Ester Farré: “Les meves prioritats no passen per jugar a bàsquet”

By
Updated: juny 28, 2015

Ester Farré, exjugadora de Lliga Femenina i Lliga Femenina 2 que aquesta temporada ha jugat al Nemser TGN Bàsquet de primera catalana, plega. Després de tres anys i mig allunyada de les pistes, el conjunt lila la va convèncer per tornar vestir-se de curt però, tot i convertir-se en la millor jugadora de la lliga i estar en un gran moment de forma, ha decidit penjar les botes definitivament. No es planteja tornar a jugar, tot i que vol estar vinculada, a la llarga, al bàsquet tarragoní i assegura que si el TGN Bàsquet li demana ajuda, allí estarà.
– La temporada va acabar fa setmanes. Des de la perspectiva que aporta el temps, com valora el seu pas pel TGN Bàsquet?
– Ha estat un retorn especial i bonic per mi. Volia jugar a Tarragona perquè no ho havia pogut fer abans perquè vaig marxar molt jove. El TGN Bàsquet em va donar l’oportunitat i he de dir que he estat molt a gust aquí i voldria donar les gràcies a tothom del club perquè s’han portat molt bé amb mi, especialment Iñaki Liarte, les meves companyes d’equip, el cos tècnic i l’entrenador Jordi Hernández.
– Com s’ha trobat en aquest retorn a les pistes?
– Després de tres anys i mig sense jugar vaig haver d’adaptar-me absolutament a tot: a les meves companyes, a la competició, als arbitratges, etc, però a poc a poc he sabut acostumar-me i finalment crec que vam acabar fent bons partits.
– Si la lliga dura algunes jornades més potser haurien aconseguit l’ascens…
– Sí, ens van faltar partits per aconseguir l’ascens, va ser una llàstima.
– Tot i que com vostè diu ha estat tres anys i mig sense jugar, el seu estat de forma física ha estat esplèndid. Com ho va aconseguir?
– Vaig seguir els entrenaments que marcava el preparador físic [Aleix Bordas] i, a banda, pel meu compte, anava a córrer i al gimnàs. De fet, sempre he estat molt acostumada a entrenar moltes hores i, si volia estar al nivell de la resta de l’equip, sabia que havia d’entrenar més.
– Aquesta voluntat de posar-se a punt el més ràpid possible en una jugadora com vostè, que ha militat en categories professionals del bàsquet estatal, la converteix en un exemple a seguir?
– Espero que la meva experiència hagi ajudat a més d’una jugadora, algunes han aprofitat allò que els vaig transmetre millor que altres. Sempre he estat a disposició de l’equip pel que necessités.
– Què pensa de la categoria, on vostè mai havia jugat?
– Hi ha hagut una mica de tot. És cert que hi havia equips molt fluixos i d’altres que comptaven amb alguna jugadora de més nivell, que podria jugar a Copa Catalunya o fins i tot a Lliga Femenina 2.
– Vostè ha jugat en molts clubs d’arreu de l’estat. Com veu el TGN Bàsquet?
– Realment és un club increïble. Tenen molts nens jugant i compten amb l’escola [Sagrat Cor]. Crec que treballen bé i en una línia positiva i, per moltes nenes, veure que hi ha un equip sènior també és una motivació per voler arribar dalt de tot.
– Creu que el TGN Bàsquet hauria d’intentar jugar en categories superiors per reforçar aquest paper de club referent en bàsquet femení?
– Sí, crec que el TGN Bàsquet hauria d’anar treballant any a any amb l’objectiu de tenir un equip a alt nivell però fent-ho a poc a poc, utilitzant les categories inferiors perquè nodreixin l’equip sènior.
– Jugarà a bàsquet l’any vinent?
– No.
– Li va costar molt tornar a jugar i ara vol plegar. La decisió és ferma?
– Sí. Està decidit al cent per cent. Haurien de passar moltes coses perquè tornés a jugar, però no ho crec. La vida em porta per un altre camí ara.

 

IMGP2226m
– Què vol fer?
– Vull estar amb la meva filla, la meva parella [Victor Lapeña, entrenador ajudant de Lucas Mondelo], gaudir de la família.
– És una llàstima que, després de tot el treball que ha fet per posar-se en forma, ara vulgui plegar…
– [somriu] Sí, és una pena. Pensava que no em trobaria tan bé aquest any però ara tinc altres prioritats i aquestes no passen pel bàsquet.
– A la llarga voldria estar vinculada a l’esport de la cistella?
– Espero seguir vinculada al bàsquet a Tarragona i si el TGN Bàsquet em demana ajuda, els hi donaré.
– En quin sentit? Tecnificació de jugadores per exemple?
– Sí, pot ser.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *