El final del malson de Marce Antulín

Semblava que el dia no arribava, però sí. Tot acaba en aquest món, també les coses dolentes, els mals moments. Després de la tempesta ve la calma, com s’acostuma a dir. El passat 1 d’octubre, Marce Antulín tornava a disputar un partit oficial després de gairebé dos anys fora de les pistes —a Salou—, una eternitat per a un jugador tan jove i amb una gran projecció. Antulín (25/10/2000) es va lesionar de gravetat el 24 de desembre de 2014 en l’escalfament previ al partit contra el Torredembarra. En un principi es va pensar que es tractava d’un esquinç de genoll, però les proves mèdiques que es van fer posteriorment van revelar un trencament del lligament anterior del genoll esquerre. La lesió, prou greu, no pronosticava res de bo per Antulín perquè no es podia operar, era massa jove i estava en fase de creixement. Començava el llarg camí pel retorn a les pistes. «Vaig estar un mes i mig amb crosses. Va ser molt dur no poder jugar, veure els teus companys des de fora», diu.

Durant aquells mesos interminables, Antulín es va dedicar a posar-se a punt, en forma, no deixar l’activitat física. No podia córrer, però sí fer exercicis per enfortir la musculatura de la cama i així compensar, en certa manera, la lesió. El 15 de març de 2016 el van operar i el mes de juliol ja corria. El cap de setmana passat, el públic del pavelló del Sagrat Cor va tornar a veure l’energia de Marce en acció. El primer matx davant la seva afició. «M’he trobat millor del que em pensava. El genoll respon perfectament, no tinc dolor ni molèsties. Ara només es tracta d’agafar confiança, de perdre la por a una possible recaiguda», diu. El seu entrenador el dossifica, cada vegada anirà jugant, previsiblement, més minuts. «Físicament em falta una mica, espero agafar el punt de forma òptim en poc temps», diu mentre assegura que aquest li hagués agradat jugar amb els seus companys de sempre, que militen en el júnior A. «Aquesta temporada ha de servir per tornar a recuperar sensacions i aconseguir el meu nivell. Veurem si puc jugar a l’A la temporada vinent».

Durant els mesos de baixa competitiva, Antulín no ha perdut el temps. Ha descobert la que pot ser la seva altra gran passió relacionada amb el món del bàsquet: entrenar. «El club s’ha portat molt bé amb mi i jo he ajudat en tot el que he pogut. Quan estava lesionat, un grup d’entrenadors em van descobrir el món de les banquetes i m’ha agradat molt, és una altra manera de veure el bàsquet. De fet, enguany ja porto un equip de benjamins».

L’afició del TGN Bàsquet ja pot tornar a gaudir d’un jugador elèctric, amb personalitat i que simbolitza una generació molt competitiva de la branca masculina del club. Marce ja vola a la pista, estem d’enhorabona.

Un Comentari