Iñaki Liarte: “No oblidem les nostres arrels, som un club sorgit del pati d’una escola”

Iñaki Liarte (9/1/1969) torna a agafar les regnes de la direcció esportiva del TGN Bàsquet sis anys després. Vicepresident del club des de la seva fundació, Liarte proposa tornar als orígens, fent més fort el vincle amb el Sagrat Cor i aposta per tocar de peus a terra a l’hora de planificar el futur esportiu de l’entitat. El director tècnic del TGN Bàsquet reflexiona sobre el bàsquet a la ciutat i lamenta que l’Ajuntament de Tarragona doni un tracte de favor a una altra entitat, de la que diu que fonamenta la seva política esportiva en fitxar jugadors d’altres clubs de la demarcació.

– Per què torna a la direcció esportiva?

És necessari tornar als orígens en el sentit que el club es vegi com un tot unitari. En els últims anys semblava que hi havia una diferenciació entre les línies masculines i femenines i això no ha de ser així, sinó que tots som TGN Bàsquet. Hem d’estar orgullosos d’on venim, del col·legi Sagrat Cor, i no oblidar les nostres arrels, som un club sorgit del pati d’una escola.

– Com és la relació entre el TGN Bàsquet i l’escola Vedruna Sagrat Cor avui en dia?

El TGN Bàsquet gestiona tots els equips propis i els del Sagrat Cor i els seus entrenadors són els mateixos que els de l’escola. Fins a categoria preinfantil, però, els conjunts es diuen Sagrat Cor i vesteixen de blau, però després ja llueixen els colors lila de l’entitat. La creació del TGN Bàsquet va servir per marcar una línia que diferenciés on començava el club i on acabava l’escola. A partir de la categoria preinfantil, que és quan es juga amb cistella gran, s’incorporen jugadors que no són pròpiament del Sagrat Cor, que venen d’altres equips o escoles. Enguany es buscarà una figura dins el club que estigui més vinculada a aquesta part escolar.

– Quins són els seus objectius com a director esportiu a curt termini?

La competició ens marcarà on podem estar. Volem ser el més amunt possible però tocant de peus a terra. Això és molt difícil perquè treballes molt dur i resulta que no pots millorar perquè hi ha una sèrie d’interessos que t’ho impedeixen i de jugadors que et prenen i això ho dificulta tot. El que volem és potenciar la nostra vessant femenina, evidentment, però sense oblidar els nostres equips masculins.

– Parla “d’una sèrie d’interessos” i “jugadors que li prenen”, a què es refereix exactament?

El que vull dir és que fas una feina immensa i constant, aconseguint un bon nivell competitiu [enguany els dos equips infantils, masculí i femení, han jugat la fase A-1, la màxima categoria a Catalunya, un equip cadet jugant els campionats de Catalunya i l’equip mini masculí jugant a la Seu d’Urgell  la final Catalana] i després d’haver format jugadors i construït bons equips  arriba un altre club de la ciutat, el CBT concretament, i te’ls fitxa sense cap mena de problema.

– El fet que un club segueixi determinats jugadors i els decideixi fitxar per millorar el rendiment dels seus equips, no forma part de la dinàmica pròpia de qualsevol esport?

Si algú decideix venir al TGN Bàsquet i fitxar un jugador de forma puntual perquè això suposa donar un salt qualitatiu important en el seu equip, ho entenc. El que no pot ser és que vinguis a fitxar a tres i quatre jugadors de la mateixa categoria. Això ha passat enguany. Aleshores, jo em pregunto: quina feina prèvia ha fet l’altre club? Cap. Si l’únic que fas és buscar els millors jugadors de la demarcació per fitxar-los, on està el teu treball formatiu?

– Com els afecta això?

De moltes maneres. A més,  hi ha un greuge comparatiu.

– Quin?

A nosaltres, fer el que fem, ens costa molts esforços i diners. Aquest altre club del que parlàvem abans té una tranquil·litat immensa perquè tot li ve fet: utilitzen una instal·lació municipal, que paguem tots els ciutadans de Tarragona quasi en exclusivitat i, de fet, tenen les seves pròpies oficines a dins i, a sobre, reben una subvenció per compensar una mala gestió. No entenc perquè s’ha de pagar una mala gestió a un club que deu diners. Si el TGN Bàsquet hagués fet les coses malament hauria d’haver assumit les conseqüències amb els seus propis recursos.

– Entenc que quan parla de subvenció es refereix a l’Ajuntament de Tarragona. El TGN Bàsquet ha formalitzat alguna mena de queixa per aquest greuge comparatiu del que parla?

Moltes vegades, però sembla que l’únic club de bàsquet a Tarragona sigui el CBT i que la resta estiguem aquí perquè toca,  perquè s’ha de donar un servei a la societat i per formar jugadors per a ells.  Nosaltres tenim 30 equips,  26 dels quals són de bàsquet base i això és un treball molt important per la ciutat. Ara fa cosa d’un mes vam mantenir una reunió amb representants de l’Ajuntament i es van comprometre a contestar abans del dia 15 juliol, cosa que no han fet, ni crec que faran, aquesta  és la seva actitud.

– El TGN Bàsquet s’ha posat en contacte amb el CBT per intentar resoldre aquest problema? Com estan les relacions entre ambdós clubs?

No hi ha relacions. Vam intentar solucionar aquest problema fa cinc anys quan vam proposar al CBT que nosaltres ens encarregaríem de la línia femenina del bàsquet a la ciutat i ells es farien càrrec dels equips masculins, però ells no ho van acceptar. Davant la situació d’aquesta temporada en la que ens fitxen 9 jugadors, dels 15 amb qui s’han posat en contacte,  els hi vam enviar una carta informant del nostre malestar com a club, entitat educativa (Col·legi Sagrat Cor)  i AMPA, que ni s’han dignat a contestar.

– Creu que hi pot haver una solució entre ambdues parts per acabar amb aquesta situació?

El problema és que ells  no volen arribar a cap acord.

– El TGN Bàsquet estaria disposat a reprendre aquell plantejament que es va fer fa cinc anys?

Molt probablement. En el seu dia nosaltres vam decidir renunciar a tenir equips sèniors masculins per demostrar la nostra voluntat d’apostar clarament per la línia femenina, tal i com es plantejava en aquelles reunions.

– Continuaran sense sèniors masculins?

Sí. Quan es va decidir no tenir-ne més hi havia dos equips en aquesta categoria i això suposava una forta despesa pel club. A més, valorant la situació, vèiem que, dels 24 jugadors d’aquells dos sèniors masculins, només 4 havien estat formats a la casa, en categories inferiors. Al cap i a la fi, estàvem donant servei a una sèrie de jugadors que volien jugar a bàsquet, però aquesta no era la nostra línia. Ara, en la branca masculina, nosaltres acabem en categoria júnior. De fet, vam estar valorant la possibilitat de crear un equips sub-21 per donar continuïtat als júniors però vam comprovar com molts d’ells marxaven per tema d’estudis i es tornava a presentar la mateixa situació de quan vam decidir eliminar els equips sènior.

– El vaixell insígnia del club és el sènior femení A, el Nemser TGN Bàsquet. Fa dues temporades va aconseguir la millor classificació de tota la seva història, acabant en quarta posició a la primera catalana, molt a prop d’aconseguir l’ascens. Enguany, però, s’ha patit molt i s’ha hagut de jugar el play-off de descens després d’una temporada plena de lesions i grans dosis de mala sort en els finals ajustats. Què podem esperar pel curs vinent?

La veritat és que l’equip ha patit molt enguany. Els resultats no han acompanyat gens, amb vuit partits perduts en finals molt ajustats i això ens va dur a jugar el play-off de descens que no havíem merescut jugar. Des de les festes de Nadal hem tingut un munt de lesions i això ha provocat que la temporada hagi estat dura. El nostre futur passa per la gent de la casa, amb el treball que fem amb les jugadores de la base i això ens permetrà donar el salt qualitatiu que esperem. Sempre que ens deixin treballar està clar.

– L’objectiu per la temporada que ve és, doncs, la permanència?

Evidentment, aquesta és la nostra prioritat, però sense renunciar a res, clar.

– Abans ha parlat sobre despeses i aspectes econòmics. Vostè és el director esportiu, però també el vicepresident del club des de la seva fundació. Com es troba el TGN Bàsquet econòmicament?

Home, econòmicament estem bé perquè sinó ja hauríem desaparegut [riu]. Nosaltres som de les entitats que menys fa pagar als seus jugadors perquè practiquin esport i, a banda de les despeses corrents del dia a dia, també oferim serveis addicionals, com el de tenir un conserge o les aportacions que fem a la fundació de l’escola Sagrat Cor. Per poder afrontar tot això fem mil i una activitats durant tot l’any i així poder generar ingressos, des dels campus de bàsquet passant pel Torneig de Setmana Santa a Cambrils, que és la nostra principal font d’ingressos.

– El TGN Bàsquet té deute?

No, mai n’ha tingut i espero que no en tingui. No puc permetre que el club s’endeuti en funció d’una ambició mal entesa, no és el que ens toca. Hem de passar amb els nostres ingressos.