Laura Vilamajor: «Els ajornaments de la competició ens han afectat mentalment»

Dijous 5 de novembre del 2020. En condicions normals, aquest cap de setmana s’hauria d’estar disputant la tercera jornada de lliga, però aquesta ni tan sols ha començat. Com cap de les competicions organitzades per la Federació Catalana de Basquetbol. El motiu és ben conegut per tothom: la Covid-19. Inicialment la competició s’hauria d’haver iniciat el cap de setmana del 17 i 18 d’octubre però aleshores es va produir un primer ajornament fins al cap de setmana del 31 d’octubre i 1 de novembre, però tampoc. Aquell segon ajornament, precedit per un toc de queda que impedia els clubs completar la jornada d’entrenaments (l’activitat s’havia d’acabar a les 21 h), va marcar una suspensió de la competició per 15 dies però el fet és que veient com està la situació de l’epidèmia actualment, pocs són els que aposten perquè les lligues territorials i autonòmiques comencin el pròxim cap de setmana.

En aquest context d’incertesa es troben les entitats però, sobretot, els jugadors i jugadores, que veuen que fa mesos que s’entrenen per a competir però que la lliga no arriba mai. En el cas de l’equip sènior del TGN Bàsquet, que enguany torna a la màxima divisió del bàsquet català, la Copa Catalunya Femenina, aquest compàs d’espera és encara més angoixant. Les noies que entrena Víctor Neila van començar la pretemporada l’1 de setembre i, per tant, ja fa més de dos mesos que s’entrenen. Bé, de fet, aquesta última setmana no ho han pogut fer perquè l’ajornament coincidia amb les mesures restrictives imposades pel Govern de la Generalitat per tal d’aturar la progressió de la malaltia. No es poden fer activitats esportives. Així, que, després de dos mesos d’esforç, ara no es pot entrenar.

Laura Vilamajor és una de les dues capitanes del primer equip del TGN Bàsquet (l’altra és Laura Pascual), que assegura que, tot i que l’equip és fort anímicament, els constants ajornaments estan afectant mentalment la plantilla.

Entrenar i entrenar per una competició que no arriba. Com esteu vivint aquesta situació?

Tenim moltíssimes ganes de jugar. Cada vegada que ens han ajornat l’inici de la competició, plana el desànim però continuem entrenant fort perquè és el que hem de fer.

Primer es va fixar una data, després una altra, es va limitar l’horari d’entrenaments i finalment s’ha ajornat la competició. Com gestiona una jugadora això?

Com diu el tòpic, anem setmana a setmana i entrenem com si comencéssim a competir aquell cap de setmana. La setmana que havíem de començar la lliga ja notaves durant els entrenaments aquell extra de tensió competitiva que es respirava en l’ambient. Al final, però, es va ajornar i això suposa, encara que sigui per pocs dies, caure en el desànim.

Afecta mentalment?

Sí, mentalment tot això ens afecta. Nosaltres som un equip molt competitiu i el fet de no poder jugar desmoralitza una mica.  Quan et diuen que la competició s’ha ajornat, et desanimes. Al cap i a la fi, entrenar està molt bé, però vols jugar. Veus que la competició no acaba d’arribar i això et desespera, i més enguany que tornem a Copa Catalunya i que el primer partit era un derbi [contra el CB Valls al Joana Ballart].

La competició, en aquestes categories, aporta sentit als entrenaments, no?

Sí, quan ets sènior entrenes perquè t’agrada el bàsquet però ho fas amb un objectiu: competir. Si no arriben els partits, et pots desmotivar, òbviament. Però crec que el nostre cos tècnic ho està fent molt bé: qualsevol exercici que fem als entrenaments té un component competitiu. Ells ens estan ajudant molt a mantenir la motivació.

Heu perdut la motivació en algun moment?

La setmana del toc de queda només vam poder entrenar un dia i només érem sis jugadores perquè a l’avançar l’horari, moltes companyes no podien venir per temes professionals. A més, ara no som gaire optimistes que la lliga comenci en dues setmanes. Si finalment no s’inicia la competició, haurem de fer un treball de mentalització encara més fort perquè hi ha rumors que diuen que no començarem fins al gener.

I ara no podeu ni entrenar.

Exacte. Això d’estar dues setmanes sense entrenar és el pitjor de tot. Tenim una gran relació personal entre totes nosaltres i saber que no ens veurem a la pista durant quinze dies després d’haver estat dos mesos seguits entrenant és complicat. Els entrenaments ens serveixen per a desconnectar de la nostra rutina que en alguns casos ens fa estar molt alerta per la feina que tenim. Per nosaltres, de sempre, el bàsquet és una teràpia, un moment d’evadir-te dels problemes diaris i ara això tampoc ho tindrem.

De fet, quan entrenàveu vau disputar partits amistosos.

Clar, no competies però jugaves contra alguns equips. Ara res de res.

Comentes que moltes de vosaltres esteu molt alerta en relació amb l’epidèmia per la vostra professió. Això us ajuda a entendre millor la situació i a ser conscients de la necessitat de totes aquestes mesures?

Moltes de nosaltres som perfectament conscients de la situació que estem patint perquè professionalment treballem en sectors de risc, com l’educació o la sanitat, i això et manté sempre alerta i amb els peus a terra. Estem molt pendents de tota la informació que surt sobre  la pandèmia i ho comentem entre nosaltres.

Com a capitana, com has hagut de gestionar-ho tot plegat? Has hagut d’aixecar l’ànim sovint de les teves companyes?

La Pasku i jo tenim molta sort de tenir les companyes que tenim. L’equip és molt conscient de la situació actual i sap que ha de treballar amb la mateixa intensitat. Sempre has de mantenir l’ànim de l’equip alt, però, elles saben perfectament que han de seguir fent el que toca.

Abans comentaves que el cos tècnic us havia ajudat molt a mantenir la motivació, com?

A banda d’un sistema més competitiu en els entrenaments, Hem fet moltes xerrades sobre tot plegat. Aquesta mena de coses ens serveix per conèixer millor les companyes.

Ara no podeu entrenar, com ho fareu per a mantenir-vos en forma?

L’Aleix [Bordas] ens ha passat un planning de treball per a fer-ho cadascuna individualment. És una llàstima aquesta aturada perquè físicament estàvem molt bé.

L’inici de la lliga encara no té data però, pensant en la temporada, en el grup que teniu, en el sistema de competició, etc. Quins han de ser els objectius de l’equip?

Jo soc optimista perquè confio al màxim en les possibilitats de l’equip. Està clar que un dels objectius ha de ser la permanència, però, a més, hem de pensar a quedar el més amunt possible. Sempre hem de ser ambicioses.

Després de les mesures anti Covid-19 imposades pel Govern de la Generalitat i que han suposat l’aturada de l’activitat esportiva (menys en les extraescolars dels centres educatius com el Vedruna Sagrat Cor), el TGN Bàsquet ha decidit mantenir l’activitat permesa (les vinculades a les extraescolars). El club lila va ser dels primers de tota Catalunya a tornar als entrenaments, què li sembla la feina feta des del club per compaginar la seguretat amb l’activitat?

El club ha pres des del començament totes les mesures necessàries per a mantenir la seguretat dels jugadors i entrenadors i també ha estat molt conscient que calia mantenir l’activitat i això és molt positiu, s’ha de valorar enormement. Com he dit abans, nosaltres som molt conscients de la situació actual perquè algunes treballem en sectors molt sensibles per l’epidèmia, però vull que l’esport, en una situació com aquesta, és més necessari que mai pel benestar de la nostra salut física i mental.