i tir des de la llarga distància», diu Víctor Neila, entrenador del TGN Bàsquet.

Ejimeno assegura que no va patir molèsties durant el partit contra el Reus Deportiu i que es va mostrar molt còmoda a la pista, un fet que permet ser optimistes en la seva tornada a les pistes. «Sempre hi ha una certa sensació d’inseguretat amb l’estabilitat del genoll però em vaig trobar molt bé. En cap moment vaig tenir por d’una possible recaiguda. De fet, mai has de tenir por perquè aleshores és molt pitjor».