Ona Fort i Mari Carme Martí, dos baluards dins la zona

No són gaire altes i més aviat primes però són un baluard gairebé inexpugnable dins la zona. Mari Carme Martí i Ona Fort són dos exemples de com suplir els centímetres amb intel·ligència, recursos tècnics i una bona dosi d’agressivitat. Són dues combatents que mai donen una pilota per perduda. Dues ovelles amb pell de llop. “Tot és posar-hi ganes, lluitar pel bé de l’equip amb qui mantens un compromís i una implicació” diu Mari Carme Martí, germana petita de la capitana de l’equip, Montse. “No m’atemoreixen les jugadores grans, ja hi estic acostumada a ser més petita que elles i només em concentro en el joc” assegura Ona Fort. Ambdues són vitals en un equip,el Nemser TGN Bàsquet, que no té un referent interior clar i, per tant, que pateix contra rivals amb pivots grans. “És un problema perquè jo no sóc una jugadora capaç de jugar d’esquena al cèrcol al pal baix i això condiciona el joc de l’equip” admet Fort. Ona és un exemple per la resta de les noies del club. De fet, els entrenadors la posen com a model per la seva intel·ligència a l’hora de guanyar la posició, sobretot des de la línia de fons, on és una mestra. “Al ser més petita que les altres sóc més ràpida i puc aprofitar les bones passades de les meves companyes per finalitzar la jugada” diu. Tant Fort com M. Carme Martí van ser les més destacades de l’equip en el partit de dissabte passat contra el CBT al Serrallo. L’equip va perdre en uns últims cinc minuts per oblidar, però les dues interiors liles van fer un partidàs, dominant la zona contra pivots més grans. Així, Martí va anotar 11 punts, va agafar 6 rebots (5 en atac!) i va recuperar 2 pilotes en 18 minuts de joc. Fort va jugar més, 32 minuts, anotant 6 punts però agafant 9 rebots (5 en atac!) i recuperant també 2 pilotes. “Crec que estem demostrant que no cal ser molt gran per poder agafar rebots. Jo hi tinc facilitat, intueixo on anirà la pilota en cada tir” afirma M. Carme Martí.

A Ona Fort (26 minuts, 10 punts, 6 rebots i 3 recuperacions de mitjana per partit) van provar de fer-la jugar d’aler un cop vist que la seva constitució física no era suficient per jugar dins la zona, una provatura que no va reeixir. “Quan vaig arribar al TGN, ara fa set temporades, em van situar a la posició d’aler. Jo havia jugat sempre de pivot i ho van provar. No va funcionar” recorda amb un somriure. “En aquells anys em feia respecte botar massa la pilota [per por a perdre-la] i aleshores em fixava en els moviments que feien les bones jugadores i en els espais que es creaven” diu per explicar el seu joc sense pilota. Mari Carme Martí (18 minuts, 7,1punts, 4,3 rebots i 2,3 recuperacions de mitjana) considera un fet natural l’evolució del seu joc, producte dels anys jugant en la mateixa posició. “Sempre he jugat de pivot, per a mi és un fet normal, no hi penso, surto i jugo. Inconscientment suposo que el fet de saber que no tenim una pivot gran provoca que assumeixis més responsabilitat” assegura. Ambdues són parts importants en aquest equip, parts fonamentals per una temporada que tot just acaba de començar.