Els efectes col·laterals de la Covid-19 en el bàsquet: la deshumanització de l’esperit d’equip

«Entrem a la pista, entrenem i marxem cap a casa. Gairebé no tenim ni temps per xerrar entre nosaltres, per posar-nos al dia. S’ha perdut aquell ambient d’equip tan formidable». Laura Pascual, Pasku, una de les dues capitanes del TGN Bàsquet, posa el focus en un aspecte que ha sortit molt malparat per culpa de la Covid-19 i del qual se’n parla poc o gens: la relació personal entre els esportistes. No es tracta, però, que les basquetbolistes, en aquest cas del primer equip del TGN Bàsquet, no tinguin bona relació, no, sinó que Pasku assenyala que la pandèmia s’ha endut, almenys de moment, les estones de confraternització entre les jugadores. «Personalment, trobo molt a faltar l’estona de vestidor amb l’equip. Per a mi, aquell moment és essencial. Entrar dins del vestidor significa oblidar-se dels problemes perquè les companyes sempre aconsegueixen provocar-te un somriure. Allà dins es comparteixen moltes emocions que vivim dia a dia, per això l’estona del vestidor és clau per fer créixer l’equip, per fer més forta la pinya, o millor dit, la petita família que som», apunta Núria Vilamajor.

Les restriccions per la Covid-19 han deixat sense competicions les lligues d’àmbit català des de fa un any i ara la federació catalana s’ha empescat una sortida que permetrà que la seva màxima categoria, la Copa Catalunya, pugui disputar-se sota el paraigua de la federació espanyola amb el nom de Campionat d’Espanya de Primera Divisió Femenina. L’absència de competició ha generat incertesa i ansietat en les jugadores després de veure com en la present temporada, que encara no ha començat, s’han produït innumerables ajornaments. Ara hi ha una nova data fixada, el 6 de març, però moltes asseguren que fins que no ho vegin, no s’ho creuran.

No es descobreix res si es diu que la pandèmia ho ha canviat tot, també en el món de l’esport. L’ajornament o suspensió de les competicions han anat emparellades, en molts moments, de les restriccions en els entrenaments, que s’han fet durant setmanes a l’aire lliure. De fa 15 dies el TGN Bàsquet pot entrenar a cobert novament, però les jugadores van decidir, com a precaució, fer-ho amb mascareta. Però, a banda de tot això, les basquetbolistes es troben a faltar les unes a les altres. La majoria són amigues de fa anys i panys i mantenen el contacte fora de la pista per mitjans telemàtics, però la Covid-19 els ha arrabassat aquell esperit d’equip que fa que l’esport sigui molt més que suar la samarreta. El particular tercer temps del rugbi en cada modalitat esportiva.

«Després de tants anys juntes, per a mi, les jugadores de l’equip no són simplement companyes que et trobes tres dies a la setmana quan vas a entrenar-te i després durant el partit del cap de setmana, sinó que són amigues. Hem passat de fer dinars i sopars cada quinze dies a veure’ns l’hora i mitja de l’entrenament i marxar cap a casa», es lamenta Ona Fort, que destaca que l’absència de l’estona juntes dins del vestidor després de cada entrenament pot afectar encara més a les noves incorporacions de la temporada: «Són molt bones noies i això ho fa tot molt més fàcil, però la integració hauria estat més ràpida si haguéssim pogut fer una rutina normal». En el mateix sentit s’expressa Laura Vilamajor, l’altra capitana de l’equip: «Tot i que fa mesos que entrenem, aquestes restriccions provoquen que no puguem conèixer més a fons a les noves jugadores. Al final, en una categoria no professional com la nostra, aquesta relació fora de la pista és molt important, perquè és clau per aconseguir un bon ambient a l’equip».

El sentiment de pèrdua d’una part essencial a l’hora de formar part d’un col·lectiu és generalitzat: «Una de les coses que més trobo a faltar és l’estona que compartim a la dutxa després de cada entrenament. El moment del vestidor sempre ha estat molt rellevant dins de l’equip. És el moment de riure, de comentar l’entrenament i també de desfogar-se. És cert que hem intentat compensar la falta de vestidor amb altres moments, com videotrucades o activitats fora de pista, però seguim trobant molt a faltar el moment postentrenament al vestidor», explica Laia López.

I aquest desànim, palpable quan les jugadores parlen sobre aquest tema, també pot tenir conseqüències a la pista. Sempre s’ha parlat de la força d’un vestidor per poder superar dificultats o reptes esportius. Ara, aquest moment no és una excepció: «No importa només com estiguem d’unides dins de la pista, també és molt important estar-ho a fora perquè això et fa més fort com a equip», sentencia Pasku.