Ona Fort es reivindica davant els escèptics

A finals de la temporada passada, quan el projecte de bàsquet femení de Tarragona començava a ser quelcom més que un rumor, les apostes per saber qui formaria l’equip que hauria de representar la ciutat no eren massa favorables a Ona Fort. Tot i que ella havia estat una peça clau en l’equip del TGN Bàsquet a Primera Catalana Femenina -fa dues temporades, per exemple, en un partit contra el JET Terrassa va anotar 28 punts i va agafar 11 rebots-, sent un referent absolut, amb unes estadístiques realment fantàstiques, i que des del TGN Bàsquet se la considerava intocable, molts experts no contemplaven Ona en una competició molt més exigent en tots els àmbits.

El principal handicap d’Ona Fort a l’hora de jugar en una lliga com Copa Catalunya Femenina és ella mateixa, el seu cos. Fort ha estat en els últims anys una aler pivot, més interior que exterior, que, tot i no ser molt alta (1m69) ni tampoc grossa, ha estat capaç de trobar el seu lloc a la pista per treure profit de les seves virtuts: la intuïció, l’astúcia i la lluita. “Quan vaig saber que jugaríem a Copa, la primera pregunta que em vaig fer va ser: em veig capaç de jugar en aquesta lliga?”, admet. És normal. Ona és, potser, la interior més petita de la lliga, és molt prima, no juga mai d’esquena a la cistella i, tot i que té un acceptable tir de mitja distància, no llença sovint lluny del cèrcol. Com pot, doncs, una interior així triomfar en la màxima divisió del bàsquet català? A còpia d’intel·ligència i confiança. “És una jugadora que sempre volia fitxar, cada any. Sabia que no podia perquè ella estava molt vinculada al TGN Bàsquet i no vindria al CBT, però m’hagués encantat tenir-la i, bé, ja ho veus, ara la puc entrenar”, explica Albert del Rey, tècnic del Tarragona Fem Bàsquet.

Enguany, Ona va començar amb una certa timidesa. Tenint en compte que és una jugadora dura, que no l’espanta jugar contra ningú i que és de les que es trenca la cara a la pista, el seu paper secundari en els primers partits donava la raó a aquells que pensaven que Fort no tenia lloc a Copa Catalunya: juga com un quatre, però té cos de tres, hauria de jugar de tres, però no té ni el tir ni la velocitat d’un aler alt. “Vaig parlar amb molta gent i tothom em deia el mateix, que ho tindria difícil. Potser per això vaig començar amb poca confiança. Amb tot, Albert [Del Rey], m’ha donat molts minuts, confia amb mi i ara cada vegada em trobo més còmoda”, explica.

En el partit de fa dues setmanes contra el Cerdanyola (48-55), Fort va ser la millor de l’equip. Va anotar 10 punts i va agafar 10 rebots tot i haver de lluitar contra les dues torres visitants, Marceló i Arbizu, que li treien un pam. “Suposo que quan surto a la pista i les rivals veuen que sóc més baixeta i prima que elles, es relaxen”, diu tot rient. Fort va fer un clínic de com jugar sense pilota, aprofitant els espais lliures -és tota una mestra remuntant la línia de fons per trobar portes enrere i agafar rebots ofensius, la seva altra especialitat- per fer anar de corcoll les pivots rivals. “Defenso millor que no ataco. Està clar que no jugo mai d’esquena al cèrcol, intento aprofitar la meva rapidesa”, diu.

En els partits que s’han disputat fins ara -vuit- Fort té unes estadístiques de 5,87 punts (57% de dos i 56% tirs lliures), 3,3 rebots, 2,3 pilotes recuperades, 0,6 perdudes i 8,75 de valoració en els 23 minuts de mitjana que disputa. “Durant la pretemporada la vaig veure sense confiança i és una cosa que em va estranyar perquè un dels seus punts forts és el caràcter. Li vaig dir que la necessitàvem i aquí la tenim”, diu Del Rey que afirma que Fort és un bon mesurador de les possibilitats del Tarragona Fem Bàsquet: “Si ella està bé defensivament, tenim molts números de guanyar”.

Forma tàndem amb Livy Fouty, la nord-americana, però també amb Anna Pocino i la jove Claudia Vadillo. “Cada dia ens entenem millor dins la pista. Quan va començar la pretemporada no havia jugat mai amb elles i això també comporta un procés d’adaptació”, diu Fort. “Ona és una jugadora molt fàcil d’entrenar. Sempre executa perfectament allò que li dius. A més, un dels seus objectius és defensar sempre la millor jugadora rival, i ho fa. Ara volem que, en atac, assumeixi més tir exterior”, explica el tècnic lila.

Ona ha trobat el seu camí dins l’equip i a la competició, s’està reivindicant contra els escèptics i, en certa manera, contra ella mateixa. “Tot això m’ha servit per creure més amb mi. Em trobo amb molta confiança, tot i que encara queda molt per fer”.