Un fitxatge irlandès amb accent català per a l’infantil masculí B al Torneig de Cambrils

By
Updated: Abril 17, 2019

El Torneig de Cambrils del TGN Bàsquet sovint deixa algunes peculiaritats que són, per elles mateixes, prou curioses. De vegades, en un gest poc habitual però no inèdit, alguns equips del club lila participen en el torneig amb algun «fitxatge» d’última hora, tal com va passar l’any passat amb la presència del nord-americà Ozzie Smith a les files de l’infantil masculí A. Enguany hi ha un cas similar.

L’equip infantil masculí B compta amb el reforç a les seves files del jove irlandès Paul Maloney (12 anys), un jugador que coneix bé el Torneig de Cambrils perquè ja hi ha participat amb un altre equip, l’UCD Marian Basketball de Dublin. Però no només per això. Paul Maloney havia conegut el campionat anys enrere com a espectador, de fet hi venia gairebé cada any perquè és el fill d’un dels històrics del torneig, Ken Maloney, que fa anys que ve a Cambrils tot dirigint l’expedició del Meteors, a qui també ha dirigit a la pista durant moltes edicions.

Paul, fill de Ken, és un noi tímid fora de la pista i que parla català molt correctament amb un marcat accent irlandès. El motiu del bilingüisme de Paul Maloney és perquè la seva mare és de Reus. De fet, el seu pare, Ken, també parla una mica de català. «S’ha integrat molt bé dins del grup. Normalment, al meu equip només tinc vuit jugadors i quan em van proposar que Paul pogués jugar amb nosaltres em va semblar fantàstic. Té molt bona actitud, s’entén bé amb els companys a la pista i no desentona gens amb nosaltres tot i que no ha fet ni un sol entrenament previ amb l’equip», diu Ignasi Icart, entrenador de l’infantil masculí B.

Paul Maloney assegura que fa un munt d’hores de bàsquet a la setmana. «No ho sé segur, però al voltant de deu hores. Hi ha dies que faig dos entrenaments d’una hora i mitja», afirma. Durant els partits, Maloney es mostra molt actiu i destaca per llegir bé cada situació de joc, ocupant molt bé els espais, un fet que li ha permès durant el Torneig agafar molts rebots (en defensa, però també en atac, un fet que li ha donat possibilitats de tirs a cistella) tot i la seva inferioritat física (és prim i no massa alt). «M’havien comentat que el nivell a Irlanda era inferior que a Catalunya i aleshores quan em van proposar que Paul jugués amb nosaltres pensava que el seu nivell no seria tan alt com el nostre. De seguida vaig veure, però, que estava equivocat. En la primera roda d’escalfament vaig comprovar com tenia bon nivell, que podia jugar perfectament amb nosaltres i, de fet, això es va confirmar plenament a la pista» diu Ignasi Icart que destaca la lluita, la bona actitud i el canell de Maloney.

«Fa anys venia al Torneig de Cambrils a veure jugar a la meva germana. Aleshores m’adonava que el nivell de joc que hi havia a Catalunya era superior al d’Irlanda. Encara ho penso», diu. En aquest sentit, Paul Maloney assegura que el més difícil d’aquests dies de campionat ha estat superar la defensa pressionant dels seus rivals: «A Irlanda no acostumem a pressionar a tota la pista i per això m’ha costat adaptar-me a aquest sistema defensiu».

Maloney espera repetir experiència l’any vinent a Cambrils perquè encara està en edat de jugar (cal recordar que el Torneig abasta les categories benjamina, alevina i infantil) i admet, però, que no té referents en el món del bàsquet perquè no el segueix per la televisió: «No miro bàsquet fora del que jo jugo o del que juguen els sèniors del meu club. Allà totes les categories inferiors anem a veure els grans. Més enllà d’això, no m’atreu el bàsquet per televisió, prefereixo veure’l en directe, a la pista, o jugar-hi. És per això que no tinc cap ídol».

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *