Josep Maria Margall: “El tir és el més important del bàsquet i és on hi dediquem menys temps”

By
Updated: octubre 1, 2014

Josep Maria “Matraco” Margall (Calella, 1955) ha visitat aquest dimecres al vespre el pavelló del Sagrat Cor per impartir un clínic de tir. Margall, un dels més renombrats llançadors europeus dels últims 40 anys, va fer una classe magistral de més de dues hores i mitja a entrenadors i jugadors del club lila que es van quedar bocabadats amb els coneixements i el canell d’un dels mites del bàsquet català i espanyol de la dècada dels 80. L’exjugador de la Penya, Andorra i Girona, medalla de plata als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, ho va ensenyar tot, des de  com agafar la pilota a la posició del cos, les cames, la coordinació i una infinitat d’exercicis per poder millorar allò que ell tan bé domina i que considera imprescindible en l’esport de la cistella: el tir. En una entrevista prèvia al clínic, Margall es va mostrar crític amb la dictadura dels sistemes de joc en el bàsquet actual i aposta per donar més llibertat als jugadors i millorar la seva tècnica individual.

– Vostè és un especialista, un dels grans tiradors europeus de sempre. Com veu aquest aspecte del joc en el bàsquet actual?

– En aquest joc el més important és ficar cistelles i que no te’n fiquin. Podem marejar la perdiu amb sistemes però el més important és que la pilota entri. Hem d’ensenyar als nens a fer bàsquet i deixar de banda els sistemes.

– Creu que no es treballa bé el tir amb els jugadors més joves?

– No es treballa adeqüadament perquè el tir és el més important en el bàsquet i és on hi dediquem menys temps.

– Caldria, doncs, que hi haguessin especialistes en llançament en tots els clubs?

– Quan jugava, de vegades hi havia períodes de temps en què la pilota no entrava. Pensava que no estava en ratxa, bé perquè estava cansat o pel que sigui, i no en sabia el motiu. En aquells anys, el meu germà m’ajudava molt, em deia què feia malament. Una persona de fora, en aquest cas el meu germà em feia adonar dels meus errors. Això et fa pensar, reflexionar i, una cosa que trigaves tres setmanes en rectificar, en un parell d’entrenaments ho feies gràcies a aquests consells.

– El TGN Bàsquet ha decidit fer una aposta decidida per millorar les prestacions dels seus jugadors, incidint en el tir. Una mostra és la seva presència aquí, però també ho és el fet que el club tingui a la seva disposició una de les dos úniques màquines de llançament que hi ha a Catalunya. Què li semblen aquests aparells?

– Les màquines són una gran eina però no ensenyen a tirar. Allò que fan, que és molt bo, és poder fer moltes repeticions, un fet que abans només podies fer si anaves a buscar la pilota tu o bé anaves a tirar amb algun company. L’únic problema que hi veig és la xarxa perquè t’obliga a fer una paràbola de tir molt alta just abans d’arribar a l’anella. Amb tot, és un problema que es pot solucionar baixant una mica la xarxa o fent que el receptor de pilotes sigui més ample.

– Un dels grans tiradors del seu temps era Oscar Schmidt Becerra. Deien que després de cada entrenament feia 500 tirs. Quin és el secret per obtenir grans percentatges?

– Les tres virtuts del tirador són: la punteria, una bona mecànica i, la tercera, hores i hores. Oscar Smichdt s’hi passava hores, com tots els grans tiradors. Recordo que vaig coincidir amb ell als Jocs de Seül de 1988. Vam arribar a la pista d’entrenament, teníem unes pilotes dolentíssimes i els cèrcols també. Ell estava tirant amb un company, ja havia acabat el seu entrenament. Ens el vam quedar mirant mentre tirava. Va anotar 60 triples seguits.

– I el factor mental?

– Sempre responc que si tu tens punteria, mecànica i hi dediques hores, tens confiança en allò que fas i, per tant, ets fort mentalment.

– En línies generals, qui tira millor, les noies o els nois?

– Les noies tenen més punteria. Tiren com els nens petits perquè no tiren des d’aquí dalt [diu mentre es posa les mans a l’alçada del cap, com si agafés una pilota a punt de fer un llançament], sinó des de sota, per una qüestió de força. El bàsquet femení no és tan agressiu i, per tant, tenen més temps i més distància per tirar.

– El TGN Bàsquet ha fet una aposta decidida pel bàsquet femení. Com veu el futur de les noies en l’esport de la cistella?

– El bàsquet femení evoluciona molt bé, només cal mirar el mundial i veure que segurament [Espanya] faran medalla. Tot i que amb els nois també ho pensàvem…

– Què creu que va passar?

– Quan un equip es veu tan superior [Espanya] penses que guanyaràs amb la gorra i quan no tens el dia resulta que pots perdre, que és el que va passar. Els americans ens han ensenyat una cosa: bona defensa i anotar ràpidament. En general el bàsquet europeu està massa pendent dels sistemes, estem fent jugadors robots. Moltes vegades veiem com els equips esgoten la possessió, tirant de qualsevol manera, mentre que en la mateixa jugada, en el segon set, ja hi ha un tir còmode però no es fa perquè el sistema no ho preveu. A mi em van ensenyar que els sistemes estaven per quan passaves per quatre atacs sense anotar, quan havies de buscar una solució.

IMGP7918

– Hi ha més bons tiradors ara o abans?

– Ara es necessita molta més força física, tirar més ràpid. S’ha treballat més la forma física que la tècnica individual. Sóc molt crític perquè avui en dia hi ha molts entrenadors que no han jugat mai a bàsquet. Són grans estrategues, jugadors d’escacs, però abans de fer les peces s’hauria de ser peó.

– Què opina del bàsquet a casa nostra?

– Si parlem de jugadors de primer nivell, a Catalunya tenim la millor generació de jugadors de sempre, els Gasol, Navarro…no es poden comparar amb generacions anteriors. El problema del bàsquet és que cada vegada hi ha més jugadors de fora, nacionalitzats, europeus i això repercuteix en la producció de jugadors com aquests.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *