Víctor Neila toca la tecla bona: el TGN Bàsquet, a les portes de fer història

By
Updated: abril 28, 2021

Quan encara falten dues jornades perquè finalitzi la fase regular del Campionat d’Espanya de Primera Divisió Femenina, és a dir, Copa Catalunya Femenina, el TGN Bàsquet és líder del seu grup amb un balanç de quatre victòries i dues derrotes. Per a ser precisos, cal dir que el conjunt lila és un líder virtual perquè el CB Roser, que també té quatre triomfs, ha jugat un partit menys que les tarragonines, que ara estaran dues setmanes sense competir —aquest cap de setmana la federació el va reservar per a recuperar possibles partits ajornats i el següent és de descans per al TGN Bàsquet en la rotació d’un grup de cinc equips—. L’equip lila té el basket average guanyat amb el CB Roser, però necessita que les barcelonines perdin un partit dels tres que li falten per a poder optar a ser primeres de grup. Però hi ha un altre candidat, el CBF Cerdanyola, que també té un balanç de quatre victòries i dues derrotes i que és el pròxim rival de les tarragonines al Sagrat Cor. Si el TGN Bàsquet guanya aquest partit (15 de maig) haurà fet història perquè s’haurà classificat matemàticament per a la final a vuit —es classifiquen els dos primers de cada grup— que triarà el campió de Catalunya i els dos classificats per disputar l’ascens a Lliga Femenina 2.

El TGN Bàsquet no ha estat mai tan amunt en la classificació. En les quatre temporades en què el conjunt lila ha militat a la Copa Catalunya Femenina, la màxima divisió del bàsquet català, sempre ha hagut de jugar per evitar el descens i ara es troba a les portes del cel. Així, en la primera temporada a Copa, la 2015/2016, l’equip, anomenat aleshores Tarragona Fem Bàsquet, va salvar la categoria in extremis, en el play-off de descens contra el Reus Ploms. Era la primera vegada que el conjunt tarragoní jugava a la màxima categoria i l’objectiu era la permanència d’un grup de jugadores joves que comptaven amb l’ajut de la primera nord-americana en la història del club: Livy Fouty —protagonista d’un dels millors partits de sempre de l’equip sènior, a la pista del CE Sant Nicolau, on Fouty va fer una exhibició de joc—. En el segon curs, l’objectiu també es va aconseguir, però aquesta vegada es va haver de jugar una promoció de descens que es va resoldre amb èxit. En la tercera campanya en la màxima categoria i en la que va ser l’última temporada d’Albert del Rey al capdavant de l’equip, el TGN Bàsquet va confirmar la seva progressió ascendent i la seva maduresa i va tornar a mantenir la categoria, però aquesta vegada sense haver de jugar eliminatòries o promocions de descens. La salvació matemàtica es va produir a la pista del CB Roser, el rival que ara disputa el lideratge a les tarragonines. Lamentablement, en la quarta temporada, que semblava que suposaria no només la consolidació de l’equip a la lliga, sinó un salt qualitatiu del grup, les coses no van anar bé i es va perdre la categoria en el tercer partit del play-off de descens contra el CB Igualada.

L’equip havia tornat a Primera Catalana cinc anys després de la seva última participació i l’objectiu era recuperar la plaça a la màxima divisió del bàsquet català de forma immediata. La tasca va recaure en Víctor Neila, un entrenador reputat però que havia estat apartat de les banquetes durant nou anys. Neila substituïa d’aquesta manera Juan Carlos Arjona, que ja havia entrenat l’equip en altres etapes. A Primera Catalana, els inicis van ser bons, guanyant els quatre primers partits, fins que va arribar la derrota a la pista del CB Cornellà. Semblava només un mal dia perquè després d’aquella ensopegada el TGN Bàsquet va guanyar cinc partits seguits, fins que una nova derrota a la pista de l’UE Sant Cugat sembrava dubtes sobre la solidesa de l’equip. No es tractava d’aconseguir l’ascens sense cap derrota, clar, però havent mantingut la plantilla dels altres anys la impressió inicial era que l’equip encaixaria poques derrotes i demostraria una solvència superior a la mostrada fins aleshores. A casa, però, la solidesa va ser màxima, guanyant tots els partits, però com a visitant la cosa no va anar tan bé i es van perdre cinc partits, la majoria en el tram final del curs. Tres d’ells en només vuit jornades. Els últims dos en tres partits. Semblava que l’equip havia perdut energia i la seva posició dominant a la competició. De fet, hi havia un triple empat al capdavant de la classificació que feia perillar, si es perdia algun partit més, el passi a la final a quatre que s’havia de jugar, a més, al pavelló del Sagrat Cor. Però va arribar la Covid-19, la competició es va aturar i les posicions en aquell moment van restar immòbils. El TGN Bàsquet era líder i, per tant, havia ascendit a Copa Catalunya.

Un cop a la màxima categoria, i amb tots els problemes coneguts per iniciar la competició, el TGN Bàsquet va debutar a la pista del CB Roser i la posada en escena no va ser bona. El partit, un compendi d’error i desencerts ofensius per part dels dos equips, va ser dominat per les tarragonines durant 25 minuts, però aleshores es van bloquejar en atac i van encaixar un parcial de 14-1 en el tercer quart que va provocar la primera derrota. Les sensacions no havien estat gens bones i semblava que el mal final del curs passat es perllongava a l’inici del present, tot i que havien passat 12 mesos. En el segon partit, les coses van millorar. Es va perdre novament, però el joc va ser millor contra un rival, el Joventut Les Corts, que va demostrar talent, experiència i sentit del joc. Les dues primeres jornades havien deixat un balanç de 0 victòries i 2 derrotes i el tercer partit era a la pista del CBF Cerdanyola, un equip que havia militat a Lliga Femenina 2 el curs anterior. Els pronòstics no semblaven favorables però el TGN Bàsquet va demostrar una solidesa inèdita de feia mesos i va vèncer a la pròrroga. L’explosió d’aquell triomf va carregar d’autoestima l’equip i l’ona expansiva d’aquella victòria arriba fins a l’actualitat. Després d’allò, triomf contra el Safa Claror i victòria contundent contra l’aleshores líder invicte, el CB Roser —un dels grans partits de sempre del Sènior femení del club lila— i, sobretot, a la pista del Joventut Les Corts, en una altra pròrroga. El joc de les tarragonines no va ser brillant com el d’una setmana abans contra el CB Roser, però el TGN Bàsquet va demostrar una cosa encara més important: mentalitat guanyadora. En un dia on els tirs no van entrar, on la inspiració ofensiva no va aparèixer, les jugadores liles van deixar-hi la pell i van derrotar un rival directe en un partit agònic.

Víctor Neila, que havia estat nou anys sense dirigir cap equip, sembla que ha trobat finalment la tecla definitiva perquè l’orquestra lila interpreti una melodia que permeti l’equip entrar a l’elit dels vuit millors conjunts de Copa Catalunya. Encara falten dos partits i caldria evitar el totpoderós CB Lleida a quarts de final —només es podria defugir aquest enfrontament sent primeres de grup—. Els presagis són bons. Que la música no pari.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.